El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la raó a l'Agència Catalana de l'Aigua en els cabals ecològics que té establerts per al Llobregat (incloent-hi el Cardener com a afluent), uns cabals garantits que afecten essencialment el recorregut d'aquests dos rius al seu pas pel Bages, Berguedà i Solsonès. També fa referència al Ter. Els cabals ecològics són els nivells d'aigua mínims (establerts per l'ACA com a gestora dels cursos fluvials) que han de respectar-se en els rius per garantir un bon estat dels ecosistemes. La sentència avala els que que hi ha fixats en aquest moment i respon a un recurs contenciós administratiu que va presentar en el seu moment l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (organització que agrupa empreses i particulars titulars les concessions d'explotació de centrals hidroelèctriques) contra el Programa de Mesures del Pla de Gestió del Districte de la Conca Fluvial de Catalunya (2016-2021), on entre molts altres aspectes s'establien aquests cabals mínims per a cadascun dels trams dels rius.
La resolució judicial desestima íntegrament el recurs interposat per l'APUEE contra la planificació hidrològica vigent i, en conseqüència, estableix l'obligatorietat de complir uns cabals ambientals.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya conclou en relació als valors assignats als cabals ecològics de la planificació vigent, que l'entitat que agrupa els concessionaris no ha acreditat que siguin inadequats, tal com plantejaven en el recurs.
L'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica sostenia que mancava en el pla l'anàlisi econòmic que quantifiqués «les pèrdues de producció» i que «justifiqués econòmicament la imposició del cabal ecològic». També considerava que els valors assignats eren arbitraris i que no es basaven en cap estudi justificatiu, «tot i reconèixer que es tracta de valors el 40% inferiors als que preveia la planificació hidrològica precedent».
I retreia que el pla hagués establert aquests paràmetres «sense haver obert un procés de concertació prèvia amb els concessionaris preexistents».
Pel que fa a aquest darrer aspecte, el TSJC remet a la jurisprudència del Suprem, de la qual es desprèn que aquest procés no és exigible per al pla hidrològic, atès que el procés de concertació se situa en una fase posterior i no ha de ser necessàriament exitós.
En relació a l'estudi de quantificació del cost econòmic que representen els cabals ecològics per als titulars de les concessions preexistents i la consignació de les compensacions corresponents, la sentència fa referència a la darrera doctrina del Tribunal Suprem, que assenyala que no són els plans hidrològics els necessàriament cridats a determinar eventuals compensacions en favor dels concessionaris preexistents. No s'exclou el dret a compensacions en benefici dels concessionaris afectats que acreditin les càrregues afegides o els perjudicis soferts, però diu que cal ubicar en un estadi posterior al d'aprovació del pla hidrològic les decisions oportunes sobre l'existència d'aquest dret i sobre la seva quantificació econòmica.
En aquest sentit, el Tribunal manifesta que es dilucidarà si existeix el dret a aquestes compensacions quan els concessionaris legitimats les reclamin per alguna de les vies assenyalades pel Tribunal Suprem (revisió del títol concessional, reclamació de responsabilitat patrimonial o altres procediments idonis).
