La Federació XI del PSC reclama a la Generalitat que recuperi els objectius de la Llei 3/2009 de 10 de març del Parlament de Catalunya per tal de donar resposta als «dèficits no resolts de les urbanitzacions existents en el conjunt de les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès», i que impulsi la convocatòria d'un «pla plurianual d'ajuts, al qual s'hi puguin acollir els municipis amb urbanitzacions, de les característiques que estableix l'esmentada llei».
Els socialistes argumenten en un comunicat que els anys seixanta i setanta del segle passat es van impulsar nombroses urbanitzacions, en el conjunt de tot Catalunya, amb un bon nombre, una bona part a la Catalunya Central, i que en un inventari realitzat entre els anys 2003 i 2007 se'n van comptabilitzar a tot Catalunya 1.433, que ocupaven unes 40.000 ha i sumaven més de 300.000 parcel·les. D'aquelles, unes 700 han estat recepcionades pels seus ajuntaments, però les restants no ho han estat, «de manera que queda un immens problema per resoldre».
En aquest sentit, apunten que la majoria d'aquestes urbanitzacions «varen néixer sense complir les preceptives normatives urbanístiques, amb carències greus en matèria d'infraestructures, equipaments i serveis, fins el punt de constituir uns dels principals maldecaps pels municipis que en tenen alguna en el seu terme municipal».
La Federació XI del PSC incideix en que aquella Llei del 2009 «posava les condicions per resoldre aquesta greu anomalia» i que preveia que «s'havien d'establir ajuts per a resoldre els dèficits, fins a posar-les en condicions de normalitat. Aquests ajuts no han tingut consistència ni continuïtat de manera que a dia d'avui, la situació és similar a la de deu anys enrere, amb l'agreujant de l'envelliment de tot el conjunt existent».
Per aquest motiu, demanen que es torni a fer efectiva per «posar fi a la situació de ciutadans de segona de tots els que viuen en aquestes urbanitzacions. Volem dignificar la seva situació, prestant els serveis que la majoria de ciutadans tenen en els nuclis urbans. No pot haver-hi ciutadans de primera i de segona».
