El col·lector de salmorres acumularà, en l'escenari més optimista, una dècada de retard respecte la previsió inicial. Mentrestant, la canonada actual (en funcionament des del 1988) continua provocant episodis de vessaments, com el que es va registrar dimarts al seu pas per Sant Joan de Vilatorrada, a l'espera de ser substituïda després de més de 30 anys de servei i un greu desgast provocat per l'activitat i, molt especialment, pel material que transporta.
Ara fa una setmana la Generalitat va acordar la promoció de l'obra a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i la seva execució mitjançant l'empresa pública Infraestructures.cat per un import de més de 110 milions d'euros. La previsió anunciada és que el darrer trimestre d'aquest any comenci el desdoblament del col·lector en els seus dos ramals des de Balsareny i Cardona fins a Abrera, com també la conducció d'aigua regenerada des de la depuradora de Manresa fins a Súria.
En principi, els treballs començaran pel tram comprès entre Abrera i Castellgalí, tenint en compte que les expropiacions que calia realitzar en aquest cas ja estan fetes. Tanmateix, l'objectiu és poder anar avançant de forma continuada, i si bé l'obra consta de diferents temporalitats, la previsió és que el 2025 estigui completament operativa.
Falten doncs, com a mínim quatre anys, segons les previsions del promotor d'aquesta infraestructura cabdal per a l'activitat miner del Bages, perquè pugui entrar en funcionament en tota la seva extensió i dimensió. A la pràctica, i sempre que es compleixi aquest calendari, això suposarà que la nova canonada que ha de portar les aigües salobres fins al mar arribarà amb més d'una dècada de retard respecte a la previsió inicial.
L'Agència Catalana de l'Aigua va informar públicament el novembre del 2003 de la necessitat de tirar endavant un projecte d'augment de la capacitat hidràulica del col·lector de salmorres per substituir l'actual, que funciona des del 1988.
Tanmateix, no va ser fins al setembre del 2012 que va presentar públicament una proposta formal, que bàsicament passa per fer una canonada totalment nova i de més capacitat resseguint el mateix traçat que l'actual, amb només una petitat variació al tram dels aiguamolls de la Corbatera de Sallent per evitar aquest espai sensible.
En aquell moment, el compromís era que l'any següent (2013) quedés redactat i aprovat el projecte definitiu, i que al llarg del 2014 i 2015 se'n fes l'execució i es posés en marxa.
Però la realitat a dia d'avui és molt diferent. Sí que se n'ha executat el tram des d'Abrera fins al Prat, però, com es deia, fins al 2025 no es preveu que estigui a punt des d'Abrera cap al nord, que puja amb un sol ramal fins a Castellgalí i que des d'aquí es bifurca cap a Sallent/Balsareny i Súria/Cardona.
Les dificultats econòmiques per afrontar el projecte, pressupostat en més de 100 milions d'euros, i l'aparició de projectes col·laterals (com és el cas de la canonada d'impulsió des de la depuradora de Manresa fins a Súria), que han obligat a fer modificacions han estat els entrebancs principals que han anat endarrerint aquesta infraestructura. Una de les peces clau perquè el pla d'expansió de la mineria a Súria (Phoenix), amb la continuïtat de l'extracció de la potassa i la fabricació de sal vacuum, es pugui desplegar amb plenitud.
L'obra suposa la construcció de 112 quilòmetres de canonades que travessaran 22 municipis en un recorregut de diversos trams, començant pel que va d'Abrera a Castellgalí del qual ja s'han fet les expropiacions corresponents. A partir d'aquí, el projecte també comprèn els dos ramals entre Castellgalí i Cardona, per la banda del Cardener; i entre Castellgalí i Balsareny, per la banda del Llobregat. També s'intervindrà a l'altre extrem, al final del col·lector al Prat de Llobregat. Són els trams on quedava pendent d'actuar després que l'ACA ja va desdoblar entre el 2007 i el 2008 els 32 quilòmetres de col·lector compresos entre Abrera i el Prat de Llobregat, en aquell cas amb una inversió de 64 milions d'euros.
