Ahir va morir Joan Badia i Pujol, educador, intel·lectual i polític republicà, nascut a Callús el 24 d'agost del 1951. El seu funeral s'ha celebrat aquest diumenge, a 2/4 d'1 del migdia, a l'oratori de Mémora, al polígon del Pont Nou de Manresa.

Joan Badia va deixar l'alcaldia de Callús l'any passat per motius de salut. El seu rostre afable es va fer conegut, per als que no tenien notícia de tota una vida dedicada a la militància ideològica i cultural, quan agents de la Guàrdia Civil el van fer anar per terra a les portes del col·legi electoral de Callús l'1 d'octubre, malgrat haver-se identificat com a alcalde del municipi.

Va ser batlle de Callús des del juny del 2015, després de guanyar amb majoria absoluta a les eleccions municipals d'aquell any encapçalant la llista d'ERC, fins a l'abril del 2020, quan va presentar la renúncia tant a l'alcaldia com a l'acta de regidor, ja per motius de salut.

Badia, subscriptor número 1 de Regió7, era catedràtic de llengua i literatura catalana, matèria que va impartir en una extensa carrera en l'ensenyament, i va tenir una llarga trajectòria de dedicació a l'administració pública de Catalunya en l'àmbit de la innovació i la gestió educativa, la formació docent i la planificació acadèmica en l'educació superior. De fet, va arribar a tenir el càrrec de director general d'Innovació del Departament d'Educació de la Generalitat. Va ser professor universitari (UAB, FUB i UOC) i formador de professorat d'educació infantil, primària i secundària. Va ser director de l'institut Lluís de Peguera i va exercir en nombroses poblacions de la comarca, com Sant Vicenç, Monistrol de Montserrat, Artés i Súria.

Va ser coordinador de desenvolupament curricular per a la implantació de la LOGSE a la Generalitat i coautor dels currículum de llengua i literatura per a l'ESO i el batxillerat. Va ocupar càrrecs de direcció política al Departament d'Educació i era autor d'un nombre elevat de publicacions destinades a l'aprenentatge de llengua catalana, a més d'haver estat fundador de l'editorial Castellnou i el seu director editorial durant cinc anys. Es va jubilar el setembre del 2014. Va ser llavors quan es va decidir a encapçalar la candidatura d'Esquerra Republicana a les eleccions del 2015, en què aquesta llista va obtenir 5 dels 9 regidors del consistori, la qual cosa li va atorgar l'alcaldia.

D'aquest mandat al capdavant del consistori en queda sobretot la imatge de la jornada de l'1 d'octubre del 2017, quan va intentar interlocutar amb l'operatiu de la Guàrdia Civil que es va desplaçar fins a l'escola on havia començat el referèndum i va acabar a terra empès per l'escut d'un dels agents que van entrar per endur-se les urnes.

Arran d'aquells fets va ser acusat de desobediència, però la causa va ser arxivada. El fiscal no va trobar proves de l'acusació i la jutgessa es va veure obligada a ordenar el sobreseïment.

A les eleccions del 2019 va tornar a ser-ne el candidat, i va tornar a obtenir la majoria absoluta, amb 8 dels 11 regidors que va passar a tenir el consistori a partir d'aquells comicis. Tanmateix, la seva alcaldia es va perllongar només 10 mesos, ja que a l'abril va presentar la renúncia per la malaltia que se li havia diagnosticat i el va substituir Jordi Mas.

Badia militava a ERC des del 1992 i va ser president local i comarcal de la formació republicana a Manresa i al Bages. Va ser el candidat de la Catalunya Central en les darreres europees del 2014. Va ser també president de la delegació d'Òmnium Cultural a Manresa i de la Fundació Independència i Progrés.

Des d'Òmnium s'ha lamentat la mort de Badia en un comunicat, igual que ha fet Esquerra a Manresa i el Bages. En la seva nota, el partit afirma que "tothom qui ha conegut en Joan Badia us dirà que fou una persona cordial, intel·ligent i molt treballadora; com a mestre, a la feina o entre amics" i recorda que "va ser un gran activista pel país, un gran defensor de la nostra llengua".

"Una mica" torturat

Joan Badia va viure centrat en l'ensenyament, la política i l'ideal d'una Catalunya emancipada. Sabia quin era el rostre de la dictadura. Les seves activitats clandestines, primer al PSAN i després al PSUC, el van portar a detenció i judici sota el règim de Franco. Va ser detingut el 1973 acusat de formar part de Solidaritat, un grup que es preocupava dels presos polítics i on hi havia tots els partits i altres moviments. Deia que a comissaria va ser «una mica torturat». Aquest «una mica» s'explica perquè coneixia gent que en va ser molt, de torturada, com alguns dels detinguts l'octubre del 1975 a Manresa. I li agradava posar cada cosa al seu lloc.