02 de març de 2021
02.03.2021
Regió7

El Berguedà, el Moianès i l'Anoia van liderar el 2020 els creixements en immigració

Van ser les tres comarques de tot Catalunya que, percentualment, més van augmentar la xifra d'estrangers en relació amb l'any anterior; en contrast, són a la cua en la proporció que els suposa la població arribada d'altres països respecte el seu total d'habitants

02.03.2021 | 18:28

L'arribada de població estrangera a Catalunya el 2020 va deparar a casa nostra una situació paradoxal. Tres de les comarques de la Catalunya Central, el Berguedà, l'Anoia i el Moianès, van ser, en aquest ordre, les tres primeres de Catalunya que van registrar l'any passat un percentatge de creixement més elevat de població estrangera amb relació a la de l'any anterior. Però, al mateix temps, aquestes tres demarcacions se situen a la cua del país en la proporció d'immigrants respecte a la seva població absoluta. De fet, el Moianès és la que tanca el rànquing si s'agafa aquest paràmetre com a referència, tal i com es pot veure en la graella adjunta. Són dades que posen de manifest les xifres de població estrangera l'1 de gener del 2020 (per tant, essencialment és l'evolució que van seguir el 2019) que ha fet públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

Un dels aspectes més destacables és que totes les comarques de casa nostra van créixer en immigració, la qual cosa confirma una tendència que es va començar a insinuar fa quatre anys i que es va refermar en fa tres: un clar repunt global a l'alça de l'arribada de població estrangera, després d'entre tres i sis anys (segons els casos) de descensos consecutius. El 2020 va ser el tercer any consecutiu en què totes les comarques de l'àrea d'influència de Regió7 van créixer en població estrangera. De fet, de les 42 comarques de Catalunya tan sols n'hi va haver una, el Pallars Sobirà, que en aquest darrer registre va mostrar una caiguda de les xifres internes de població provinent d'altres països.

Si ens agafem a aquesta referència (la variació entre els dos últims anys), veiem, com dèiem, que hi ha tres comarques de la Catalunya Central que són les tres del país que, percentualment, més havien crescut en immigració l'1 de gener del 2020, respecte a la mateixa data del 2019. Al Berguedà, l'augment va ser de pràcticament el 20%, mentre que, just per darrera, a l'Anoia i al Moianès aquests creixements es van situar entre el 12 i el 13%. Encara entre les 10 primeres posicions, exactament en la sisena, hi trobem la Cerdanya, amb un augment de l'11,5%. A l'extrem oposat d'aquestes hi ha al Solsonès, que tot i que encara va rebre més població estrangera que en l'any anterior, és la setena del país amb un augment més baix, del 3,4%.

Pel que fa al Bages, se situa a la banda alta dels creixements, en l'onzena posició. El 2020 va sumar pràcticament 2.000 persones més d'altres nacionalitats que el 2019, el que situava la població estrangera en aquesta comarca en un total de 20.817 persones, que equivalent a un creixement del 9,3%.

Berguedà, Anoia, Moianès, Cerdanya i Bages presenten un índex de creixement d'immigració d'altres països per damunt de la mitjana de Catalunya, que és del 8,7%, malgrat al conjunt del país hi ha hagut una variació a l'alça de més d'un punt i mig percentual (la diferència global entre el 2019 i el 2018 va ser del 7,1%). Només estan per sota l'Alt Urgell (7,8%) i el cas ja esmentat anteriorment del Solsonès (3,4%). Tot i que en aquest darrer cas el que va produir va ser un augment relativament petit, és rellevant perquè, com es deia anteriorment, fa que per tercer any consecutiu totes les comarques de l'àrea d'influència d'aquest diari creixin.

Ara bé, malgrat que les comarques de casa nostra estan ara mateix a la banda alta en creixement de població estrangera entre els dos últims anys, les mateixes demarcacions se situen clarament a la banda baixa pel que fa al percentatge que aquesta població suposa respecte al total de cada territori. I és que tres d'aquestes demarcacions són entre les cinc que presenten els índexs més baixos de població estrangera, totes tres just per sota del 10% respecte al nombre total d'habitants de cada territori. A la cua hi ha el Moianès, on aquesta referència és del 9,2%. I no gaire lluny encara hi tenim el Solsonès, amb un índex de l'11%.

Però és que si observem les xifres de les altres tres demarcacions de l'àrea que abasta aquest diari, veurem que, malgrat alguna presenti un percentatge sensiblement superior al de les quatre esmentades, no n'hi ha cap que estigui per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 16,2%. La que s'hi apropa més és la Cerdanya i està pràcticament un punt per sota (la població estrangera hi suposa el 15,5% del total). Les altres dues (el Bages i l'Alt Urgell) tenen un índex idèntic, del 12,6%. Per valorar la dimensió d'aquests percentatges, cal tenir present que hi ha sis comarques catalanes que tenen un índex per damunt del 20%. Al capdamunt hi ha la Segarra, on el 27,8% delshabitants són estrangers.

El 42% de la població estrangera al Bages és de nacionalitat marroquina

El Bages, l'Anoia i el Berguedà són les tres comarques de casa nostra on hi ha una nacionalitat clarament més predominant entre la població estrangera, i en totes elles és la marroquina. En els dos primers casos, les persones originàries d'aquest país suposen més del 40% dels immigrants de les respectives comarques, i a l'Anoia s'apropen a gairebé a la meitat (44,7%). De fet, el Marroc és el país d'origen de la població estrangera preponderant en quatre de les set comarques de l'àrea de Regió7. A banda de les tres abans esmentades, també és al capdavant del Solsonès, i en aquests casos equivalen a més d'un terç del total de població estrangera que hi resideix.

La Cerdanya, en canvi, és la que presenta una disgregació més gran de països d'origen, ja que el que és majoritari entre la població estrangera (Bolívia) suposa tot just el 14,7% del total, i el que hi ha just per darrera (Colòmbia) representa poc més d'un punt i mig menys (13,1%). De fet, la meitat de la població estrangera de la Cerdanya consta com a resta de països, que tenen una representació inferior al 5%. Una situació força similar es dona al Moianès, tot i que en aquest cas hi ha una comunitat, l'arribada de Mali, amb una presència numèrica lleugerament superior a la resta (les persones d'aquesta nacionalitat representen pràcticament el 17%).

També es detecta una estabilitat de les nacionalitats en cadascuna en relació amb anys anteriors. Les que encapçalen ara cada comarca ja són les preponderants com a mínim des de fa tres anys.

Al conjunt de Catalunya, la comunitat marroquina és la més nombrosa, amb 238.003 persones, que equival al 18,9% del total d'estrangers El segon lloc l'ocupa la població de Romania, amb 90.583 persones (7,2%); seguida de la població italiana, amb 69.316 (5,5%); la xinesa, amb 65.048 (5,2%) i la pakistanesa, amb 54.571 (4,3%).

La població marroquina és la primera nacionalitat a 27 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és a 9 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la italiana; a la Cerdanya, la boliviana; a la Garrotxa, l'índia; a l'Alt Urgell, la portuguesa, i al Moianès, la nacionalitat maliana.

Per continents, la població europea és la més nombrosa i representa el 31,1% conjunt d'estrangers residents a Catalunya. El segon lloc correspon als originaris d'Amèrica amb un 28,2% seguit per la població africana amb un 25,7%. Més allunyada d'aquests col·lectius, la població asiàtica representa el 14,9% del total.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2021 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya