El govern de Sallent (format pel grup municipal d'ERC) es mostra obert al projecte de construcció d'un camp solar fotovoltaic al runam del Cogulló, que planteja l'empresa ICL, sempre i quan es compleixin dos requisits que considera essencials. D'una banda, que «es facin efectives» les sentències i actes administratius que ordenen «la restauració del dipòsit salí, que ha de desaparèixer». I que, per tant, l'ús temporal d'aquesta muntanya artificial com a camp solar «en cap cas no entorpeixi ni endarrereixi» aquesta restauració, estimada en uns 50 anys. De l'altra, que aquest projecte «reverteixi de manera directa en benefici del municipi, perquè es faria sobre un espai, el runam, que fa anys que és una hipoteca per a Sallent».

Així ho ha expressat l'alcalde sallentí, Oriol Ribalta, que d'entrada ha posat en relleu que la intenció del consistori és «obrir un debat profund amb els grups polítics i amb la ciutadania».

Tal i com va avançar Regió7, ICLplanteja aprofitar temporalment una part de l'enorme runam del Cogulló per instal·lar un parc fotovoltaic a tota la cara sud, amb una superfície global de 12,5 hectàrees i una capacitat de producció contínua de 30 megawatts.

En aquest sentit, Ribalta incideix en què en aquesta proposta d'ICL «hi ha una oportunitat i un handicap. El handicap és que estem parlant del Cogulló, que és un runam que s'ha de retirar, i això ho posem com a condició indispensable de la proposta de posar-hi plaques». El govern sallentí és favorable a la potenciació de les energies renovables, «i celebrem que hi hagi iniciatives que van en aquesta direcció, i de fet animen les empreses a que n'instal·lin a les teulades industrials, perquè això també és un doble ús del sòl».

És davant d'aquest plantejament que l'executiu s'obre a la proposta d'ICL, però amb la condició «indispensable» que «es compagini» amb la retirada del runam, la qual cosa el govern sallentí veu factible, «perquè aquest camp fotovoltaic pot tenir una vida a l'entorn de poc més d'una dècada, i per tant se li pot donar la rendibilitat necessària mentre en paral·lel es comença a treure la sal per un altre vessant del runam».

Quant a la reversió del projecte en benefici del municipi, Oriol Ribalta exposa que un dels aspectes que s'ha de plantejar, analitzar, parlar i, arribat el cas, acordar per donar suport al projecte és «articular amb quina fórmula Sallent pot treure profit directe d'aquesta producció energètica, que es faria en un espai, el runam, que per al municipi ja fa anys que és una hipoteca. És una compensació obligada, no tant per l'impacte que poden generar les plaques, sinó pel que ha generat el runam».

Ribalta rebla que des de la perspectiva ecologista «és una proposta positiva», ja que «s'aprofita un sòl que ja té un impacte i que per inclinació permetria generar molt bé energia solar. Però és cert que és una paradoxa perquè xoca amb un altre aspecte ecològic, com és el d'un runam que s'ha de retirar. Per això, és essencial la plena garantia de la restauració en els termes establerts».

L'alcalde sallentí admet que, si prospera el projecte, hi haurà un impacte visual, «però sembla que és possible mitigar-ho en gran mesura, i el cert és que l'impacte que pot afegir respecte del que ja suposa aquest runam no seria excessiu, sobretot tenint en compte que té data de caducitat».