No hi ha parades al carrer, el programa d'activitats s'ha reduït a mínims, i el que es fa segueix un estricte protocol de seguretat, però Sant Joan s'ha resistit a suspendre la Fira Embarrats, que des de divendres fins avui transporta els veïns a la vida al poble de fa cent anys. I malgrat els entrebancs de la pandèmia, el públic respon. Les visites teatralitzades a les antigues fàbriques tèxtils del municipi, que enguany són més que mai l'essència de la festa, han tingut menys afluència de l'habitual però gairebé la màxima possible tenint en compte que la capacitat és limitada. Hi han passat 160 persones entre divendres i ahir.

Normalment, aquestes visites es feien només el dissabte, de 6 de la tarda fins a mitjanit amb grups de fins a 60 persones, però aquesta vegada s'ha optat per fer una doble jornada, divendres i dissabte, amb grups de no més de 20 persones per evitar aglomeracions, de 7 de la tarda a 2/4 de 10 del vespre, i amb un màxim de 6 grups, amb un inici de sessió cada mitja hora (per bé que el recorregut en dura una i mitja). Divendres només es van omplir dos grups, però ahir al migdia ja s'havien esgotat totes les entrades per als sis grups previstos a les sessions del vespre.

Més enllà de la capacitat, enguany «també hem hagut d'adaptar molt el format», apuntava Mireia Bosch, de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament. I és que, en lloc de veure les escenes a peu dret, aquesta vegada el públic ho feia assegut en cadires prou separades l'una de l'altra per garantir la distància entre persones, que l'organització va col·locar en cada un dels punts on hi havia funció. El recorregut començava al pati de la xemeneia de Cal Gallifa, continuava cap al passeig del riu, es visitava la fàbrica Burés, la fàbrica Borràs, el canal on hi havia la turbina que feia funcionar totes tres fàbriques, i s'acaba a l'interior de la fàbrica Gallifa, amb un espectacle final amb vedet inclosa.

Amb les noves mesures també es va intentar concentrar les funcions en espai oberts o amb la màxima amplitud possible, «i hi ha molt més contingut digital i de projeccions» per poder reduir la quantitat d'actors i actrius de l'elenc, que igualment actuaven amb més separació en les escenes. «Si normalment superaven el centenar», aquest cop eren una cinquantena, explicava Bosch, a banda de les persones que van participar en les gravacions i les que atenien el públic.

L'espectacle, ambientat al 1920, quan Sant Joan es va industrialitzar, combina la interpretació oral d'actors i actrius (ara més reduïda), amb el ball i la dansa, i prenen una rellevància especial la percussió, amb el so de fons dels telers o de la sirena de la fàbrica; la música, i els audiovisuals, amb projeccions en teles o a les façanes de la fàbrica.

Tot un protocol d'accés

Tot plegat, amb un recorregut d'una hora i mitja de durada. Però abans, l'organització registrava una per una totes les persones de la visita per no sobrepassar l'aforament permès i controlar qui hi havia a cada grup. A cada una se li donava una polsera numerada i una mascareta que els visitants s'havien de col·locar damunt de la que ja portaven. A més, s'havien de posar gel hidroalcohòlic i se'ls prenia la temperatura.