L'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernández (ERC), s'ha convertit aquest dilluns en el nou president del Consell Comarcal del Bages, fent efectiu així el relleu a la també republicana Estefania Torrente, anunciat fa dues setmanes.
En un doble ple celebrat, per motius de capacitat davant el context de pandèmia, al Complex Cultural Cal Sitjes d'Artés, s'ha formalitzat primer la presa de coneixement de la renúncia presentada per Torrente a la seva acta de consellera per, posteriorment, procedir a la convocatòria d'una sessió de caràcter urgent per escollir i proclamar el nou president. Només hi ha hagut una candidatura, la d'Eloi Hernández, validada per majoria absoluta en una votació a mà alçada amb el suport dels representants de les dues formacions que governen conjuntament la institució: ERC i Junts per Catalunya.
Després de la seva proclamació Hernández s'ha adreçat als assistents -entre el públic hi havia la nova delegada del Govern a la Catalunya Central, Rosa Vestit, diversos alcaldes i alcaldesses de la comarca, com ara els de Manresa, Sant Vicenç, Castellgalí o Castellnou, i la senadora republicana Mirella Cortès, entre altres- en un en què va fer una defensa aferrissada del Consell Comarcal, i en què va destacar d'entrada que el relleu a la presidència és «un punt i seguit» en una segona meitat de mandat que «ha de ser el de la represa i la recuperació econòmica i social» després de la crisi de la covid.
En aquest sentit, el nou president comarcal ha parlat de tres grans eixos que marcaran aquest període: «el social, el del desenvolupament territorial i econòmic i l'intern». Del primer en va subratllar la prioritat absoluta «de posar les persones al centre de les nostres polítiques i les nostres accions», donant continuïtat a projectes com els dels centres oberts per a l'atenció a infants vulnerables, el pla específic d'atenció a la gent gran, les polítiques d'igualtat o la dinamització el parc d'habitatges buits mitjançant la borsa que ja hi ha creada.
En el segon àmbit, Eloi Hernández ha destacat «l'oportunitat que suposaran els fons europeus per a la recuperació Next Generation», i ha afirmat que «des del Consell ja estem treballant en poder fer propostes d'àmbit comarcal que ajuntin actuacions dels diversos municipis. Per això ens calen recursos tècnics que estem disposats a posar a disposició dels Ajuntaments».
En l'àmbit de la mobilitat, un dels temes especialment sensibles a la comarca, Eloi Hernández ha incidit en què «continuarem la feina iniciada per la declaració del Consell d'Alcaldesses i Alcaldes de desembre del 2019», marcant com a «objectiu immediat» que la Generalitat ha de preveure en el pressupost del 2022 la inversió per executar el tram de la variant de Castellgalí de la C-55. També ha manifestat que «continuarem dialogant amb tots els actors per aconseguir les òptimes condicions per al traspàs real de trànsit de la C-55 a l'autopista C-16, perquè es faci l'estudi de totes les vies per mitigar el greuge i abús que suposa per al territori aquesta autopista» i que es mantindrà la interlocució amb Adid i Renfe per a l'execució del Pla de Rodalies de Catalunya a la línia R4.
A més, ha avançat que es requerirà a Ferrocarrils de la Generalitat que «doni forma al projecte de tren tram comarcal, que ha de permetre adaptar les línies de tren de mercaderies de Sallent i Súria per al transport de viatgers, i el presenti per a una de les línies del fons Next Generation».
Hernández ha fet una defensa aferrissada dels consells comarcals com a institució de proximitat «necessària, de primera línia, a peu de carrer com els Ajuntaments, que apropa serveis a la ciutadania, que vehicula projectes d'institucions superiors i que defensa arreu els interessos col·lectius del territori». En aquesta línia, ha reivindicat que «cal amb urgència un nou sistema que millori l'actual infrafinançament dels Consells Comarcals per tal que puguem desenvolupar amb èxit les nostres funcions», però alhora va fer una crida perquè «siguem capaços de redefinir l'estructura dels Consells a escala de país, deixant de banda la funció més política i empren la lògica de representació territorial». Així, el nou president ha expressat que «al Consell del Bages hi venim a defensar els interessos de la comarca, dels 30 municipis, sense renunciar a la legítima ideologia de cadascú, però sempre imperant la lògica territorial i municipal. El meu desig és que no ens perdem en debats estèrils».
En el ple precedent, Estefania Torrente, que deixa el càrrec per motius professionals després de sis anys a la institució, els dos últims com a presidenta, ha posat en relleu la feina feta en una primera part de mandat «marcat de ple per la pandèmia, però que malgrat tot no ha aturat la institució». Torrente ha rebut l'agraïment i l'elogi unànime de tots els grups per la seva capacitat de diàleg i proximitat.
