El món de la robòtica ha trobat un filó on expandir-se amb l'actual pandèmia de covid, i els anomenats robots socials, preparats per interactuar en entorns humans, han esdevingut més necessaris que mai per realitzar tasques que suposarien un risc si les fes una persona. Així ho constata un estudi que lidera la sallentina Laura Aymerich-Franch, doctora en Comunicació i investigadora Ramon y Cajal a la Universitat Pompeu Fabra, i que ha observat com «les experiències amb aquests robots s'han disparat arreu del món amb la pandèmia».

I és que l'estudi es va iniciar abans que arribés la covid. Arrencava el 2018, i l'objectiu, com ara, era veure «quins rols fan i per a quines funcions s'implementen aquests robots a la societat», però en aquell context prepandèmic, les experiències «incipients» que hi havia bàsicament se centraven en el sector serveis «i eren més aviat una estratègia de màrqueting en botigues o en altres àmbits més que no pas una utilitat real», explica. Però això ha canviat, i amb la pandèmia aquests robots han trobat moltes més possibilitats d'aplicació, de manera que «s'han expandit molt, sobretot en l'àrea de la salut».

Aquestes noves oportunitats fan rendible aquesta tecnologia, i això en facilitaria l'expansió. «Els robots socials estan dissenyats específicament per assistir humans a través de la interacció social», apunta Aymerich. Explica que «són cars [de 500 a 30.000 euros], encara es troben en una fase incipient, i empreses i particulars s'ho pensen molt abans d'invertir-hi si no hi veuen una utilitat clara». Però arriba la pandèmia i les mesures de distanciament físic i aïllament, de manera que «si abans no vèiem la utilitat en algunes funcions que fan aquests robots, de cop i volta han agafat importància perquè poden desenvolupar un tipus de rols que ens ajuden a fer coses que abans no necessitàvem».

D'una banda, «fan d'enllaç en activitats que requereixen una interacció directa entre humans», com el fet de portar el menjar o una medicina a un pacient, «perquè ara això pot ser un risc». De l'altra, «garanteixen que determinats entorns es mantinguin lliures de contagi», ja sigui un aeroport, un parc o un centre comercial, en què un robot recordi que cal mantenir la distància o directament desinfecti els espais. I també poden contribuir al benestar emocional, per exemple de persones aïllades, de manera que «si abans hauríem rebutjat que aquest suport el donés un robot i no un ésser humà, ara aquesta opció pren rellevància perquè potser nosaltres no podem», diu Aymerich.

A més, sosté que se'ls està perdent la por, sovint derivada de la ciència ficció «amb la falsa idea que ens prendran la feina o ens destruiran com a humans». Segons Aymerich, «a partir de la pandèmia aquests robots que abans vèiem com un enemic, s'han convertit en un aliat en la lluita contra el virus».

El projecte de l'observatori de robots socials, dirigit per la doctora Aymerich, parteix d'una mostra de més de mig miler de casos d'experiències amb aquest tipus de robots, de les quals 240 estan directament aplicades a la pandèmia. Són les que aquest estudi té identificades en 41 països diferents (6 a l'estat espanyol), però «segur que n'hi ha moltíssimes més». Tanmateix, sosté que amb aquesta mostra i l'anàlisi que se n'ha fet n'hi ha prou per constatar l'expansió que aquests robots ara estan tenint en l'àmbit de la salut. «La majoria van a hospitals, però ja n'hi ha també en residències, transport públic, restaurants, centres educatius, aeroports, hotels, oficines, parcs, centres comercials, al carrer, o fins i tot en cases», assegura Aymerich.

Què pot passar després de la pandèmia? «Ara hi ha rols molt específics que hi estan molt lligats», com per exemple detectar si algú porta o no la mascareta o prendre la temperatura a la gent que entra en un edifici. «Però aquests robots poden desenvolupar molts tipus de funcions, i potser hi haurà una reubicació de rols, però crec que aquest impuls ja no anirà enrere. I com més es vagin venent, més s'abaratiran», i això els podria fer més rendibles per a funcions on abans no ho eren.