01 de novembre de 2020
01.11.2020
Regió7

El camp fotovoltaic de Castellfollit topa amb un acord contrari de la Generalitat

La direcció general de Polítiques Ambientals considera que hi ha «incompatibilitat cultural i urbanística»

31.10.2020 | 23:46
Veïns de Castellfollit mirant els plànols de la zona on es planteja el projecte del camp fotovoltaic de 90 ha

La Generalitat ha frenat el projecte que pretenia instal·lar en ter-renys agrícoles i forestals de Castellfollit del Boix un camp fotovoltaic de 90 hectàrees, de les quals 63,5 estarien ocupades pròpiament per plaques solars. Una proposta, promoguda i formalitzada per l'empresa Xaloc Solar SL –pertanyent a Enel Green Power España–, que havia rebut l'oposició tant de l'Ajuntament com de veïns i de diferents col·lectius, com ara Unió de Pagesos.

El projecte ha passat l'anàlisi de la ponència d'energies renovables de la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, que ha resolt amb un «informe desfavorable» sobre la viabilitat de l'emplaçament del projecte. Ho fonamenta en la «incompatibilitat cultural i urbanística», atenent els informes que li presentava el Servei d'Arqueologia i Paleontologia del departament de Cultura, els serveis territorials d'Urbanisme i l'Ajuntament.

En aquest sentit, la resolució s'atén, per exemple, a un informe que exposa que a l'àrea delimitada per a la instal·lació del parc solar s'hi documenten diversos elements de patrimoni arquitectònic i etnològic «com les construccions de pedra seca i jaciments arqueològics». Aquest informe, del Servei d'Arqueologia i Paleontologia, valora que els elements patrimonials s'han identificat correctament en el projecte, però que «es valora que els perímetres de protecció proposats en l'avantprojecte al voltant dels elements –25 m de radi al voltant dels béns arquitectònics i arqueològics, i 5 m de radi al voltant dels elements del patrimoni etnogràfic– són clarament insuficients, atès que no només cal protegir l'afectació directa al patrimoni cultural, sinó també l'impacte visual i l'entorn d'influència que poden tenir aquest tipus d'instal·lacions al voltant dels béns». El mateix informe valora que els terrenys objecte de l'avantprojecte del parc solar «poden ser susceptibles d'albergar jaciments no coneguts, així com altres béns culturals i del patrimoni etnològic, per la qual cosa seria dur a terme una prospecció arqueològica exhaustiva prèvia». Per tot plegat, el pronunciament del Servei d'Arqueologia i Paleontologia conclou que un dels emplaçaments –amb la clau urbanística S5– «es valora inviable, atès que afecta l'entorn d'influència del jaciment arqueològic de Vilaclara, així com les estructures que puguin romandre en el subsòl». I que en la resta de sectors previstos «es desaconsella» la instal·lació del parc solar «atesa la localització de diversos elements del patrimoni arquitectònic i etnològic», i en reclama un estudi més detallat a base de prospeccions.

Al·legacions municipals

Tal com ja va informar Regió7 (vegeu edicions del 4 d'agost i del 13 d'octubre), el projecte d'aquest gran camp fotovoltaic va generar preocupació en els veïns pel seu impacte. I, en aquest sentit, l'Ajuntament hi va presentar un extens plec d'al·legacions per posar de manifest l'impacte que tindria i demanant que es desestimi. En aquest escrit el consistori posava de manifest que la instal·lació projectada «és incompatible amb el planejament i no compleix les condicions d'ordenació. És a dir, no compleix el Planejament Urbanístic Municipal, ni tampoc el Planejament Urbanístic Territorial Supramunicipal», recollit en el Pla territorial parcial de les comarques centrals i en el Pla director Urbanístic del Pla de Bages. També afirma que contravé la legislació mediambiental, la de paisatge i l'agrària. A més a més, en els acords d'aquestes al·legacions s'afirma que l'avantprojecte presenta «greus mancances, deficiències i inobservances», per la qual cosa s'afirma que «infringeix els criteris per a la implantació de plantes solars fotovoltaiques» establerts en el decret que els regula.

El document incorpora diversos informes contraris, entre els quals el de l'arquitecte municipal, que, a banda d'argumentar l'incompliment dels plans urbanístics vigents, subratlla que «l'actuació és desproporcionada, té afectació directa en el patrimoni natural i cultural, es generen excessius moviments de terres i afecta sòls d'interès agrari». També per part d'Unió de Pagesos s'hi recull un «posicionament contrari» respecte de l'aprovació d'aquest projecte, amb l'argument que «la pèrdua de parcel·les agràries per l'ocupació de plaques fotovoltaiques suposa una pèrdua potencial per a la producció agrària, de l'estoc de carboni del sòl i el manteniment del mosaic agroforestal per a la prevenció dels incendis forestals».

També l'Associació de Defensa Forestal de Castellfollit argumenta en el plec d'al·legacions que el projecte proposat «no té cap mena de sentit», perquè les finques on es planteja «són molt importants forestalment.

Tot i que malauradament n'hi ha moltes de cremades, també hi ha punts concrets on ja no podem parlar de boscos cremats, sinó de boscos joves amb característiques diferents, ja que la pinassa ha desaparegut». Afegeix que en l'avantprojecte presentat «ni es menciona el risc d'incendis, que és molt real a Castellfollit», ni tampoc «cap mesura de prevenció, i no es té en compte que l'Ajuntament té elaborat un pla municipal d'incendis on inclou camins que es veurien afectats».

D'altra banda, en una moció presentada pel grup municipal Independents per Castellfollit –que hi governa amb 6 dels 7 regidors del consistori– es posa en relleu que «la naturalesa pròpia i identitat, així com l'essència del municipi, rau en la seva condició d'àrea rural i els atributs inherents pel que fa a l'activitat agrària dels seus habitants, i la conformació i utilització del territori amb aquesta funció i finalitat».

En aquest sentit, se subratlla que l'àrea on es proposa el camp fotovoltaic «constitueix un espai d'alt valor agrari pel fet que assoleix un valor significatiu en els factors socioeconòmics, ambientals i territorials que caracteritzen els espais agraris», motiu pel qual sostenen que «és d'interès general per a la societat, i ha d'ésser protegit i preservat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20