Sallent fa immortal Jordi Fàbregas, referent de la cultura d'arrel i tradicional

Va ser un acte sentit que va omplir el centre cultural de la Fàbrica Vella i que va acabar, com no podia ser d'una altra manera, amb música i dansa tradicional a la Torre del Gas. La sala gran de la Fàbrica Vella durà a partir d'ara el nom de Jordi Fàbregas. També a partir d'ara, un gran retrat, obra de l'artista Quim Moya, presidirà l'entrada a l'equipament, on ahir es va descobrir una placa en record de Fàbregas.

«Ens fem valdre poc»

L'homenatge va tenir un doble sentit: reconèixer un sallentí il·lustre i reivindicar la seva tasca en el món de la cultura popular i tradicional. «Ens fem valdre poc. Ens hem de fe valer més. Ens menystenim. Tu vas a Escòcia i sona la música tradicional. A Alemanya, a Suïssa i fins i tot a Itàlia. Aquí, a nosaltres ens sembla que si sona una gralla és una cosa menor. És una llàstima. Allò nostre és bo perquè és nostre», va dir Capdevila al final de l'acte.

A l'homenatge hi va assistir la consellera de Cultura del Govern, Àngels Ponsa; la directora general de Cultura Popular, Àngels Blasco; la delegada del Govern, Alba Camps; el delegat de Cultura a les comarques centrals, Lluís Cerarols, a més d'autoritats locals, encapçalades per l'alcalde de Sallent, Oriol Ribalta. Hi havia, també, Cristina Carrera, regidora de Cultura del districte de Gràcia de Barcelona, l'altra gran petita pàtria de Fàbregas, i l'alcalde de Folgueroles, Xavi Roviró, població osonenca on també tenia forts lligams el sallentí. No hi van faltar companys de viatge com el músic Jaume Arnella. I la família, amb Lola Capdevila i el seu fill, Pol Fàbregas.

Un deute

La primera part de l'acte, la més institucional, es va fer a la sala que ara porta el seu nom. L'alcalde Ribalta va assegurar que Sallent tenia un deute amb Fàbregas perquè duia el nom de la població per tot arreu. «Mai no va renunciar a les seves arrels», va dir. «Hem plorat la seva mort i ens venia de gust perpetuar el seu nom». Per això la sala gran del centre cultural, «on passen coses màgiques», es dirà Jordi Fàbregas. «Ens deixa massa d'hora i per això el necessitem a la vora». També va expressar el seu compromís per revitalitzar i promoure la cultura popular, una forma de perpetuar la seva personalitat.

La consellera de Cultura de la Generalitat, Àngels Ponsa, també va intervenir als parlaments institucionals. Dalt l'escenari i davant el retrat de Fàbregas, va destacar que a l'acte hi havia personalitats culturals i polítiques, i «això vol dir que el Jordi era una persona estimada més enllà dels càrrecs». Va transmetre un missatge del que fou conseller de Cultura Lluís Puig, ara a Bèlgica, que va ser rebut amb aplaudiments, i va dir que els «pobles que saben homenatjar les personalitats significatives i que han marcat un camí, s'homenatgen a ells mateixos». De Fàbregas va dir que era una persona «entregada a la cultura i al país, a la seva arrel, a l'essència, a la base». Va acabar recitant la lletra de la cançó Aprendrem a viure novament del grup Coses, al qual va pertànyer Fàbregas.

A continuació es va descobrir la placa en record del música sallentí al vestíbul de la Fàbrica Vella. L'acte va ser retransmès a la sala gran, igual que la peça artística de Moya. A partir d'ara tothom qui entri a la sala veurà la imatge de Fàbregas.

Música, família i país

La vídua de Fàbregas, Lola Capdevila, també es va voler adreçar als assistents acompanyada del seu fill Pol per transmetre, emocionada, el seu agraïment per l'homenatge.

«A Sallent hi ha bon veïnatge, lluita, estima per la llibertat, les tradicions i els pobles», va assegurar. Es va referir a Jordi Fàbregas com una persona humil i generosa que estimava la música i el cant. Quan podia agafava una guitarra o la gralla i feia ballar la gent. On fos. Era una persona que tenia dèries», va assegurar, i «les tirava endavant». Una d'elles era transmetre a la gent jove el seu testimoniatge.

L'acte va començar i acabar amb música, amb Eloi Escudé al piano i i Ivó Jordà a la gralla.