La Ponència d'Energies Renovables de la Generalitat de Catalunya considera no viable el projecte plantejat per l'empresa minera ICL Iberia (que Regió7 va avançar l'11 de gener passat) d'instal·lar un gran parc solar fotovoltaic a tota la cara sud del runam del Cogulló, dipòsit on ja no s'aboca des del juny del 2019. L'argument que exposa aquest organisme (integrat dins de la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural) és, essencialment, urbanístic. D'aquesta manera, es converteix en el tercer projecte que la Generalitat ha tombat en poc més d'un mes a la comarca del Bages de l'àmbit de les anomenades energies renovables.

En concret, en la part dels acords la Ponència d'Energies Renovables resol «informar desfavorablement la viabilitat de l'emplaçament del projecte Parc solar fotovoltaic El Cogulló, de 30 MWp, al terme municipal de Sallent, per incompatibilitat amb el planejament urbanístic vigent».

Tal i com va explicar aquest diari, el projecte, batejat amb el nom de Cogulló Solar Plant, plantejava omplir de plaques fotovoltaiques tota la cara sud del dipòsit, aprofitant el seu pendent. És a dir, el vessant que mira cap a Santpedor i Manresa. Es tractaria d'una instal·lació distribuïda en 7 parcs o parcel·les al llarg d'aquesta cara sud, amb una superfície global de 12,5 hectàrees i una capacitat de producció contínua de 30 megawatts.

Segons es detallava en la diagnosi territorial, això es traduiria en una producció anual de 45 gigawatts, «que seria equivalent al consum de més de 12.000 llars i podria cobrir tot el consum del municipi de Sallent, tant de llars com d'enllumenat públic, comerços i indústria».

La Ponència d'Energies Renovables de la Generalitat de Catalunya cita els diferents nivells de planificació, però fa una referència molt específica al Pla d'ordenació urbanística municipal de Sallent, aprovat definitivament el 2010, i al Pla Director de la Mineria del Bages. En concret, exposa que el POUM classifica els terrenys ocupats pel dipòsit de sòl no urbanitzable, i que aquest mateix document dicta que «en els sòls classificats com a no urbanitzables no es podran desenvolupar altres usos que els específicament permesos», i que només «s'hi permetrà realitzar transitòriament aquelles instal·lacions tècniques o infraestructures que siguin necessàries per a la valorització del recurs salí i la reducció dels dipòsits actuals, tals com l'ampliació de la cinta transportadora existent i l'arranjament de postes forestals».

Més endavant, la resolució de la ponència fa referència al PDU de la Mineria, aprovat el setembre del 2018, i encara és més clara. Diu que «l'article 45 de les normes urbanístiques d'aquest PDU que regula aquest dipòsit recull exactament el mateix redactat que estableix el POUM per aquest àmbit», i que, en conseqüència, pel que fa a la regulació urbanística, «la proposta resulta incompatible amb les determinacions del Pla director de l'activitat minera del Bages i del POUM de Sallent». Especifica que els terrenys on s'implantaria aquest parc solar es troben situats en el vessant sud del dipòsit i que «d'acord amb el PDU de la mineria i el POUM de Sallent, aquest dipòsit es troba actualment en la fase 2 de reducció i restauració, on els usos i activitats admesos tenen com a finalitat la retirada del runam salí, a partir del 30 de juny de 2019 com a màxim». Tot seguit, encara detalla que en aquesta fase, i d'acord amb els articles citats del PDU i del POUM, només s'admet en aquest àmbit els usos i activitats de retirada de runam salí, el dipòsit de materials derivats de les operacions de valorització del recurs salí, actuacions i operacions de control ambiental del runam (entre d'altres, instal·lacions de control de lixiviats i de seguiment i reparació dels impactes ambientals), la construcció de les infraestructures i instal·lacions necessàries per a la retirada de runam salí. I conclou que «la implantació d'un parc solar fotovoltaic no és, per tant, un ús admès dins la regulació prevista en el planejament urbanístic vigent, ni compatible amb els objectius que aquest fixa de reducció i restauració del dipòsit».

L'avantprojecte el veia compatible

En l'avantprojecte, que va presentar l'empresa, els redactors posaven l'accent en què, si prosperava, aquesta iniciativa «seria compatible amb l'ús del dipòsit salí i amb la restauració prevista del mateix, segons la resolució del 22 de juny del 2018, de la direcció general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial».

L'avantprojecte justificava la proposta exposant que «respon a l'estat d'emergència climàtica» per «fer els passos per portar el país cap a la descarbonització, amb l'objectiu que el 2040 entre el 85% i el 95% de l'energia que es consumeixi sigui de fonts renovables». En la línia de la compatibilitat amb la restauració prevista, el document també subratllava que la proposta, «a més de donar resposta a una necessitat energètica, portaria a terme una nova filosofia basada en el concepte del valor compartit del sòl, ja que pretén desenvolupar en un mateix espai dos usos diferenciats però compatibles, com són el del dipòsit salí i el del camp solar, permetent a una zona ja ocupada actualment pel dipòsit obtenir un rendiment energètic». El cost d'execució del projecte, que assumiria íntegrament ICL Iberia, s'havia calculat en 18 milions d'euros.

En el document s'especificava que aquest avantprojecte formava part de la documentació necessària per realitzar la consulta prèvia sobre la viabilitat de l'emplaçament de la planta solar fotovoltaica, i que posteriorment, en el cas que s'obtingui l'autorització de la ponència d'energies renovables, «s'iniciaran tot els tràmits urbanístics necessaris, analitzada la seva compatibilitat en la diagnosi territorial presentada». La ponència, però, l'ha considerada no viable.

Plaques especials

L'avantprojecte tenia present que el lloc on es plantejava materialitzar aquest camp fotovoltaic té unes característiques geològiques complexes, en tractar-se d'un dipòsit salí, que està sotmès a una evolució i que és molt erosionador.

Per aquest motiu, es plantejava fer-lo realitat instal·lant-hi unes plaques de característiques especials, amb uns tensors principals i uns altres de secundaris, «i els tensors principals tindran uns pilotatges en els seus extrems inferior i superior, i se n'inferiran uns d'intermedis de polipropilè, molt resistents a la sal, ja que van inserits directament en ella».

Fem Poble diu que «ara tots els esforços s'han de centrar a fer desaparèixer el runam»

El grup municipal Fem Poble, que és a l'oposició a l'Ajuntament de Sallent i que des del primer moment s'ha mostrat discrepant amb el projecte del parc fotovoltaic del Cogulló s'ha congratulat del fet que la Ponència d'Energies Renovables hagi emès un informe desfavorable. El seu portaveu, Guillem Cabra, manifestava ahir que «era un projecte que no responia en cap cas al model de producció renovable que necessita el nostre poble i el nostre país», perquè «no es tractava d'una instal·lació comunitària i de consum d'energia de proximitat. Al contrari, parlem d'una multinacional que venia a fer negoci amb un recurs natural». En aquest sentit, remarquen que «en cap moment preveia que l'energia produïda arribés a les llars o equipaments de Sallent. Al contrari, es venia directament a la xarxa elèctrica».

Cabra argumenta que és inassumible implantar un parc solar fotovoltaic, «amb una vida útil mínima de 25 anys, en un espai sentenciat judicialment a desaparèixer. Al contrari del que preveia aquest projecte, ara tots els esforços s'han de destinar a restaurar i fer desaparèixer el runam». Fem Poble destaca que la denegació és només urbanística. «Tota la resta d'informes sectorials han estat positius, denotant una connivència dels departaments de la Generalitat amb macroparcs solars privats», conclou.Es congratula que el POUM de Sallent «reguli i limiti les iniciatives de producció d'energia, perquè no responguin a una lògica capitalista de màxim aprofitament dels terrenys rurals, sinó a una ordenació sostenible del territori».