L'empresa minera ICL Iberia planteja aprofitar temporalment una part de l'enorme runam del Cogulló de Sallent, on ja no s'aboca material des del juny del 2019, per instal·lar-hi un parc solar fotovoltaic. De fet, l'empresa ja disposa d'un avantprojecte, redactat per l'empresa Disolar, complementat amb un document de diagnosi territorial encarregat i elaborat per l'empresa Assessors Ambientals de Catalunya.
El projecte s'ha batejat amb el nom de Cogulló Solar Plant i el que planteja és omplir de plaques fotovoltaiques tota la cara sud del dipòsit, aprofitant el seu pendent. És a dir, parlem del vessant que mira cap a Santpedor i Manresa. Es tractaria d'una instal·lació distribuïda en 7 parcs o parcel·les al llarg d'aquesta cara sud, amb una superfície global de 12,5 hectàrees i una capacitat de producció contínua de 30 megawatts.
Segons es detalla en la diagnosi territorial, això es traduiria en una producció anual de 45 gigawatts, «que seria equivalent al consum de més de 12.000 llars i podria cobrir tot el consum del municipi de Sallent, tant de llars com d'enllumenat públic, comerços i indústria».
En l'avantprojecte, els redactors ja han posat l'accent en què, si prospera, aquesta iniciativa «seria compatible amb l'ús del dipòsit salí i amb la restauració prevista del mateix, segons la resolució del 22 de juny del 2018, de la direcció general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial».
L'avantprojecte justifica la proposta exposant que «respon a l'estat d'emergència climàtica» per «fer els passos per portar el país cap a la descarbonització, amb l'objectiu que el 2040 entre el 85% i el 95% de l'energia que es consumeixi sigui de fonts renovables».
En la línia de la compatibilitat amb la restauració prevista, el document també subratlla que la proposta, «a més de donar resposta a una necessitat energètica, portaria a terme una nova filosofia basada en el concepte del valor compartit del sòl, ja que pretén desenvolupar en un mateix espai dos usos diferenciats però compatibles, com són el del dipòsit salí i el del camp solar, permetent a una zona ja ocupada actualment pel dipòsit obtenir un rendiment energètic». El cost d'execució del projecte, que assumiria íntegrament ICL Iberia, s'ha calculat en 18 milions d'euros.
En el document s'especifica que aquest avantprojecte forma part de la documentació necessària per realitzar la consulta prèvia sobre la viabilitat de l'emplaçament de la planta solar fotovoltaica, i que posteriorment, en el cas que s'obtingui l'autorització de la ponència d'energies renovables, «s'iniciaran tot els tràmits urbanístics necessaris, analitzada la seva compatibilitat en la diagnosi territorial presentada».
L'avantprojecte té present que el lloc on es planteja materialitzar aquest camp fotovoltaic té unes característiques geològiques complexes, en tractar-se d'un dipòsit salí. Per aquest motiu, es planteja amb unes plaques especials, amb uns tensors principals i uns altres de secundaris, «i els tensors principals tindran uns pilotatges en els seus extrems inferior i superior, i se n'inferiran uns d'intermedis de polipropilè, molt resistents a la sal, ja que van inserits directament en ella». Aquest camp fotovoltaic es connectarà a una subestació elèctrica que hi ha situada més al nord, però dins del terme municipal de Sallent.
La diagnosi considera la proposta emparada per la Llei d'urbanisme
La diagnosi territorial i de medi afectat que complementa l'avantprojecte explicita que els usos per la implantació de parcs solars no queda regulat específicament ni en el planejament de rang superior (Pla Director Urbanístic) ni en el planejament municipal (POUM) de Sallent. Tanmateix, posa de manifest que a la implantació de la planta solar fotovoltaica Cogulló «li serien d'aplicació els articles de la llei d'urbanisme (TRLU) modificats pel decret llei 16/2019 d'emergència climàtica», ja que «donat que el projecte preveu una potència instal·lada de 30 MW, la es pot considerar com a servei tècnic d'interès públic».
En aquest sentit, més endavant hi afegeix que el planejament territorial i urbanístic en l'àmbit estudiat «no prohibeix explícitament la implantació de plantes solars o instal·lacions similars», per la qual cosa, es considera que «el projecte queda emparat» per la Llei d'urbanisme.
En la síntesi, els redactors d'aquesta diagnosi conclouen que la implantació de la planta solar al dipòsit salí del Cogulló es planteja en un sòl «ja antropitzat i utilitzat com emmagatzematge temporal de material salí, subproducte de l'activitat minera, sòl sense cap valor agrícola ni natural, per la qual cosa no suposa una pèrdua o fragmentació d'hàbitats ni afectacions a la fauna de l'entorn o a la connectivitat ecològica, com tampoc als valors ambientals circumdant al territori».
També es ressenya que l'àmbit se situa «allunyat dels cursos hídrics i no causa cap afectació sobre els mateixos. La línia d'evacuació realitza un creuament al torrent Soldevila, per on discorre soterrada sense causar afectacions a la llera, ja que aprofita un camí existent, de manera que tampoc agreuja o es veu afectada pel risc d'inundabilitat geomorfològica».
Pel que fa a l'impacte visual del projecte, la diagnosi (que és feta a petició dels autors de l'avantprojecte, encarregat per l'empresa minera) es descriu que l'elevada exposició visual del dipòsit salí, «fa que qualsevol canvi en el mateix produeixi un canvi de percepció de l'observador, el qual s'ha de tornar a familiaritzar amb la singularitat». S'admet que el fet d'instal·lar plaques solars en el vessant sud del dipòsit «modificarà la seva textura i cromatisme, canviant la percepció de l'observador i, per tant, produint un impacte temporal fins que el mateix s'adapti a la nova singularitat». Tanmateix, els redactors conclouen que «aquest impacte temporal és molt menor que els beneficis que es pot obtenir de la producció d'energia elèctrica de fonts renovables».
Sí que es parla que l'impacte més destacat que es pot produir és l'enlluernament per reflexos de les plaques, que poden causar molèsties sobre la població, sobretot a les vies de comunicació, però que es pot pal·liar «en gran mesura amb antireflectants o texturitzant la placa».
Suport explícit de diverses entitats empresarials
L'avantprojecte posa en relleu que, a banda de la compatibilitat urbanística, «una part fonamental és el suport territorial». I en aquest sentit, el mateix document ja adjunta sengles cartes de l'Ajuntament de Sallent, del Consell Comarcal, de la Cambra de Comerç de Manresa, de Pimec i de l'Associació d'Empreses de Sallent, Cabrianes i Cornet. En el cas de l'administració local i la comarcal, expressen la conveniència i idoneïtat d'estudiar el projecte. En el cas de les tres entitats empresarials, manifesten el seu suport explícit perquè aquest es porti a terme.
