Castellnou de Bages voldria identificar i recuperar les restes del seu exalcalde republicà Josep Soler Colldeforn, que va morir en plena guerra civil l'any 1939, en un camp de treball a Castuera (Badajoz) on també hauria estat inhumat en una fossa comuna. Així ho va traslladar ahir l'alcalde, Domènec Òrrit, a la consellera de Justícia, Ester Capella, en el marc d'una visita que va fer al poble, i va demanar la col·laboració del departament de cara als tràmits necessaris per fer-ho possible.

Aprofitant un ampli recorregut pel nucli antic i pels vincles històrics de la vila amb el moviment dels maquis a partir de la figura de Ramon Vila Capdevila (Caracremada), que hi és enterrat, Òrrit va exposar a la consellera la recerca que s'ha estat fent a nivell local sobre el memorial democràtic. Bona part del treball s'ha centrat en la figura de Josep Soler Colldeforn, que l'any 38 va haver de renunciar a l'alcaldia per allistar-se al front. «Sabíem que havia mort a Castuera», explica Òrrit, però a partir de recerques amb associacions de memòria històrica de la zona «hem sabut que el van fer presoner en un batalló de treballs forçats», i que hauria estat inhumat en una fossa. Ara s'ha demanat a la conselleria que impulsi els tràmits necessaris «per conèixer més el cas», i si fos possible exhumar el cos i poder-lo enterrar a Castellnou, amb una prèvia identificació a partir d'un banc d'ADN.

L'Ajuntament també ha demanat a la conselleria que procedeixi en l'anul·lació del procediment judicial militar sumaríssim de Joan Castellana Planas, l'únic veí de Castellnou que va ser executat al Camp de la Bota pel règim franquista, l'any 1941.

«Cal que se sàpiga la veritat»

Acompanyada per l'alcalde i altres autoritats, Ester Capella va visitar l'Espai de Memòria, el cementiri i l'indret d'exhumació del maqui Ramon Vila Capdevila, que va definir com «l'exemple més clar d'aquelles persones que mai es van rendir» en la lluita contra el Franquisme. Des del seu departament, «i com a país», va insistir en «l'obligació de treballar la memòria democràtica perquè se sàpiga la veritat es faci justícia, i es repari. Hem d'explicar què va representar el feixisme i recordar i honorar les persones que van lluitar per combatre'l».