La manresana Ivet Castaño era divendres al matí directora dels serveis territorials del departament de Presidència a la Catalu-nya Central, però sense esperar-s'ho se'n va anar a dinar destituïda. És enginyera química, té 39 anys, i fa una dècada que treballa des de l'Institut Català de les Dones o des de la delegació territorial que primer depenia de Governació i ara de Presidència. Actualment és la presidenta del PDeCAT al Bages. Se sent dolguda per com l'han acomiadat d'un càrrec per una qüestió que entén que és merament de pugna política. Ara, laboralment, espera incorporar-se al departament d'Educació, que és d'on va sortir abans de fer el camí en la gestió política i administrativa. És prudent sobre el seu futur polític immediat.

Ha rebut alguna explicació des del seu departament després de la destitució de divendres passat?

No. Divendres em va trucar la secretària general del departament i em va dir que era per raons polítiques. Em va dir que no havien tingut cap queixa de mi. Se'm comunica que és per raons polítiques i, per tant, partidistes.

Dels seus excompanys de Junts x Catalunya ha rebut cap trucada?

No.

I entre els seus companys del PDeCAT quina resposta ha trobat?

S'han bolcat absolutament. I això és un valor de l'organització. És un valor que la fa humana.

N'ha parlat amb Àngels Chacón? Li ha trucat?

Sí. Ella sí. Li sap molt greu. També em va trucar la Meritxell Borràs. Els ha sabut greu les formes, perquè això que han fet, sobretot a un nivell de direcció territorial, té una lectura de càstig.

Però aquesta decisió no veig quin benefici aporta a Junts ni com els castiga al PDeCAT davant d'unes eleccions properes.

No és un càstig personal, perquè jo tinc una altra feina al departament d'Educació. És un càstig més simbòlic. És dir: no t'has fet de Junts, ets l'única de tot el departament de Presidència que no t'has fet de Junts, i no t'hi volem.

La van pressionar perquè passés a Junts?

No. Es va donar per fet que no hi aniria. Era l'única que no vaig passar a Junts dins del departament. A mi no em van pressionar, però hi ha hagut pressions brutals als alcaldes i als militants. S'ha interpel·lat la militància, s'han enviat cartes als ajuntaments, a seus institucionals es van rebre cartes de partit, i això ho trobo gravíssim. No es pot barrejar govern i partit. Ho has de tenir claríssim quan exerceixes responsabilitats públiques i polítiques. A mi, aquestes maneres no em representen.

La campanya s'ha traduït en un increment de persones que van cap a Junts?

Ha tingut un resultat, sí. Però jo dormo tranquil·líssima de la vida. Jo no m'he mogut de lloc. Aquí s'ha apostat per la suma, per la integració, i no pas per anar-nos dividint.

Aquesta bel·ligerància per part de Junts els enforteix?

Això el que fa és debilitar les institucions perquè això la gent del carrer no ho entén. I no ho entén perquè no s'entenen les maneres de fer, de procedir.

Esperava que, sent l'únic càr-rec del departament de Presidència que no havia fet el canvi de militància cap a Junts x Cat, la poguessin destituir?

Em dolen les formes, perquè no havien tingut cap queixa. Sí que fa unes setmanes s'havia produït la destitució de la consellera Àngels Chacón, però que unes setmanes després em destitueixin a mi, queda tot dit. Esperar-m'ho? A dos mesos d'unes eleccions, no m'ho esperava.

Ivet Castaño és una amenaça des del punt de vista polític per a la direcció de Junts x Cat?

No ho sé això. El que sé és que això es vehicula a través de la consellera Meritxell Budó, i és una decisió de la direcció de Junts.

Tan a prop que té la direcció (Jordi Sànchez, pres a Lledoners, presideix el grup) i tan lluny que la volen veure.

(La resposta és un silenci prudent.)

Amb la consellera Budó, que és molt nova en el càrrec, hi va tenir prèviament algun tipus de relació?

Pràcticament nul·la.

Però el Govern només ha fet dues destitucions del que es pot considerar estructura del PDeCAT, la consellera Chacón que ja es perfilava com a candidata, i ara vostè.

És fort, oi?

Però vostè deu veure alguna explicació a tot plegat?

Sí, és clar. A ningú no se li escapa que soc la presidenta al Bages del PDeCAT, i que aquí és un dels llocs que més bé ha resistit l'embat de Junts x Cat contra el partit demòcrata. Aquí, 3 de cada 4 associats s'han mantingut dins del partit. Tenim els alcaldes amb nosaltres, pràcticament tots els de llista. Continuem sent el partit del territori, dels alcaldes. Un partit que està ben arrelat i ben travat. És una zona on el partit ha resistit bé. Ho puc llegir com un càstig.

Quan hi ha aquests tipus de destitucions d'un càrrec que no té una excessiva visibilitat, tot i que sí que tenia contacte directe amb els alcaldes del territori, es pot pensar que hi ha alguna perspectiva de futur que incomoda l'altra part.

A mi em dolen les formes, però estic més compromesa que mai amb aquest projecte del Partit Demòcrata. Ja hem presentat Àngels Chacón com a candidata, i anem avançant.

El PDeCAT és ara una part del resultat d'una escissió. La part de Junts va a una altra via. Com veu les perspectives de futur? S'ha afeblit el projecte polític que defensa?

El PDeCAT ha conservat el 80% de la militància, tenim gairebé 200 alcaldes al nostre costat i 2.000 regidors. I continuem sent el primer partit en nombre de militants a Catalunya. Tenim un model propi i ens el creiem. Considerem que podem ser clau per a la recuperació econòmica i social del país.

El PDeCAT i les formacions que l'han precedit no han estat gairebé mai d'anar a l'atac, d'actuar contra algú de manera més radicalitzada. Potser el dolor d'aquestes ferides els farà ser ara més bel·ligerants amb els seus excompanys de viatge?

Que no siguem bel·ligerants, o que no se'ns vegi com a tals, o que ens puguin dir que som més reposats, jo diria que forma part dels nostres valors. Som una força independentista responsable, serena. Ho fem apostant pel rigor, pel bon govern, per la bona gestió. Però tenim clar el model de país que volem, que volem defensar, i en aquests moments creiem que hem de recuperar el teixi productiu i la cohesió social que havíem tingut com a país.

Es diu independentista, com d'altres formacions. La diferència és la velocitat, les maneres d'arribar-hi?

Aquest partit és rotundament independentista. Hem estat i estem al costat dels presos polítics. Aquest partit ha resistit la repressió de l'Estat espanyol com ningú ho ha fet com a partit. Assumint econòmicament una brutalitat de diners. Hem estat donant la cara. Sabem el que significa una repressió. Som el partit del 9N, de l'1 d'Octubre. La gent que em coneix sap del meu compromís amb el país i no admeto que el partit al qual represento pugui tenir dubtes. Som rotundament independentistes. Ara, la independència la volem, però també volem aquesta recuperació econòmica del país. No volem qualsevol país.

És una qüestió de posar primer una cosa i després l'altra en aquest moment?

És el moment de crisi covid sanitària, econòmica brutal... i hem d'estar al costat de la nostra gent sense defugir del nostre objectiu de país, que és que volem la independència.

La divisió, en ella mateixa, fa a un grup més independentista i a l'altre menys?

El projecte Junts x Cat era una suma d'independents i de Partit Demòcrata. Jo m'hi vaig creuar. El que no em podia imaginar és que l'evolució d'aquest projecte era eliminar una de les parts, el partit demòcrata. Nosaltres tenim un model propi i no hi renunciarem. Junts x Cat és d'esquerres. Partit Demòcrata volem centrar el país. Ells parlaran d'unilateralitat i de bloqueig. Jo crec que no és el moment. Ara toca consensos amplis, amb diferents matisos, per relligar societat civil, poder econòmic i poder polític. I estem convençuts que ho podem abordar.