En els propers cinc anys els usuaris de Rodalies de la línia del Bages haurien de començar a percebre una reducció sensible de l'actual temps de trajecte amb Barcelona. Una disminució que no té una data concreta, sinó que s'hauria d'anar produint gradualment com a conseqüència de la suma de diferents factors de millora que s'estan fent o que hi ha previst fer realitat en aquesta línia (la R4) d'aquí al 2026, dins del Pla de Rodalies de Catalunya, que programa les actuacions al conjunt de la xarxa per a la propera dècada. Qui ha apuntat aquest horitzó de millora del temps de viatge, demanda històrica de la comarca, és Pere Macias, coordinar d'aquest pla a Catalunya (càrrec nomenat pel ministeri de Foment), que ahir va participar com a ponent en una jornada telemàtica organitzada per la Cambra de Comerç de Manresa i el Cercle d'Infraestructures, amb l'objectiu de conèixer amb detall aquests plans i tractar específicament aquelles actuacions que afecten a Manresa i la comarca del Bages.
A preguntes dels participants en la jornada, Macias va detallar que assolir aquest temps més competitiu (sense concretar de quant es tractaria) pot ser una realitat en aquest horitzó de cinc anys perquè en aquest període és previst que es materialitzi la remodelació de l'estació de Montcada Bifurcació, on es preveu resoldre els encreuaments actuals entre la línies que hi conflueixen (entre elles la de Manresa) de manera que ha de donar més fluïdesa al pas dels trens. També que es vagi posant en servei la nova estació de la Sagrera, que ha de contribuir a desembussar el tap que provoca la confluència de línies a Barcelona, i que entrin en funcionament els nous sistemes de gestió de trànsit ferroviari, de tecnologia avançada (el que tècnicament es coneix com a ERTMS), «que han de facilitar una millor cadència de la regulació de serveis i, per tant, de les entrades i sortides de trens». De fet, el coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya hi va sumar un altre factor que, va dir, «ja és una realitat» i que faria possible que ja ara hi hagués un primer ajustament dels horaris actuals. Es referia a la resolució dels punts conflictius de la línia, i sobretot del tram Terrassa-Manresa (essencialment, talussos que es presentaven inestables) i que havien obligat a aplicar reduccions temporals de la velocitat. Segons Macias, n'hi va arribar a haver una desena al llarg d'aquesta línia, però amb les obres que s'hi han fet en els últims anys actualment s'han reduït a dos. Limitacions que obligaven els trens a transitar en alguns punts a entre 30 i 60 quilòmetres per hora. Segons el coordinador, ara la majoria ja estan resoltes i es pot començar a estudiar un augment de la velocitat i, per tant, dels temps, «però això depèn de la Generalitat» que és l'operador del servei.
En la seva presentació, Pere Macias va subratllar que un dels principals objectius del Pla de Rodalies de Catalunya dissenyat per a aquest període 2020-2030 «és que es compleixi», referint-se implícitament a plans que es van presentar en el passat i dels que se n'han executat una ínfima part. En aquest sentit, va detallar que la seva materialització s'ha dividit en dues fases, la primera fins al 2026 amb projectes que, o bé ja s'estan realitzant, o bé en licitació i molt avançats en el projecte, i la segona (del 2026 al 2030) per a projectes que s'han de treballar, definir i concretar en paral·lel durant aquesta primera etapa, perquè es puguin fer durant la segona meitat de la dècada.
El túnel de Montcada
Dins d'aquesta segona fase, però per definir-la al llarg de la primera, hi ha precisament una de les obres més reivindicades des del Bages per a la millora de la connexió amb Renfe amb l'àrea metropolitana (malgrat se situa fora del territori) com és la construcció del que es coneix com el túnel de Montcada. Pere Macias va indicar que és una de les actuacions clarament previstes en el pla, va recordar que es tracta de construir un túnel d'aproximadament 2,8 km de longitud que ha de permetre retallar el recorregut actual entre Manresa i Barcelona en 2,2 km. Segons les estimacions, la disminució del recorregut i l'augment de la velocitat (flexibilitzaria la línia perquè en aquest punt es podrien fer avançaments) implicarien un estalvi e temps d'uns 5 minuts.
L'R4 acabarà funcionant amb trens dobles
El coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya es va mostrar molt crític amb la política ferroviària dels governs espanyols precedents, pel fet d'haver donat prioritat absoluta a l'alta velocitat i haver descuidat «per complet» la inversió en la xarxa de rodalies. Així, va exposar que hi ha trams de via des de Barcelona fins a Manresa, Vic, Reus i el límit amb l'Aragó amb més de 40 anys d'antiguitat; que el 46% de la longitud de la xarxa encara discorre en via única o que el 16,2% dels trens té una antiguitat igual o superior als 25 anys (la mitjana de tot el parc és de 20,2 anys). En aquest sentit, va subratllar que una de les actuacions previstes en el pla i que ja s'estan encarregant és l'adquisició de 101 nous trens, 56 dels quals seran per substituir combois que hi ha en actiu, mentre que 45 s'afegirien al parc actual i, per tant, l'ampliaran. Sobre aquest aspecte, Pere Macias va explicar que un dels objectius de pla és que la línia del Bages acabi funcionant íntegrament amb trens dobles (de més capacitat), tot i que per això cal intervenir també en l'adequació de diferents estacions, entre les quals la de Manresa.
En referència a l'estació manresana, el coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya va subratllar que «és una peça clau des del punt de vista logístic per al servei de rodalies», i en aquest sentit es va referir a una de les inversions més rellevants a la capital del Bages, de la que aquest diari n'informava la setmana passada , com és el de la construcció d'uns nous tallers per a la xarxa de la companyia a Catalunya, lligada alhora a una ampliació de vies. «Serà una base de manteniment que, no només generarà llocs de feina, sinó que també ajudarà a minimitzar el risc d'avaria en aquesta línia».
