«Si ens n'hem de sortir d'aquesta crisi, ha de ser amb escoles obertes»

Posi'm en context. Quina és la situació d'aquests dos mesos i mig de curs a la Catalunya Central, pel que fa als confinaments que s'han hagut de fer?

Tenim una graella de seguiment de grups confinats, en què fem balanços setmanals, que tanquem els diumenges. No registrem dades acumulades, perquè anem tenint confinaments i desconfinaments, sinó que tenim la foto de la situació de cada setmana. En aquestes 11 setmanes hem tingut una corba ascendent i descendent que ens va situar en el nombre màxim de grups confinats l'1 de novembre: van ser 239 grups. Parlem sobre un total de 5.201 grups-classe que tenim en tota la nostra demarcació, el que vol dir que no hem superat mai el 5% de grups confinats. Sempre hem estat per sota.

I a partir de la primera setmana de novembre va començar a davallar...

Efectivament, amb la implantació de les noves mesures de Salut de restricció de la mobilitat, del tancament de bars i restaurants, de la paralització de les extraescolars, nosaltres també vam començar a registrar una baixada progressiva, i la darrera foto setmanal que tenim (29 de novembre) ens dona 77 grups. En quatre setmanes, per tant, hi ha hagut un descens de pràcticament el 67%.

Com ho valoren?

La valoració que fem amb Salut i amb Vigilància Epidemiològica és que allò que passa fora de l'escola és el que l'escola reflecteix. No hi ha una situació diferent dins dels centres. I la valoració global de les dades mostra que la incidència sobre el total de grups estables, els grups bombolla, és molt petit. Com deia, en el punt màxim no hem sobrepassat mai el 5% dels grups. I cal recordar que parlem de grups confinats, però que en la majoria de casos en aquell grup hi ha hagut un únic positiu, el que en diem un cas índex.

La situació en que estan, en relació a la pandèmia, les escoles de l'àmbit que té sota la seva responsabilitat després d'aquestes onze setmanes, l'hauria firmada abans de començar aquest curs inusual?

Nosaltres sabíem que els plans d'obertura estaven molt pensats i molt treballats, perquè inspecció havia fet l'acompanyament, i així ho constatàvem. Ara bé, una cosa és la teoria, però s'havien de posar en pràctica i veure'n els resultats. I avui podem dir que els resultats estan a la vista; que tenim tots els centres oberts i presencialitat a tot l'ensenyament obligatori. Aquest era el gran repte que teníem. Nosaltres pensàvem amb tot el convenciment que l'escola havia de recuperar la plena funció educativa, després de sis mesos de tancament, que van ser molts durs per a l'alumnat, per a les famílies i per a tota la comunitat educativa. Però també per a la protecció dels més vulnerables, de l'alumnat més feble, que segurament és el que més han patit aquesta llarga desconnexió. Per tant, la valoració que fem nosaltres després d'aquests dos mesos i mig des de l'inici del curs escolar és que, en relació a les mesures covid s'estan aplicant correctament, que està funcionant el protocol que van elaborar els dos departaments, però que el bon resultat és gràcies a tot l'esforç i el compromís de tot el col·lectiu que formem la comunitat educativa: l'alumnat, els docents, les famílies. Hem de veure-ho i viure-ho com un èxit col·lectiu de superació d'una situació molt complicada i que s'està portant a terme amb molt d'esforç.

Hi ha hagut dubtes?

Òbviament. Estava tot molt preparat, però tot s'ha de veure a la pràctica, que és l'examen final que hem hagut de passar. No sabem què passarà en el futur, però la realitat fins ara ens va donant unes dades que ens fa possible mantenir tots els centres oberts en l'ensenyament obligatori. I això és l'important.

Aquesta situació excepcional ha generat tensions amb el col·lectiu docent, que ha protagonitzat protestes davant de la delegació. En el manifest de la darrera de les accions fetes pels sindicats denunciaven, per exemple, que hi ha hagut una manca d'instruccions clares i precises, que han provocat desconcert. Què hi diu?

Posem-ho tot en context. Fixeu-vos, des que va començar la pandèmia, en la gran quantitat de resolucions, d'instruccions que hi ha hagut, no només en l'àmbit educatiu, i provinents de diferents administracions. Per tant, sí que és cert que hi ha hagut modificacions, però sempre han estat lligades a que la pandèmia ha evolucionat. I que quan es va fer el tancament dels centres educatius teníem molt poca informació d'aquesta pandèmia, de com evolucionaria, de com es comportava aquest virus. Pel que fa al departament d'Educació, jo diria que les instruccions que es van treure el 30 de juny han estat les instruccions bàsiques amb les quals s'ha treballat. I a partir d'aquí han anat revisant, ajustant i ampliant informació. Però, com a informació i instrucció bàsica i troncal, és vàlida la que es va donar el 30 de juny. El cert és que tots plegats hem hagut de tenir molta capacitat d'adaptació als canvis, en tots els àmbits, no només en l'educatiu.

També diuen els sindicats educatius que els equips directius han hagut d'incrementar tasques, assumint-ne de noves i, cito textualment, «d'un alt nivell de responsabilitat»...

Tots els col·lectius tenen dret a reclamar millores en el seu àmbit laboral, és evident. I en aquest cas parlem d'organitzacions sindicals que estan defensant els drets dels treballadors i treballadores. El que sí puc dir és que, per part de l'administració, aquest curs s'ha fet molt esforç en inversió davant d'una situació d'emergència que no és només educativa. És una emergència sanitària, econòmica i social. Hi ha molts sectors afectats per aquesta crisi, i hem de pensar en tots. Pel que fa al nostre col·lectiu docent, ha estat a l'alçada del que la societat esperava de nosaltres davant una crisi sanitària com aquesta. Igual com ho ha estat tot el col·lectiu de l'àmbit sanitari, que ha tingut una dedicació abnegada per donar resposta a una crisi sense precedents. Per tant, crec que ho han d'avaluar en aquest context. Les direccions dels centres tenen en aquests moments una responsabilitat molt gran i estan al peu del canó. El que està clar és que el col·lectiu docent està tenint un gran compromís i una gran resposta, i s'ha de fer aquest reconeixement. Però també l'hem de reconèixer a molts altres col·lectius, inclosos aquells que voldrien treballar i no poden.

També en aquell manifest, els sindicats afirmaven que «les escoles no les tancarà la covid, sinó el departament per no haver abocat tots els recursos humans, materials i organitzatius». Tenen raó?

Com deia, el departament ha posat recursos, i de les darreres crisis que hi ha hagut, és segurament de les primeres que s'ha pogut afrontar amb una inversió. Ara bé, tots sabem que els recursos son limitats i que no som l'únic sector afectat, n'hi ha molts que estan patint aquesta crisi. I els recursos han de poder arribar a tothom. L'important a remarcar és que ens n'estem sortint. Ens n'estem sortint a les escoles com a servei essencial que som. Perquè el que tenim clar és que si ens n'hem de sortir d'aquesta crisi ho hem de fer amb les escoles obertes. Si haguéssim de tornar a un tancament total com el del mes de març, penso que la situació s'agreujaria molt més. I estem demostrant que és possible.

Quin missatge voldria fer arribar a tot el col·lectiu docent?

Els diria sobretot que és molt important aquest servei essencial que estem fent, que la crisi no se superarà sense l'aportació de tota la comunitat docent, perquè tenint oberta l'escola també salvem vides. En aquests moments estem al costat dels nostres alumnes i de les seves famílies en una situació molt difícil de pèrdua de vides humanes i de pèrdua de feines. Per això, el col·lectiu docent i educatiu en general està contribuint de manera decisiva a donar resposta a una crisi sense precedents. I ens n'estem sortint entre tots. I la recompensa en aquests moments és veure que els nostres alumnes poden venir a les nostres escoles i que estan contents de poder fer-ho. Sense la presencialitat es perden molts elements de l'àmbit educatiu, que no es poden realitzar en la seva plenitud. Cal que ens sentim orgullosos de la resposta que estem donant tota la comunitat educativa.

S'està ben preparat per continuar el curs quan hi ha grups en quarantena o, sobretot, en un hipotètic escenari de confinament com el de la primavera passada?

El mes de març el tancament es va haver de fer d'un dia per l'altre. Ara no desitgem cap tancament, tenim clar que han de romandre obertes com a servei essencial que som, si més no per atendre els fills dels treballadors essencials i per donar continuïtat educativa i protecció als més vulnerables. En aquests moments estem molt més preparats per donar continuïtat en el cas d'un confinament, perquè els plans d'obertura ja preveien aquest possible escenari de grups confinats i de com s'havia de seguir treballant. Tenim tot el desplegament del pla digital en marxa. És un pla que ja estava previst en el marc de l'actual legislatura, però que aquesta situació ens ha obligat a accelerar-lo. L'objectiu és que l'alumnat sigui digitalment competent a l'acabar l'ensenyament obligatori; augmentar també la competència digital del professorat i transformar digitalment els centres.

I en quin punt estem, exactament?

En aquest moment els centres dependents del departament han de rebre ordinadors portàtils per a tot l'alumnat de tercer i quart d'ESO, batxillerat, cicles formatius de grau mitjà, i també per a l'alumnat que no tingui ordinador de cinquè i sisè de primària, primer i segon d'ESO i graus superiors. Aquest repartiment ha de començar ja aquests dies. Hem tingut problemes amb la licitació, perquè a nivell mundial s'estan fent grans volums de compra de dispositius, el que vol dir que no ha estat fàcil rebre tots aquests ordinadors. La distribució de dispositius per a docents també comença ara. I el que el departament també ja ha començat a distribuir són els equips de connectivitat a tots els centres públics i concertats per a aquell alumnat que no tingui connexió a internet a casa. I després totes les reformes necessàries per adaptar la connectivitat dels centres educatius: la transformació de les LAN, un reforç de la wifi, renovant els servidors, canviant els routers... Això ja s'està desenvolupant. Estem en tot aquest procés, amb la idea d'accelerar al màxim aquesta transformació, que al llarg d'aquest trimestres ja estarà generalitzada.

Se serà més lax en la qualificació dels cursos més sensibles, com serien el primer i el segon de batxillerat, als que se'ls ha situat en una presencialitat parcial?

L'objectiu no és ser menys exigent, sinó que estem avançant cap a un model més competencial, sobretot al batxillerat, perquè a la primària i secundària això ja està molt avançat. Un batxillerat que consolida les competències apreses a tota la part obligatòria, l'alumnat ha de guanyar més autonomia i capacitat de decisió sobre el seu propi itinerari formatiu, i l'estem preparant també per fer una formació permanent al llarg de tota la vida. És un enfoc que no considera el batxillerat només com una via per accedir a la universitat, sinó que és en si mateix finalista. És un model que aposta per una manera d'aprendre més competencial. El que cada cop es demanda més: la capacitat de treball en equip, de comunicació, de resoldre problemes complexes...

Per les circumstàncies que els ha tocat viure, amb un curs passat que es va acabar com es va poder, i l'actual amb una semipresencialitat, podem garantir que els batxillerats sorgits d'aquest període estaran igual de preparats que els que els van precedir en una situació de normalitat?

Aquests alumnes estan mostrant una gran capacitat d'adaptació als canvis i també estem posant a prova la seva capacitat de resoldre autònomament molts problemes. El que estem fent, en aquesta situació, és posant a prova unes habilitats que són cada cop més necessàries en el context d'un segle XXI, que evidentment és un canvi d'era. Una era digital, d'un mon globalitzat i d'uns grans canvis socials, econòmics i d'aprenentatge. Per tant, no han de ser generacions menys preparades. Al contrari, poden ser generacions més resilients, amb més capacitat de resistència i d'adaptació. Més autònoms, perquè han hagut de fer també molt autoaoprenentatge. Hi ha molts aspectes, com passa amb moltes crisis, que deixen la seva part d'oportunitat. I en el cas de l'ensenyament aquesta és una oportunitat d'aprendre a aprendre, de fer les coses d'una altra manera. Per això penso que segurament serà una generació més preparada justament per afrontar problemes i crisis greus com aquesta. Haurà guanyat en autonomia i capacitació digital. La situació actual ha suposat una immersió total. Són alumnes que ho han de veure com una oportunitat.