L'Ajuntament de Monistrol de Montserrat ha posat fil a l'agulla per assegurar la conservació de l'ermita de Sant Antolí, situada als afores del nucli urbà, damunt la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat. La Diputació de Barcelona està redactant un informe sobre la situació de l'edifici, que no es troba en bon estat de conservació. L'objectiu principal del consistori és garantir la consolidació d'aquest element patrimonial i, en la mesura que es pugui, impulsar-ne la seva rehabilitació.

Tècnics municipals i de patrimoni de la Diputació de Barcelona van fer una primera visita per valorar in situ l'estat actual de la construcció per tal de poder redactar un informe de situació de l'edifici, que ara està en procés. L'objectiu és tenir una diagnosi per determinar quines actuacions serien necessàries perquè l'estat de l'ermita no se segueixi degradant i se n'asseguri l'estabilitat.

L'alcalde de Monistrol de Montserrat, Joan Miguel, assegura que «la nostra intenció primera i bàsica és consolidar i conservar el que tenim, i després veurem segons l'estudi què caldria fer-hi». Segons Miguel, l'esglesiola de Sant Antolí «és un punt molt referencial perquè té el seu encant, amb un camí molt agradable» que freqüenten molts veïns del municipi, i on algun historiador situa l'inici de Monistrol.

Miguel apunta que una de les principals dificultats a l'hora de fer la restauració és la ubicació de la construcció «perquè no hi és fàcil l'accés rodat». Tot i així, la prio-ritat del consistori «és consolidar el que hi ha i, més endavant, ja es veurà si es pot restaurar». La capella de Sant Antolí acull anualment, des de fa 25 anys, un aplec coincidint amb la Diada de l'Onze de Setembre. És un acte organitzat pels veïns del barri de la Batanera, que es troba a uns 15 minuts a peu.

L'ermita, que té el sostre ensorrat, data d'entre el segle XIV i XV i és una de les moltes esglésies que van sorgir a prop del monestir de Montserrat. És esmentada el 1282, però sembla que s'hauria modificat posteriorment, possiblement en època del prior Vilaregut, l'escut del qual corona la porta. El que s'ha conservat fins ara són les restes d'una capella gòtica d'una sola nau, rectangular, que originalment estava coberta amb volta de canó apuntada, ara totalment ensorrada. Les parets són de tàpia, mentre que la façana, les cantonades i els contraforts són de pedra. A la façana hi ha un portal adovellat i a la clau de l'arc hi ha l'esmentat escut i està rematat per una cornisa. Al damunt de la porta hi ha una finestra de mig punt monolítica, i la façana és coronada per un petit campanar d'espadanya.