Marganell ja disposa del projecte que va encarregar a la Diputació de Barcelona per poder rehabiltar l'església de Sant Esteve, una edificació medieval situada en el punt més alt del pla de la Teula i amb vistes a Montserrat, que mantindrà el seu caràcter simbòlic de ruïna descoberta, però es vol consolidar el que en queda, reordenar l'espai i definir-hi possibles usos.

El document inclou l’estudi de programació que planteja, per una banda, diferents ordenacions del cementiri, i per l’altra desenvolupa estratègies d’actuació en l’edifici de l’església per tal de garantir la seva estabilitat i durabilitat. L’estudi també incideix en un potenciament dels diferents usos d’aquest espai, així com també el manteniment i recuperació del seu caràcter simbòlic com edifici amb valor històric del municipi.

Més concretament, la proposta estratègica planteja una reordenació del cementiri dins del recinte existent, sense afectar ni a volumetria de l’església ni a l’accés principal, i una sèrie d’actuacions a l’església que en consolidin el seu estat actual tot mantenint el seu caràcter simbòlic de ruïna descoberta. El conjunt d’intervencions incloses en el treball estan valorades en mig milió d’euros.

Església documentada des del segle XII

L’església de Sant Esteve se situa a l’extrem oriental del terme municipal de Marganell, a 1,5 Km del nucli urbà a una altitud de 326 metres, amb vistes sobre la muntanya de Montserrat. El lloc de Marganell és documentat des del 924 i l’església es considera existent des del segle XI, i se’n té constància documental des del 1143, quan el bisbe de Vic, Ramón Gaufred va donar la a l’abat Guillem del al monestir de Santa Cecilia de Montserrat.

L'any 1824 es van fer obres d'ampliació i millora del temple, entre les quals destaca l'esvelt campanar de torre amb coberta de teula àrab de quatre vessants. L’església va ser destruïda durant la revolta de l'any 1936, posteriorment va ser abandonada i se’n va construir una de nova al poble, que s’inaugurà el 1945.

L'església, que ha estat molt modificada, sembla presentar alguns trams del parament que es podrien qualificar de romànics. De tota manera, la immensa majoria de l'obra que s'ha mantingut dreta i que ara veiem és renaixentista. Actualment no té teulada, amb l’excepció de la capella situada al mur nord i el campanar. Les parets estan consolidades i restaurades, es troben estables però amb deficiències quant als paraments i coronament dels murs.

L’ús original del temple era de culte i cementiri. Actualment només està actiu el cementiri ubicat al costat de l’església, en la zona d’entrada a l’església i segregat d’aquesta per reixes metàl·liques. El cementiri està format per quatre cossos de nínxols, un columbari i una tomba ubicat, que a mesura que ha anat creixent, ha començat a adossar-se als murs de l’església, desfigurant el volum original.la nau està en desús a excepció d’una missa anual.

L’antic hort del rector s’utilitza com a zona de pícnic i esbarjo. El recinte de l’església està tancat per un mur de pedra que separa l’església del camí, amb una porta al costat sud. Aquest mur desapareix en el costat est i queda substituït per una senzilla barana.