El bisbe Pere Casaldàliga, que va morir al Brasil el 8 d'agost passat als 92 anys, té des d'aquest dimarts la distinció de la Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Ciutadà. Sabadell va ser la primera destinació que el clergue nascut a Balsareny va tenir en la seva tasca religiosa i educativa, a la dècada dels cinquanta del segle passat, just acabats els estudis i haver estat ordenat. A la ciutat vallesana hi va desenvolupar la seva labor durant sis anys.
L'acte de lliurament de la distinció a títol pòstum ha tingut lloc al saló de plens de l'Ajuntament sabadellenc, presidit per l'alcaldessa, Marta Farrés, i amb la presència dels portaveus de les diferents formacions polítiques i de familiars i amics de Casaldàliga. En la lectura de l'acta d'atorgament, aprovada pel ple municipal, es va destacar que la distinció a Pere Casaldàliga «és un reconeixement a una figura que és un referent en la defensa i lluita pels drets de les persones, especialment per les més febles». S'hi afegia que «la vida de Casaldàliga el fan absolutament mereixedor de la medalla de la ciutat: el seu vincle amb Sabadell, la seva trajectòria en defensa dels drets de les persones i el seu compromís amb una societat més justa i cohesionada».
Una de les persones que hi ha intervingut ha estat el pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que en la seva joventut va viure a Sabadell i va ser alumne del bisbe balserenyenc al Col·legi dels Claretians, que l'ha qualificat de «català universal», i que ha destacat que Sabadell no va ser per a Casaldàliga un destí més entre els altres: «va ser el seu primer amor, la primera forja amb molts aspectes de la vida. Va arribar aquí quan tenia 24 anys, tot just finalitzats els seus estudis i després de rebre l'ordenació aquell mateix any. Era l'inici de la seva tasca a nivell religiós, social i cultural».
Hi afegia que, tal i com el mateix Casaldàliga recollia en els seus escrits, «Sabadell va ser el lloc de les primeres experiències amb una realitat social dura que tocava directament per primer cop. Era el Sabadell de les fàbriques de teixits, dels carrers interminables, de les barraques de Ca n'Oriach, de Torre Romeu, de Can Puigjaner. De les famílies murcianes i dels joves aprenents; del món obrer i de la migració. Era el Sabadell de les classes, del confessionari angoixant, de la direcció espiritual prematura, dels embolics, de les col·locacions i dels pisos».
Soler ha destacat que els sis anys que el bisbe Pere va passar a Sabadell el marcaren per tota la vida «i van posar les bases de tota la seva activitat posterior, que es va desplegar esponerosament al Mato Grosso brasiler. Probablement, sense les experiències que va viure a Sabadell les seves causes haurien tingut una dimensió diferent. Aquí hi va trobar una problemàtica social que el va impactar. S'adonà de la manca d'experiència que tenia, i la gent li demanava consell, que de vegades li provocava angoixa. La seva experiència a Sabadell la defineix com una forja, perquè va ser un aprenentatge a cops de martell, que alhora el va modelar per tota la seva vida».
També recordava que «tots els que el vam tenir de mestre al col·legi Cor de Maria (avui col·legi Claret) ens sentirem impactats per la seva senzillesa, pel seu desig de viure amb simplicitat, pel seu tracte amable i atent, pel seu respecte per nosaltres tot i ser adolescents de primera hora. Era realment un mestre, un testimoni que amb la vida i la paraula ensenya a viure i a anar a fons. A més de transmetre continguts». I que «de mica en mica vaig anar descobrint més coses d'aquell claretià jove. A més de les classes treballava a favor dels murcians, que era el nom que llavors es deia als immigrants que venien d'altres llocs d'Espanya, fossin d'on fossin. Ho feia en la mesura de les seves possibilitats».
L'abat també ha posat l'accent en el fet que a Sabadell «va començar a despuntar com a periodista, escriptor i poeta, i algunes d'aquestes activitats li va començar a provocar problemes amb la censura franquista», i que en aquesta trajectòria «anava creixent allò que donaria títol a un dels seus llibres: 'En rebel fidelitat'. Sempre es volgué fidel a les seves conviccions i les portava a terme d'una manera inconformista».
Glòria Casaldàliga, neboda del bisbe, va ser qui va recollir la medalla a títol pòstum, i en el seu parlament va subratllar que «la recollim com a símbol d'un amor correspost. El bisbe Pere sempre ens parlava de Sabadell com el seu primer amor pastoral. I ho trobem en diferents escrits i entrevistes». I en aquest sentit apuntava que «l'opció pels pobres de Casaldàliga no es desenvolupa amb la seva arribada al Brasil, sinó des de les seves primeres responsabilitats sacerdotals. Durant la seva estada a Sabadell, el bisbe Pere va combinar amb harmonia diferents aspectes: el seu treball pastoral, cultural i educatiu (per molts sabadellencs és recordat com un mestre que trencava esquemes) i també amb una gran activitat socials al servei de les persones i col·lectius més desfavorits. Un treball que ja anava a les arrels, a les estructures injustes».
