La població immigrada que resideix a les comarques de l'àrea d'influència de Regió7 es concentra de manera molt majoritària en les respectives capitals. Un fet que té certa lògica si es parteix de la base que són els municipis que també tenen més població en general, però es posa més en relleu si es té en compte que una de les referències que agafem és la del percentatge que el nombre d'estrangers suposa en relació amb el nombre d'habitants de cadascun del municipis.

Així, veiem que, a excepció de l'Anoia i l'Alt Urgell, en les cinc comarques restants les capitals són les que tenen, de llarg, una proporció interna més elevada d'immigració. El Bages n'és un exemple clar. Manresa és al capdavant d'aquest rànquing comarcal, ja que presenta un índex d'immigració que està cinc punts per sobre del segon, que és Monistrol de Montserrat. A la capital del Bages la població estrangera a 1 de gener del 2020 (dades que ha fet públiques recentment l'Idescat) era de 14.742 persones, el que equival al 18,84% del total d'habitants que hi ha a la ciutat. I Manresa concentra el 64,82% dels immigrants que hi ha al conjunt de la comarca (22.743), que té un índex del 12,59%.

De fet, pràcticament a totes les comarques les respectives capitals concentren dos terços o més del nombre d'immigrants que hi ha a tota la demarcació. Sota aquest paràmetre, el cas més accentuat és el del Solsonès, ja que la seva capital concentra pràcticament 9 de cada 10 estrangers que resideixen a la comarca. En concret, hi viuen 1.294 immigrants, mentre que a la resta de poblacions n'hi ha 185. Si agafem com a referència el total d'habitants només de Solsona (9.173 persones), veiem que la població estrangera equival al 14,16%, el que encara se situa per sota de la mitjana de Catalunya (que és del 16,2%), però fa que encapçali clarament el rànquing comarcal.

Sota aquest paràmetre, el cas més accentuat és el de Puigcerdà, que té un índex intern d'immigració del 22,36% (és el municipi que el té més elevat entre totes les comarques de casa nostra), mentre que al conjunt de la demarcació és del 15,52%. A la capital hi viuen pràcticament 3 de cada 4 immigrants que resideixen a la Cerdanya (2.121, que equival al 73,75%).

Al Moianès, com al Bages, dos terços la població estrangera està concentrada a la seva capital, Moià, que té un índex intern del 13,35%. En aquesta comarca, la resta de municipis tenen un nivell d'immigració per sota del 10%, i la majoria per sota del 5%. El Berguedà presenta uns paràmetres molt similars. A la capital hi viuen pràcticament el 61% (2.405) dels immigrants de la comarca (3.945), i el seu índex intern (14,35%) està per sota del de la mitjana de Catalunya. L'Anoia, en canvi, és l'excepció, ja que Igualada té menys del 50% de la població estrangera de la comarca, i els índexs interns més alts són a Calaf (21,77%) i la Llacuna (15,06%).