Una obra de l'artista sallentí Quim Moya presidirà a partir d'ara l'entrada a la sala gran de la Fàbrica Vella. És un retrat en format gran de Jordi Fàbregas. Sobre fons negre però amb molta lluminositat, s'hi veu un Fàbregas murri i sobretot optimista.

Quin lligam tenia amb Jordi Fàbregas ?

Quan jo tenia 16 o 18 anys va venir a gravar música a Cabrianes, a on jo vivia en aquella època, i va ser el primer contacte que vaig tenir. Van gravar un disc de músiques populars de Sallent, Cabrianes i Cornet, i si t'enganxa als 16 o 18 anys ja et desperta coses. I després a la residència d'artistes que portem, a Cal Gras, on ell havia fet alguna residència. I com a dinamitzador cultural és un referent cada dia. Jo també havia treballat aquí, a Sallent, com a tècnic de cultura i havíem organitzat alguns concerts.

Com s'ha inspirat per fer el quadre? Quan li van fer l'encàrrec, què li va passar pel cap?

No puc negar que ha sigut una de les obres que més m'ha costat. Tot i que vaig pensar que ho tenia bastant clar, a l'hora de pintar connectes molt emocionalment i a vegades se t'esborra la mirada per aquest contacte perquè havia estat a casa, justament al taller on pintava. El plantejament era d'optimisme, de la seva mirada, la seva llum, i de l'emoció i empenta que donava a tothom per continuar fent cultura, que al final és el que, almenys a mi, personalment, és el que em dona sentit a la vida.

Però quin tipus de cultura? Vostè és de plàstica, ell musical...

Jo crec que els artistes o la gent que ens estimem la cultura, i més ell que té relació amb allò tradicional, van a l'essència, i en aquest cas els llenguatges artístics són excuses. Jo crec que ell es desenvolupava bé amb una guitarra o una gralla, i jo amb uns pinzells. Però al final és l'expressió del que vols dir i del que vols comunicar.

Toca algun instrument?

És una gran mancança. He fet tots els papers de la música, des d'organitzar concerts fins a pintar en directe en un concert, però no.