L’Ajuntament de Castellbell i el Vilar voldria construir l’edifici definitiu de l’institut que fa anys que espera en un solar de més de 9.000 metres quadrats i de propietat municipal a la urbanització de la Vall de Montserrat. És l’emplaçament «idoni», apunta l’alcaldessa, Montse Badia (PSC), entre altres coses perquè «seria a cost zero i de disponibilitat immediata», però la Generalitat (ERC) no ho veu tan viable per la distància respecte del nucli urbà i pels desplaçaments amb bus que requeriria. Les dues parts tenen prevista una trobada el proper dimecres, 9 de juny, per mirar d’acostar posicions.
L’Institut Bages Sud de Castellbell, que acull alumnes tant de la població com de Monistrol de Montserrat, es troba en mòduls prefabricats des que es va crear el 2009, i des d’aleshores que està pendent de la construcció d’un edifici definitiu. Fa uns mesos Ajuntament i Generalitat van posar fil a l’agulla per desencallar la situació i buscar un emplaçament definitiu d’entre tres possibles alternatives que totes dues parts havien de valorar. A banda dels 9.000 metres quadrats de terreny com a opció preferida per l’Ajuntament a la Vall de Montserrat, sobre la taula també hi ha la nau central de la històrica empresa Torcidos Ibéricos, i un tercer espai a l’avinguda Catalunya, i per tant, dins el nucli urbà, però que no és de propietat municipal.
Veient els pros i contres de cada proposta, l’equip de govern ho té clar. Es decanta pels terrenys de la Vall de Montserrat perquè són municipals i no caldria cap expropiació. A més, «allà hi tindríem espai de sobra» per construir, «l’orografia és bona, hi arriben serveis, i se’n podria disposar de seguida», entre altres coses perquè són uns terrenys en sòl urbà, de manera que no s’haurien de requalificar, apunta l’alcaldessa, Montse Badia.
De tota manera, ara per ara veu complicat que aquesta opció pugui tirar endavant si no convenç la Generalitat. Badia diu que el departament voldria un emplaçament més cèntric, preferiblement el de l’avinguda Catalunya, «però no és de titularitat municipal, és un terreny amb pendent, i està subjecte a un procés urbanístic» perquè és sòl urbanitzable, no urbà, de manera que encara no s’hi pot edificar, i segons l’alcaldessa aquest procés en podria retardar la disponibilitat «cinc o sis anys».
Tanmateix, d’entrada el departament defensa aquesta opció per la seva ubicació, tenint en compte que la urbanització de la Vall de Montserrat queda més lluny i part de l’alumnat s’hi hauria de desplaçar amb transport públic. Badia no ho veu com un obstacle, entre altres coses perquè «ara també es necessiten dos busos diaris» per transportar alumnes a l’institut. A més, «el cost no seria per a la Generalitat sinó per a l’Ajuntament», sosté l’alcaldessa.
L’altra alternativa és l’opció de la nau central de l’antiga Torcidos, que també seria cèntrica i a cost zero perquè passarà a ser municipal, però en aquest cas caldria un nou informe a l’ACA, que en el seu dia ja havia estat favorable però s’hauria d’actualitzar, per determinar la viabilitat del projecte i assegurar que queda fora de la zona inundable tenint en compte que és prop del riu.
La trobada que hi ha prevista aquest mes de juny entre l’Ajuntament i el departament hauria de servir per acostar posicions. L’última paraula la té la Generalitat, apunta Badia, però assegura que «per la nostra part insistirem que ens posi les màximes facilitats i que no optin pel més difícil», amb la voluntat de poder avançar com més aviat millor amb un projecte que Castellbell ja fa temps que espera, recorda l’alcaldessa.
L’espai com a principal escull
L’Institut Bages Sud de Castellbell i el Vilar va néixer el 2009 com una extensió del de Sant Vicenç de Castellet, tot i que en aquest cas només s’hi fa l’ensenyament obligatori, fins a quart d’ESO. En espera de poder disposar d’un edifici definitiu, funciona provisionalment amb barracons, que estan ubicats a l’avinguda de Catalunya, al costat de les piscines, al barri del Borràs.
La construcció d’un edifici definitiu sempre ha topat amb les dificultats de poder trobar un espai idoni per a l’equipament, i que finalment es podria resoldre. Badia confia que sigui aviat.
