Les plataformes ciutadanes Salvem Calders, Salvem Castellfollit del Boix, Salvem el Pla de Riols, i Salvem Grevalosa, juntament amb les entitats ecologistes El Saüquer i El Fanal, han unit esforços per lluitar des del Bages i el Moianès contra l'allau de macroprojectes eòlics i solars que consideren que hi ha al territori. Busquen la complicitat de les administracions, i per això proposen a tots els ajuntaments de les dues comarques i als dos consells comarcals que s'uneixin a la causa i aprovin mocions instant la Generalitat a paralitzar la tramitació d'aquests grans projectes i a derogar, o com a mínim reformar, el decret que els promou. L'objectiu, diuen, és impulsar «un model més respectuós, just i sostenible de transició energètica».

Representants de tots aquests col·lectius han exposat les seves queixes amb pancartes davant la subestació elèctrica de Calders, d'on havia de sortir la línia d'alta tensió per evacuar l'energia que haurien produït els parcs fotovoltaics de Clarena i Colomer, projectats als termes d'Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix i Rajadell. Com ja ha anat explicant aquest diari, és una de les macropropostes de parcs eòlics que recentment ha tombat la Ponència d'Energies Renovables de la Generalitat, com també ha fet amb els parcs fotovoltaics del Cogulló, a Sallent, i de Bages II i Bages I (aquest parcialment), entre Sallent, Sant Fruitós i Santpedor.

Tanmateix, n'hi ha d'altres d'avalats per la Ponència, com el projecte fotovoltaic de 90 hectàrees previst a Castellfollit, un altre de més de 30 al Pla del Riol de Palà de Torroella, i un de 26 hectàrees més a Calders, a banda d'altres grans instal·lacions que aquestes entitats temen que es vulguin promoure al territori, com un parc de 40 hectàrees que sospiten que es vol projectar a Calders.

Davant d'això, i «del gran perill» que consideren que comporten per al territori si no es frenen, aquestes entitats demanen «una lluita transversal més enllà de cada municipi i comarca» per fer-hi front, segons ha apuntat Pep Torner, de Salvem Calders, ha volgut deixar clar que «no anem en contra de les energies renovables, però si dels macroprojectes», i reclamen «que siguin sostenibles mediambientalment, socialment i culturalment». Diuen que les propostes que s'han presentat fins ara no ho són, entre altres coses «per les grans línies d'evacuació» que preveuen.

Que s'escolti el territori

Per altra banda, tant les entitats ecologistes com les plataformes veïnals denuncien que «el model actual menysté la sobirania dels municipis», i lamenten que sovint «els ajuntaments no tenen les eines urbanístiques» que els permetin defensar-se davant les grans propostes que se'ls presenten tant de parcs eòlics com fotovoltaics.

Per això, aquestes entitats faran arribar instàncies a tots els ajuntaments de les dues comarques amb recomanacions «que els ajudin a blindar-se i a poder fer front davant d'aquesta problemàtica» mitjançant una revisió, si cal, dels planejaments urbanístics que ajudin a minimitzar el seu impacte, i fins i tot instant-los a suspendre durant un any prorrogable a dos l'atorgament de llicències per a l'edificació d'instal·lacions o l'ampliació de centrals eòliques o fotovoltaiques.

A banda d'aquestes instàncies, també trameten unes mocions perquè siguin aprovades per tots els plens municipals i comarcals, i amb què es demana a la Generalitat que paralitzi la tramitació dels projectes que està en marxa i derogui o reformi el Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables. També li demanen que impulsi «una planificació territorial sectorial que compri amb la participació del territori».

Entitats i veïns denuncien que les promotores d'aquests grans projectes «només responen a interessos econòmics i a l'especulació borsària», i que per això busquen «zones rurals i poc poblades on el terreny per a les empreses elèctriques és més barat». Per contra, diuen que d'aquesta manera «es posen en perill els projectes agrònoms i el turisme rural, i la qualitat de vida d'aquests territoris». Proposen que es promoguin instal·lacions «en polígons industrials, carreteres, canals, o zones de baix interès ambiental».