«On tu diu Llei, jo dic Déu. On tu dius pau, justícia, amor, jo dic Déu! On tu dius Déu, jo dic llibertat, justícia, amor». Són versos del balsarenyenc Pere Casaldàliga, fragments d’alguns dels poemes que ahir es van poder sentir repicar entre les velles parets de la Plaça del Rei de Barcelona. Al vespre, la capital catalana va retre un nou homenatge al bisbe Pere, organitzat conjuntament entre l’Ajuntament de la capital catalana i l’Associació Araguaia. A l’acte, entre d’altres, hi van assistir el regidor de Barcelona, Albert Batle, i l’alcaldessa de Balsareny, Noèlia Ramírez.

El 8 d’agost del 2020, el cos del balsarenyenc Pere Casaldàliga s’apagava definitivament. Enmig de la pandèmia, els homenatges han anat caient al calendari durant gairebé un any. I ahir al vespre va ser l’hora de Barcelona. Encara la pandèmia, però, en va limitar l’aforament. Amb tot 200 persones, espaiades, van omplir l’espai. Al peu de l’escenari un barret de palla, mitra d’un bisbe singular i únic, ginesta de Balsareny i una paraula: Esperança.

L’acte, que van conduir Mònica Terribas i Antoni Bassas, periodistes coneixedors de la feina que va fer Pere Casaldàliga des del seu estimat Sao Felix do Araguaia (a la regió amazònica del Mato Grosso, al Brasil). I va tenir un acompanyament musical del compositor sallentí Carles Cases, amic del bisbe, que va fer un dels seus millors treballs, Araguaia, justament en una estada a casa del bisbe. Va interpretar algunes de les seves composicions d’aquests disc sobre versos del Casaldàliga, com «So tenho Araguaia» i «Caminhas» (acompanyat del grup i cantats per la també sallentina Núria González Cols) i va ser especialment emotiu l’espiritual versionat que va tocar sol, al piano, després que la plaça escoltés la veu de la seva mare, Angelina Pujol, amiga d’infantesa del bisbe, recitant un poema propi dedicat al religiós.

Terribas i Bassas van repassar les causes que van marcar la lluita del bisbe claretià en la seva missió. A les terres de la vora del riu Araguaia, Casaldàliga hi va sembrar la lluita per la terra, la dels indígenes, la de la pobresa, la negra, la de la dona i la del ecologisme. Terribas i Bassas van anar intercalant les seves intervencions biografiant el bisbe des de diferents vessants, amb desenes de testimonis recollits en un gran treball de documentació. Les dones i homes que han acompanyat el bisbe en el seu camí i les seves lluites van prendre la paraula, la majoria a través de gravacions curtes. Entre molts d’altres, el teòleg Leonardo Boff, amb qui van compartir bona part del debat sobre la teologia de l’alliberament, que posava Casaldàliga com un exemple per a l’Església.

Entre d’altres, també es va sentir el missatge del recentment traspassat Arcadi Oliveres, i persones religioses o vinculades a l’Església, i d’altres com l’actor Francesc Orella. Es va sentir el pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, i la monja dominica sor Lucía Caram. I veus que van arribar des del Brasil, de la seva comunitat, de la gent que va estar al seu costat, del seu bisbe actual, Adriano Ciocca, de polítics i dels indis, entre d’altres, dels líders dels indis xavante, que deuen a Casaldàliga bona part de l’èxit de la seva lluita per recuperar la terra.

També hi va haver alguna intervenció en directe, com la del periodista i polític David Fernández, qui va destacar com la figura de Casaldàliga li va obrir una altra visió sobre un món, el religiós, del qual se sentia allunyat. Fernández destacava que al bisbe no li eren pròpies «ni la por, ni la fatiga, ni la mentida». I concloïa que el testimoni del religiós balsarenyenc li va ensenyar que «no hi ha millor millor sobirania que estar molt lluny dels que manen i molt a prop dels que hi viuen». Fernández va explicar que Casaldàliga era per a ell una font de pensament, però que també era un referent d’abast universal, tant que en una cel·la de Lledoners, la de Jordi Cuixart, hi havia, també, el bisbe de Balsareny.

Glòria Casaldàliga, presidenta de la nova Fundació Pere Casaldàliga, va fer els agraïments i va explicar el compromís per mantenir vives les causes del bisbe Pere. I va arrancar aplaudiments en cridar contra l’actual president del Brasil, com ho hauria fet el mateix Pere Casaldàliga: «Fora Bolsonaro, fora Bolsonaro», es va sentir a tota la plaça dedicat als nombrosos brasilers que seguin l’acte.