El Consell Comarcal del Bages reclama que la Generalitat tiri endavant un planejament territorial perquè la implantació dels parcs d'energies renovables que s'estan planejant de manera creixent a la comarca es faci de forma endreçada. L'ens comarcal té la confiança dipositada en el nou Pla Territorial d'Energies Renovables de Catalunya, que si bé encara es troba en una fase inicial de redacció per part de l'Institut Català de l'Energia, es planteja com una eina que, segons el Consell, «hauria de permetre fer un planejament exhaustiu del territori per avaluar la idoneïtat dels projectes de parcs d'energies renovables que s'estan presentant al Bages». Es preveu que aquest nou pla estigui enllestit entre el 2022 i el 2023.

La reclamació que es fa des del Bages respon al context de proliferació de propostes d'aquest tipus, tant eòliques com fotovoltaiques arreu de la comarca, que paral·lelament ja han motivat l'aparició de plataformes i moviments veïnals que s'hi oposen, ja sigui per les seves grans dimensions o per l'impacte que consideren que podrien tenir en el territori. Una de les darreres protestes es va fer a final de febrer a Aguilar de Segarra contra la instal·lació d'aerogeneradors a la zona, i que justament la Ponència Ambiental del Departament de Territori acaba de desestimar (vegeu l'edició de dimarts). Es tracta dels dels dos principals projectes de parcs eòlics a la comarca, els de Clarena i Colomer, que entre els dos sumaven 17 aerogeneradors repartits entre vuit municipis del Bages i un del Moianès.

Temor a la demanda disparada

El Consell Comarcal del Bages també s'havia oposat als termes com es plantejava aquest projecte (que s'ha desestimat inicialment tot i que la decisió es pot recórrer), però la seva reclamació d'aquest pla global a la Generalitat va més enllà, i demana protecció i empara davant la demanda disparada d'altres projectes d'aquest tipus.

I és que tal com va informar Regió7, a banda dels dos projectes de parcs eòlics ara desestimats, n'hi ha d'altres en procés, com el de Palà de Torroella, i l'Agència Comarcal de l'Energia del Bages ha comptabilitzat en l'últim any setze projectes més de parcs solars (alguns dels quals també s'han desestimat, mentre n'hi ha que segueixen endavant o estan en procés de tramitació), amb una ocupació important de sòl de valor agrícola i natural.

La demanda s'ha disparat arreu de Catalunya, però especialment en territoris com el Bages, on hi ha grans extensions de terreny d'orografia plana i amb moltes hores de sol, unes condicions propícies per a les instal·lacions d'energia fotovoltaica. Tot plegat també és fruit de la regulació més flexible que hi ha des de l'entrada en vigor del Decret llei 16/2019 de 26 de novembre, de mesures urgents per l'emergència climàtica i d'impuls de les energies renovables, que el 2030 han de proporcionar el 50% del total de la producció energètica a Catalunya, i del 100% el 2050, quan hores d'ara es calcula que només el 8% de l'energia prové de renovables.

Davant d'aquesta realitat i de la demanda creixent, el Consell Comarcal del Bages considera que «la instal·lació d'aquestes infraestructures s'ha de fer de manera endreçada i tenint en compte la realitat del territori» per evitar «que els ajuntaments se sentin ignorats».