El Bages no es pot convertir en un territori plagat de grans extensions de parcs d'energies renovables, i per això cal buscar espais alternatius als camps de conreu que permetin un repartiment «just i equilibrat» per tot Catalunya. És la reclamació dels alcaldes d'Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix i Rajadell, tres municipis de la comarca que estan en el punt de mira de diverses empreses interessades en promoure-hi instal·lacions d'aquest tipus.

Com ja ha explicat aquest diari, la Generalitat acaba de desestimar la proposta que preveia 17 aerogeneradors repartits entre aquests tres municipis en el que haurien estat els dos projectes més grans de parcs eòlics a la comarca, però n'hi ha d'altres en tràmit que també els afecten i els alcaldes temen que en puguin venir més. Per això «s'ha d'anar més enllà», apunta l'alcalde d'Aguilar, Pere Aliaguilla, que proposa aprofundir en «un canvi de model» de planejament d'aquests parcs perquè «no pot ser que qualsevol empresa pugui instal·lar el que vulgui allà on vulgui». Pensa que és el moment «de pressionar els nostres polítics ara que hi ha d'haver un nou govern, perquè han de ser ells els que han de modificar la llei i aconseguir una bona previsió sense destrossar res».

De fet, més que en una mala planificació, el problema rau en la seva absència, apunta l'alcalde de Rajadell, Joan Carles Lluch. I és que, «si volem arribar al 2030 amb el 50% de la producció energètica a través de renovables, ja anem tard i malament». Partidari d'assolir aquest objectiu, diu que «alguna cosa s'ha de fer, però el problema és que ara ho volem fer tot ràpid i malament» i sense una bona previsió de les necessitats i perjudicis per al territori, lamenta Lluch.

Tot plegat «és pura especulació», afegeix l'alcalde de Castellfollit, Celestí Rius, que proposa instal·lacions de dimensions «molt més petites» que els 17 aerogeneradors que es projectaven en els dos parcs que s'han desestimat, «i potser llavors no ens hi oposaríem» si, a més, «són propostes ben estudiades i ubicades allà on l'agricultura no se sosté», perquè es tracta de «no carregar-nos els camps», que Rius considera el principal actiu econòmic del municipi.

«A Castellfollit ja tenim molins i plaques solars», apunta l'alcalde com a mostra que el municipi no rebutja aquestes instal·lacions, però insisteix que «cal una bona planificació per obtenir una energia de proximitat que no ens perjudiqui». Per això defensa altres opcions, i en aquest sentit apunta que «l'Ajuntament ja té contractat posar plaques a les teulades».

Teulades i terrats són una de les alternatives que tots tres alcaldes posen de manifest per no malmetre el terreny agrícola i forestal, però n'apunten d'altres «com els polígons industrials o les autopistes», sosté Joan Carles Lluch.

Per la seva banda, Pere Aliaguilla insisteix que «hi ha infinitat de teulades [sobretot en àrees metropolitanes] d'on es podria aconseguir la meitat de l'energia que caldria per assolir els objectius, i quan això no sigui possible podem explorar models i recursos que han provat altres països, com autopistes o canals de rec coberts amb plaques». Aliaguilla rebla més el clau, i apunta que si a partir d'aquí «encara no hi hagués més remei que col·locar molins o plaques a terra, ho hauríem de distribuir d'una forma justa i adequada per tot el territori, i que no sempre ens toqui als mateixos». Insisteix que «el que no podem fer és voler defensar el medi ambient i alhora carregar-nos-el, perquè seria absurd».