Protecció i seguretat. Són les condicions mínimes que representants del sector farmacèutic consultats per aquest diari exigeixen al departament de Salut si vol tirar endavant la proposta anunciada fa uns dies que es puguin fer tests d'antígens a les farmàcies per detectar de forma més ràpida i massiva possibles contagis de coronavirus. D'entrada, i per norma general, no s'hi oposen, però els farmacèutics no les tenen totes i hi ha molts dubtes sobre els equips de què disposaran, com també a nivell organitzatiu, d'espais i de personal.
Si la proposta prospera «intentarem adaptar-nos el màxim», apunta Núria Carrasco, de la farmàcia Buxó de Manresa, «però ens calen totes les eines que garanteixin unes mínimes condicions de seguretat als treballadors i els clients». Per això exigeix un protocol molt precís per poder aplicar una proposta en què «hi ha moltes coses per lligar, des de qui ens enviarà els pacients, fins a quants seran, si només els asimptomàtics o tots, o si hauran de venir amb prescripció mèdica o sense». És partidària que hi arribin amb recepta, «o podria ser complicat» pel possible volum de gent entre les proves i la resta de clients, «i hauríem de veure com ho fem perquè no es barregin els uns amb els altres».
Per altra banda, el personal que hauria de fer els tests és un altre hàndicap que les farmàcies posen sobre la taula, tant a nivell d'organització com de disponibilitat, entre altres coses perquè «potser n'hi ha de risc que no estaria disposat a fer les proves», apunta Carrasco.
Espais i confidencialitat
«L'objectiu és bo, i tenim preparació sanitària però fins a un punt», sosté Carlos González, de la farmàcia Fuentes de Sant Fruitós, que demana «protecció màxima i els EPI necessaris per al personal, perquè realitzar aquests testos vol dir posar un focus d'infecció dins la farmàcia». En aquest cas, «tot i l'enrenou», el local disposa d'una part de laboratori que es podria destinar a aquestes proves, «però caldria organitzar-ho molt bé», tant a nivell intern com per part del departament, apunta González. I és que, més enllà de la seguretat per al personal i clients, considera clau «garantir la confidencialitat» de qui es va a fer les proves, i per això considera que s'hauria d'establir algun protocol amb horaris convinguts o amb torns «que evitessin el solapament i les cues».
A banda d'un espai propi per fer les proves, «s'ha de comptar amb la possible espera del pacient» per saber els resultats, apunta la responsable de la farmàcia Casajuana Cortinas de Moià, Elisabet Casajuana, que tampoc veu clar «si ens proporcionaran equips de protecció i qui els pagarà, com reportarem les dades al sistema de salut, o si el test serà gratis o si l'haurem de pagar primer nosaltres», amb la possibilitat «que acabem fent de bancs, com sempre». Com altres farmacèutics, insisteix que abans de posar res en marxa «s'ha de preveure tot molt bé perquè és un sistema molt complex».
No tothom està preparat
«No ens hi oposem sempre que sigui viable», apunta el titular de la farmàcia Guitó de Santpedor, Antoni Guitó, que tanmateix considera que «aquesta tasca no ens correspon gaire a nosaltres, perquè potser no estem prou preparats o no tenim espais habilitats». En aquest sentit, diu que cada establiment és un cas «i no tothom ho té bé per fer-ho en condicions». Quant a l'espai, per exemple, «s'ha de poder ventilar, i no s'hauria de barrejar qui ve a fer-se el test amb la resta», i pel que fa al personal, «ja anem prou justos, i potser ens hauríem d'organitzar d'una manera que evités que estiguéssim tots exposats». En aquest sentit, insisteix que «segurament no totes les farmàcies estan prou capacitades».
El mateix pensa Maria Riu, de la farmàcia Riu de Solsona. Considera que «en aquest moment no estem preparats en espais, equipaments o personal, ni en tot el necessari per realitzar aquestes proves amb total seguretat», tenint en compte que «no podem barrejar-ho amb el funcionament normal de la farmàcia». En qualsevol cas, diu que «ens hauríem d'adaptar, i això requereix temps».
Una prova amb el resultat disponible al cap de 20 minuts
El test d'antígens detecta les proteïnes de la superfície del virus (anomenades antígens), i per realitzar-lo s'obté una mostra del pacient del fons de la boca, del nas o bé d'un esput. Després, la mostra s'introdueix en una màquina que comprova, d'una manera automatitzada, si aquesta mostra conté o no proteïnes, en un període de temps d'uns vint minuts.
«Els farmacèutics som el primer filtre per a molts pacients abans d'anar al CAP»
A vegades, anar a la farmàcia és molt més que anar a comprar un medicament, i alguns clients ho aprofiten per buscar consells de salut que en condicions normals demanarien al seu metge de capçalera, però que l'actual situació de pandèmia fa més difícil perquè costa més d'accedir als CAP.
«Hi ha gent que té por i nosaltres estem més al seu abast», apunta Núria Carrasco, de la farmàcia Buxó de Manresa, que d'uns mesos ençà ha observat un augment de les consultes que fan els clients, «però no podem receptar, només podem aconsellar».
El mateix apunta Carlos González, de la farmàcia Fuentes de Sant Fruitós: «Alguns clients que tenen dolor o estan constipats... et demanen consell, i si abans amb un principi de grip o un mal d'ossos potser es prenien alguna cosa ara et venen espantats». Tanmateix, no creu que ara hi hagi més tendència a l'automedicació, sinó «més aviat al contrari».
«Som el primer filtre, en certa manera ja ho érem, i ara encara més», assegura Elisabet Casajuana, de la farmàcia Casajuana Cortinas de Moià, «perquè si el pacient té algun problema, nosaltres som els primers que ho notem». Les farmàcies «fem com de cribratge, a vegades també a nivell emocional, tot i que al Moianès estem força bé», puntualitza.
I a la farmàcia Riu de Solsona també han augmentat les consultes, «sobretot per temes de covid», apunta Maria Riu, des de problemes a la pell per les mascaretes, fins a trastorns del son. «Continuarem fent de farmacèutics, i seguirem sent propers a tothom i atenent les seves consultes».
