Jordi Badia Pujol Corrector lingüístic

«La llengua catalana es va assemblant més a la castellana»

La seva tasca va més enllà d'indicar els errors sintàctics i lèxics per VilaWeb i, amb anterioritat, altres mitjans. Es dedica a salvar les paraules i les expressions catalanes que, amb l'empobriment de vocabulari dels parlats, cauen en desús

Abel Gallardo Soto

Callús | 23·05·21 | 06:25 | Actualitzat a les 08:49

0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades

Joan Badia Pujol Abel Gallardo

Lletraferit de mena, la seva eina de treball són les paraules i les expressions catalanes. Jordi Badia (Callús, 1963) és actualment corrector del portal de notícies VilaWeb i socorrista de paraules i expressions que comencen a caure en desús. Té clar que les xarxes socials són una eina que el poden ajudar a promocionar el ric lèxic del català i per aquest motiu tot sovint fa piulades i escriu en el seu bloc sobre les mil i una fórmules per enriquir la llengua. Ha treballat com a corrector a Televisió Espanyola a Catalunya i a TV3, i ha exercit com a docent durant nou anys l’institut Quercus. És el germà petit de Joan Badia, el reconegut exalcalde de Callús que va morir el 17 d’abril passat, i membre d’una família implicada políticament i compromesa amb el país. És autor de cinc llibres de lingüística, tres dels quals els ha escrit sol. El més important és El llibre de la llengua catalana i està a punt de publicar-ne un sisè.

Què l’espanta més, la pèrdua de qualitat de la llengua o la disminució de parlants?

Són dues cares d’una mateixa moneda perquè pot desaparèixer per aquests dos motius. Si aconseguim que el català tingui prestigi, la gent el parlarà i se la prendrà més seriosament a com llengua apte per usar-la.

Amb la república catalana defensaríem millor la llengua?

N’hi ha que diuen que no cal tenir una estat, però jo no hi estic d’acord. Ja sabem com les gasten els estats espanyol i francès, però si la república beneeix el bilingüisme tal i com el tenim establert ara no guanyem res perquè vol dir que els jutges, per exemple, poden continuar parlant castellà. Però si per al nou estat la llengua és una preocupació primordial, hem de notar la diferència. Però s’ha de garantir que totes les persones que treballen per a empreses de titularitat pública sàpiguen català, i protegir espais com el cinema i la televisió perquè és per on perdem més oli. Els joves consumeixen constantment vídeos de YouTube o Tik Tok, i només hi trobem el castellà i l’anglès, mai el català.

I mentre no hi hagi un estat propi?

Hi ha d’haver un pla de xoc per a la llengua, i això vol dir que a totes les empreses públiques s’exigeixi el català. En segon lloc, hi ha d’haver un pacte ben executat pensat per als joves, sobretot en el camp audiovisual. A part, els mestres han de parlar bé el català. Diem ara que no parlen bé, doncs algú els ha donat el títol! A les facultats de magisteri hi ha d’haver un control. En els mitjans de comunicació públics s’ha de contractar periodistes que parlin i escriguin bé. Finalment, hi ha d’haver campanyes de sensibilització per garantir el prestigi de la llengua, però no se li pot dir a un senyor del carrer que no canviï de llengua i parli sempre en català si ha anat al CAP i el metge no se li ha dirigit en català.

En comptes d’una evolució hi ha hagut una involució?

Els polítics han volgut amagar la llengua per eixamplar la base, però el català ha de servir per cohesionar els autòctons, hi ho dic amb totes les cometes que calguin; els de la vella immigració, i que van anar a parar en bosses de població castellanoparlant de les quals no han sortit, i la nova immigració. La manera de cohesionar tota la població és utilitzant una llengua de referència, i amb totes les altres ben visibles. Quina mena de nació defensem si prescindim d’aquest element essencial?

Quan va començar com a corrector?

De molt jove! L’any 1983, quan tenia 19 anys, feia segon a la carrera de filologia especialitzada en castellà perquè m’agradava molt la literatura hispanoamericana, però jo ja era molt catalanista. Demanava si podia fer els exàmens en català i em deien que sí, sense demanar-me per què, tot i que segurament pensaven que era estrany. La qüestió és que feia classes de català particulars a adults i un dels meus alumnes era presentador de televisió d’esports, el Frederic Porta, i conduïa un programa. Em va dir que ja hi havia el Jem Cabanes com a corrector i necessitava algú altre. Em van agafar i vaig deixar les altres feines. Hi estava tres hores al dia, però pagaven molt bé. Encara no existia TV3 i, per tant, Televisió Espanyola a Catalunya marcava el patró del català estàndard audiovisual.

Com era la tasca de corrector en els primers anys de la televisió en català?

A part de corregir el text dels periodistes, fèiem una llista de les errades fonètiques quan apareixien a la televisió i, posteriorment, ho repassàvem tot amb els presentadors i, per tant, hi havia un progrés. Fèiem servir una llengua genuïna i sense complexos, i empraven expressions que avui cauen en desús. Per exemple, ara sempre sents dir «necessitar», però abans es feia servir molt «haver de menester», tot i que aquesta expressió ha quedat enterrada. Hi ha paraules, expressions i frases fetes castellanes que pressionen les catalanes. Si en català i castellà coincideixen, la paraula que s’acaba imposant és la que s’assembla al castellà, i per això desapareix «l’haver de menester», perquè el «necessita» ja existeix en castellà.

Em sembla que aviat traurà un llibre sobre aquesta temàtica.

Sortirà a finals d’agost i és un recull de 200 casos com aquest, explicant l’etimologia i sinònims per donar una informació completa, tot i que en tinc recollits més d’un miler. No són paraules o expressions utilitzades pels nostres rebesavis, sinó que els nostres pares ens les deien i nosaltres no les hem ensenyat als fills. I això és perdre la llengua. Si tu menjaves cada dia vianda i ara menges verdura, i si abans erets un murri i ara ets un pillo... Vol dir que la llengua es va degradant i es va simplificant perquè cada cop s’assembla més al castellà.

El llibre és fruit de la seva activitat a Twitter. Expliqui com és lliurar aquesta batalla a les xarxes.

Estic a punt d’arribar als 12.000 seguidors. N’hi ha que diuen que a Twitter no s’hi pot ensenyar català, però jo crec que sí. Em vaig proposar fer cada dia una petita explicació, i a mitjanit publico el que anomeno Un bri de llengua. Al 2018 vaig començar a publicar cada dijous una llista de parelles de paraules correctes i admeses al diccionari, a una banda hi col·loco les que es van servir més avui dia, tot i ser correcte, i a l’altra les que es van servir menys, malgrat ser paraules molt habituals fa uns anys. Vaig titular aquesta activitat Salvem els mots, i va tenir més repercussió perquè la gent li fa gràcia això de no perdre les paraules. És a dir, hi ha interès per la llengua. El problema, doncs, és que no hi ha prou consciència, però quan la despertes la gent mostra inquietud.

També va exercir de corrector a TV3.

Del 1983 al 1993 vaig estar a Televisió Espanyola, en dues etapes. A partir de llavors, i fins al 1997, vaig treballar a TV3, al departament comercial. Així que ens arribaven els textos dels anuncis en castellà i ho traduíem. Després ens enviaven la cinta amb l’anunci i ho escoltàvem, i si hi havia una errada molt grossa ho fèiem repetir, tot i que per evitar que n’hi haguessin ens trucaven a l’hora de l’enregistrament de la veu. És difícil corregir en un departament comercial, perquè és l’únic departament en què la televisió cobra i si dius al publicitari que repeteixi l’anunci, et respon que ja s’ha gastat molts diners. Ens vam trobar un cas en què havien de dir mel d’abelles i parlaven de mel de velles. És clar, el van repetir.

Fins a quin punt el fet de pertànyer a una família tan compromesa amb el país l’ha influït en el seu amor per la llengua?

Els meus pares ens van educar en la llibertat, i això que el meu pare i jo no coincidíem gaire políticament, ja que era dels Socialistes. Malgrat tenir unes idees contraposades, el meu pare era catalanista i si estigués viu crec que ara tindria molts dubtes. Ell va tenir una projecció política important, però qui em va marcar el camí va ser el Joan, el meu germà gran. Va insistir que estudiés filologia catalana i, tot i que no se’n va sortir a primera instància, al final vaig fer aquests estudis. Per a mi va ser com un guia.

Després de treballar molts anys com a corrector als mitjans, com va ser l’aterratge a l’ensenyament?

Vaig ser professor del 1997 fins al 2007 i, excepte un any, aquella dècada sempre vaig treballar al Quercus. Va ser un canvi dur, i s’hi van barrejar qüestions personals, i per aquest motiu el primer any volia plegar. De fet, vaig demanar el reingrés a TV3, i per sort no me’l van concedir. Un cop superat el primer curs m’hi vaig adaptar.