02 de febrer de 2021
02.02.2021
Regió7

La demanda de parcs fotovoltaics al Bages es dispara fins a 16 sol·licituds en un any

La regulació més laxa de final del 2019 per fomentar l'energia renovable ha despertat l'interès d'empreses per promoure aquestes instal·lacions

01.02.2021 | 22:33
Plaques solars al camp de Fonollosa

L'interès per instal·lar parcs fotovoltaics s'ha disparat al Bages, on al llarg del 2020 es van tramitar fins a 16 sol·licituds repartides en deu municipis, de les quals hores d'ara només n'hi ha tres de totalment descartades (consten com a no viables a la infografia). L'última petició, i de la qual ja s'ha fet ressò aquest diari, es va i presentar oficialment el 21 de desembre passat, i planteja la instal·lació de prop de 70.000 panells distribuïts en 7 parcel·les que ocuparien 12,5 hectàrees al vessant sud del dipòsit del Cogulló, a Sallent.

La quantitat de propostes porta a una situació rècord perquè «ara fa un any no hi havia res a nivell de sol·licituds», apunta el conseller comarcal de Medi Ambient, Joan Zapata, i explica que la demanda va creixent, en bona part degut a la regulació més flexible que hi ha des del novembre del 2019 amb l'objectiu que el 2030 la meitat de l'energia que es produeix a Catalunya provingui de renovables, bàsicament de la solar i l'eòlica.

Aquest increment s'ha notat a tot Catalunya, però especialment en territoris com el Bages, amb extenses zones propícies a aquest tipus d'instal·lacions tant per la seva orografia plana com per les hores de sol que hi ha. Això s'ha traduït en un degoteig de sol·licituds als ajuntaments durant tot el 2020, i especialment des de l'estiu, per part d'empreses promotores interessades a produir energia per vendre-la a la xarxa, i no per a l'autoconsum, que és el que més predominava anys enrere amb molts panells col·locats sobre teulades. Ara es busquen superfícies assolellades sobre terreny, amb demandes molt dispars que van des de parcs que superen els 30.000 kW de potència en superfícies d'entre 60 i 90 hectàrees, com els que es plantegen a Castellfollit, a Sant Fruitós i Santpedor, i a Sant Mateu, fins a altres de més petits, de menys de 5 hectàrees i que produeixen al voltant dels 1.000 kW.

El total sol·licitat el 2020 al Bages suposaria una potència de gairebé 200.000 kW, i una suma de prop de 400 hectàrees, si bé de moment s'han denegat les sol·licituds de les Ferreres i de Sallent I i Sallent II, que són considerats de petites dimensions, mentre que n'hi ha 4 que ja han passat un primer tall, i la resta encara estan en fase d'estudi (vegeu més informació a la pàgina 3).

La normativa que ha fet disparar aquesta demanda és el Decret Llei 16/2019 de 26 de novembre, de mesures urgents per l'emergència climàtica i d'impuls de les energies renovables, que el 2030 han de proporcionar el 50% del total de la producció energètica a Catalunya, i del 100% el 2050. Hores d'ara «estem molt lluny d'aquest objectiu» perquè es calcula que a Catalunya només el 8% de l'energia prové de renovables», apunta Marc Rotllan, enginyer de l'Agència Comarcal de l'Energia. Si bé sobre això no es tenen dades concretes referents al Bages, diu que la producció energètica que sortiria del conjunt de les 16 sol·licituds de parcs solars que s'han fet suposa poc més de la meitat de la demanda actual d'energia elèctrica a la comarca només en els sectors domèstic i de serveis (de manera que s'hi hauria d'afegir el consum que generen la indústria, el transport i el sector primari).

Un debat amb pros i contres

Per tot plegat, «i si volem implantar prou energia renovable per complir amb la transició energètica i reduir les emissions de CO2, ens haurem d'acostumar a veure uns paisatges diferents dels que tenim ara», apunta Rotllan. La tècnica responsable de l'àrea de Territori i Medi Ambient del Consell Comarcal del Bages, Noemí Fosas, es pronuncia en una línia similar, i diu que davant d'aquesta situació, «o comencem a construir instal·lacions de renovables, o no assolirem els objectius previstos». Ara bé, admeten que hi ha un debat sobre la taula que contraposa el doble interès d'apostar per les renovables i a l'hora evitar l'impacte visual i els danys que puguin provocar aquestes instal·lacions amb l'ocupació d'espais agraris o àrees protegides d'interès natural o patrimonial. «Hem de trobar l'equilibri perquè amb aquest creixement de les renovables no sacrifiquem la nostra autonomia alimentària ni ens carreguem la producció agrícola del territori», apunta Fosas. Segons expliquen els tècnics, això és el que intenta esgrimir la Ponència d'Energies Renovables, un òrgan col·legiat que inclou representants de diversos departaments de la Generalitat, i que determina en primera instància, quins projectes, ja d'entrada, es consideren viables o no, segons si es promouen en zones protegides o d'interès agrícola... En el cas que es consideri que la proposta és viable, l'empresa promotora pot iniciar la tramitació administrativa, «però això no vol dir necessàriament que el projecte s'acabi fent», diu Rotllan.

El debat també es pot centrar en «si han de ser instal·lacions promogudes per grans empreses que fan grans camps solars, o més petites i locals i de menys hectàrees», apunta el conseller comarcal de Medi Ambient, Joan Zapata, que també planteja fins a quin punt es pot ocupar terreny o es pot optar per instal·lacions en sostres, si bé admet que «seria inviable aconseguir l'objectiu [de transició energètica] només amb plaques als sostres». Per tot plegat, «hem de veure com integrem aquest tipus d'instal·lacions dins del paisatge quotidià, però és evident que les hem d'acollir», apunta Zapata. I és que, «de necessitats energètiques no només n'hi continuarà havent, sinó que augmentaran», afegeix, i posa d'exemple «el parc automobilístic, que acabarà sent elèctric».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2021 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya