Montsalat, una de les plataformes ecologistes que històricament ha fiscalitzat l'afectació ambiental de l'activitat minera al Bages, considera que la proposta de construir un gran parc solar al runam del Cogulló de Sallent aniria en contra de diverses disposicions «administratives i judicials» que ordenen la desaparició i restauració d'aquest dipòsit salí. Ara bé, en un comunicat que ha fet públic, l'entitat també valora que aquesta proposta, de la que ICL Ibéria en té un avantprojecte redactat, seria interessant i a tenir en compte, sempre i quan es promogués en poc temps un nou pla de restauració que en primer lloc prevegi una impermeabilització «completa i efectiva» d'aquesta muntanya de sal.

Tal i com va avançar Regió7, l'empresa minera planteja aprofitar temporalment una part de l'enorme runam del Cogulló de Sallent, on ja no s'aboca material des del juny del 2019, per instal·lar un parc solar fotovoltaic a tota la cara sud del dipòsit, aprofitant el seu pendent. Es tractaria d'una instal·lació amb una superfície global de 12,5 hectàrees i una capacitat de producció contínua de 30 megawatts.

D'entrada, Montsalat valora que la proposta plantejada «incompliria de manera flagrant, substancial i rotunda» les autoritzacions actuals i les directrius aprovades «per aquest grandiós abocador salí, les quals passen totes per la desaparició dels residus mitjançant la venda de sal» i la dissolució i l'enviament al mar a través d'un futur nou col·lector de salmorres.

A l'avantprojecte que ha encarregat ICL (redactat per l'empresa Disolar), se sosté que la base de la proposta és la convivència de les dues activitats, el parc solar i l'extracció de la sal (que es començaria per un altre sector que no l'afectés), i que, en conseqüència, la restauració es tiraria endavant.

Tanmateix, la plataforma sosté que «el manteniment del runam del Cogulló com a suport físic» del parc solar fotovoltaic «contravé allò que estableixen, com a mínim, quatre disposicions administratives i judicials». D'una banda, fa referència al programa de restauració de l'explotació minera de Sallent, «el qual estableix la retirada dels residus com a pas previ a la restauració pròpiament dita». De l'altra, el Pla Director de la Mineria del Bages «que incorpora els programes de restauració vigents». Però també, i sobretot, a la la sentència del contenciós promogut per l'Associació de Veïns de La Rampinya, «que va revocar l'autorització ambiental i que també obliga a la retirada dels residus, com a mínim els dipositats des del 2008 en endavant» i, finalment, a la «declaració d'impacte ambiental positiva associada a la nova autorització ambiental, que es fonamenta en el programa de restauració i l'incorpora».

Escenari hipotètic

Ara bé, la plataforma ecologista també exposa que, a banda de consideracions administratives i jurídiques, «en el terreny material, seria desitjable un parc solar fotovoltaic que fes útil l'extensa àrea del runam del Cogulló actualment improductiva, que fa artificial el paisatge i que genera contínuament salmorra que requereix atenció i control». En aquest sentit, exposa que «la seqüència lògica, i l'única possible» perquè s'arribés a materialitzar aquest projecte de camp fotovoltaic passaria, «en primer lloc, per la presentació per part d'Iberpotash a les autoritats en matèria ambiental i de mineria de Catalunya d'un nou programa de restauració que, en comptes de l'eliminació dels residus, plantegi la impermeabilització completa i efectiva del runam basant-se en tècniques de clausura d'abocadors de residus perillosos, seguida d'una restauració convencional de la vegetació arreu del runam, llevat de la cara sud on s'instal·laria el parc solar fotovoltaic».

Per a Montsalat, si l'administració aprovés un nou projecte de restauració amb aquestes característiques «i el compromís d'Iberpotash en executar-lo fos ferm i en termini breu -no en 50 anys-, llavors caldria trobar una reinterpretació de les directrius d'urbanisme i de l'esmentada sentència del contenciós».

Situats en aquest hipotètic escenari, en que el runam del Cogulló estigués degudament impermeabilitzat, l'entitat ecologista considera que «llavors sí, la cara sud del runam del Cogulló seria un magnífic emplaçament per un gran parc solar fotovoltaic». Tanmateix, també puntualitza que caldria especial atenció tècnica «a mantenir l'aïllament, És a dir, d'una banda que els ancoratges del parc solar no alteressin la impermeabilització i, de l'altra, que la sal no malmetés els suports o instal·lacions del parc solar».

Finalment, Montsalat conclou el seu comunicat deixant clar que «sota l'escenari actual del runam del Cogulló obert a l'aire lliure, a mercè de la pluja i de la humitat de l'aire, i amb l'obligació de l'eliminació dels residus salins establerta per l'administració ambiental i reblada per sentències judicials, pressuposar una gran instal·lació fixa al runam del Cogulló és, simplement, fer volar coloms, parlar per parlar o pretendre endarrerir més i més les accions de restauració».