20 de desembre de 2020
20.12.2020
Regió7

«Hi ha més problemes d'insomni i ansietat per la por que genera la covid»

El nombre de pacients que reben tractament per dificultats amb el son a la Catalunya Central s'ha incrementat al voltant del 5% amb la pandèmia

19.12.2020 | 23:51
Amanda López i el doctor Javier Berdié, de l'EAP de Sallent

El desconeixement davant d'una malaltia nova com la covid, la por del contagi, o les conseqüències econòmiques i socials que es poden derivar de l'actual situació de pandèmia, estan fent créixer els casos d'insomni i d'ansietat i, per tant, el nombre de pacients que han de rebre un tractament amb benzodiazepina. El novembre, a la regió sanitària de la Catalunya Central, que inclou l'Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès i Osona, hi havia més de 35.000 persones diagnosticades i tractades per aquests trastorns, el 5% més que just abans de la pandèmia, a començament d'any. Són dades facilitades per l'equip de Farmacèutics d'Atenció Primària (FAP) de l'ICS Catalunya Central, que es cuiden de dispensar els medicaments i les vacunes als centres de salut i vacunal del territori, i que treballen en contacte directe amb la resta del personal sanitari i amb els propis pacients per optimitzar el tractament farmacològic que reben i assegurar-se que se'n fa un bon ús (vegeu més informació al desglossat).

Es tracta d'un increment «considerable» en un territori com aquest, apunta una de les vuit farmacèutiques de l'equip FAP de la Catalunya Central, Amanda López, que presta el servei als CAP de Sallent, Calaf i Santa Coloma de Queralt, a l'Anoia Rural, i al centre penitenciari de Lledoners. Explica que la por de la covid no ha comportat un increment de l'automedicació com podria semblar, però «sí que genera més ansietat, i l'ansietat provoca insomni», i diu que s'està notant en persones de totes les edats. Apunta que entre pacients que han passat la covid, en alguns casos també hi ha seqüeles a llarg termini, si bé per norma general no requereixen tractament farmacològic.

La por de la covid també ha fet incrementar enguany al voltant del 30 % la quantitat de dispensacions de la vacuna de la grip, apunta López, «però no tant com ens pensàvem, tenint en compte que la població de risc és la mateixa», i ara s'està a l'expectativa de quina acollida tindrà la vacuna de la covid quan arribi. «Hi ha gent que l'està esperant, i n'hi ha que té una certa por dels possibles efectes secundaris i de com ha anat el procés de confecció, que ha estat més accelerat que en altres vacunes i això pot generar una certa reticència».

Davant d'això, López vol deixar constància «de la seva seguretat un cop es comercialitzi», entre altres coses «perquè no es comercialitza cap medicament que no hagi superat abans tots els paràmetres indicats, i s'ha assegurat que els possibles efectes adversos sempre seran molt menors al possible benefici que pugui comportar la vacuna». En definitiva, diu que en el moment que la vacuna que s'ha demanat arribi a Catalunya i es comenci a subministrar «voldrà dir que ja s'hauran superat totes les proves i serà totalment segura».

López explica que a hores d'ara encara no se sap quantes se'n dispensaran a la Catalunya Central, ni quan arribaran. Diu que l'Agència Europea del Medicament en té dues en fase d'avaluació i pendents de comercialització; la de Pfizer, que s'avaluarà el 21 de desembre, i la de Moderna, el 12 de gener, «i a partir d'aquí s'emetrà un informe i serà el comitè europeu qui decidirà els termes de la comercialització», en què també intervindrà l'Agència Espanyola del Medicament. Ara per ara, «la informació oficial relativa a les vacunes es troba en entitats superiors, i encara no ha arribat a l'atenció primària», que tan bon punt en disposi començarà a estudiar com s'organitza el subministrament, apunta López.

Promoure un bon ús dels medicaments evitant possibles riscos, assegurar que es prenen en la justa mesura i optimitzar els tractaments dels pacients per mirar de reduir la seva freqüentació a l'atenció primària o els ingressos hospitalaris. Són les principals funcions que desenvolupen els vuit professionals que formen l'equip de Farmàcia d'Atenció Primària (FAP) de l'ICS Catalunya Central, que es va implementar fa dos anys i que treballa de forma rotativa però presencialment des dels CAP (quan la pandèmia ho permet), una peculiaritat pròpia d'aquest territori i que, de moment, no es dona en cap altra regió sanitària de Catalunya.

L'atenció directa des dels CAP permet oferir un servei més personalitzat «amb revisions dels tractaments d'un pacient en concret», apunta Amanda López, una de les integrants de l'equip, que, entre altres CAP, treballa al de Sallent, on es desplaça un cop per setmana. Explica que aquestes revisions sovint es fan de tot un pla de medicació complet, de manera que són especialment òptimes en pacients crònics complexos, en malalts crònics avançats, en pacients poliomedicats (que es prenen deu o més medicaments), o en casos en què s'hagin presentat reaccions adverses. Normalment són persones de més de 75 anys.

Actualment hi ha 40.302 pa- cients dels equips d'atenció primària de l'ICS de la Catalunya Central que compleixen aquestes condicions, dels quals n'hi ha 20.674 al Bages i al Berguedà, 11.276 a Osona i 8.352 a l'Anoia. «Parlem d'aproximadament el 10% de la població del territori», apunta López, i que en aquesta qüestió «és la més fràgil, la que té més tendència a patir efectes secundaris o descompensacions en les seves patologies, i a haver d'ingressar a l'hospital».

L'equip de farmacèutics també actua davant la detecció de possibles sobreutilitzacions de medicaments, bàsicament d'antibiòtics i de benzodiazepines, pel risc que això pot tenir per a la salut pública. «Un ús excessiu d'antibiòtics genera resistència als bacteris i això fa que el tractament deixi de ser eficaç», explica López, i pel que fa a les benzodiazepines, diu que el tractament hauria de ser com a màxim d'entre 4 i 6 setmanes «perquè a partir d'aquí deixen de ser eficaces i hi ha riscos associats, com caigudes, cansament diürn, o poden provocar demència i fatiga». Tot i que requereixin recepta mèdica, López explica que en els darrers anys hi ha la tendència de fer un ús elevat de benzodiazepines i que el tractament tendeix a perllongar-se més temps del que caldria. Davant d'això, una de les tasques de l'equip és identificar els pacients amb un tractament perllongat, detectar les causes que generen l'insomni i mirar si es pot combatre amb un canvi d'hàbits i evitar el medicament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20