Cardona ha sumat en el darrer padró municipal oficial -que recentment ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE)-, tres habitants més que en el de l'any anterior. Pot semblar insignificant, però és una dada amb una forta càrrega simbòlica. I és que aquest creixement, per petit que sembli, permet posar el fre a una davallada continuada que s'ha perllongat durant una dècada completa i que ja suposava una extensió a una caiguda de població que ve de lluny. Ara caldrà veure si aquests tres habitants en positiu marquen un punt d'inflexió per a aquesta població, l'Ajuntament del qual ha concentrat gran part dels seus esforços en els darrers mandats a revertir aquesta situació.

En concret, aquesta darrera xifra oficial (d'1 de gener del 2020) diu que Cardona té 4.639 habitants, mentre que en el padró precedent eren 4.636. S'aturen així 9 actualitzacions consecutives en negatiu. I és que del 2009 al 2010 el municipi encara va guanyar quatre habitants, però a partir de llavors s'han succeït els any rere any els balanços negatius. La pèrdua al llarg d'aquest període (2010-2019) ha estat, en xifres absolutes, de 546 habitants, que en dades relatives s'ha traduït en una baixada del 10%.

Un descens que ha tingut un factor afegit que l'ha accentuat, com és el fet que en aquest temps la població se situés per sota dels 5.000 habitants, la qual cosa es va certificar en el padró que l'INE va publicar corresponent a l'1 de gener del 2014. I és que es tractava d'una barrera transcendent no només psicològicament, sinó que situar-se per sota va tenir en aquell moment efectes negatius molt directes i concrets. D'una banda, la reducció de les aportacions provinents del govern central a través del que es denomina Participació en els Ingressos de l'Estat (PIE), que en gran mesura es distribueixen en funció del nombre d'habitants (Manresa, per exemple, veurà enguany augmentada l'aportació per aquest concepte en haver tornat a superar els 75.000 habitants). D'altra banda, aquell descens per sota dels 5.000 habitants li va suposar també a l'Ajuntament de Cardona que, a partir de les eleccions del 2015, el ple municipal estigui compost per 11 regidors, enlloc dels 13 que tenia fins a aquell moment.

Precisament per tot aquest seguit de motius exposats, una repuntada com la que s'ha produït ara, per poca que sigui, és un bri d'esperança.

De fet, la vila ducal va tenir un lleuger repunt positiu entre els anys 2007 i 2010, però fins llavors ja anava traçant un descens. Cal tenir present que Cardona va arribar a situar-se a prop dels 8.000 habitants a la dècada dels 50 i 60, durant el màxim esplendor de la mineria (en quatre dècades, dels 20 anys 60, va guanyar gairebé 4.000 habitants i pràcticament va duplicar la població).

Va ser sobretot a partir dels anys 70 (que va començar encara amb més de 7.000 habitants) quan va començar a dibuixar-se una trajectòria descendent, que es va anar accentuant amb el tancament de l'explotació de la potassa, l'any 1990. Aquell any, Cardona el va començar amb 6.647 habitants. La població va baixar dels 6.000 el 1996, i dels 5.000 el 2014. En els darrers mandats, l'Ajuntament ha posat sota el seu focus de prioritats la creació d'espais industrials per a la implantació d'empreses i la posada d'habitatge al mercat per fixar població i atraure'n de nova, que permeti'n tornar a dibuixar una línia ascendent.