La Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat, que avalua la idoneïtat de les propostes de nous parcs eòlics i solars abans que iniciïn la seva tramitació, ha tombat fins ara cap al 20% de les 87 sol·licituds presentades en terrenys de les comarques centrals des que a final del 2019 va entrar en vigor el nou decret de les renovables que en facilita la implementació amb una normativa més laxa. La mateixa Ponència encara no s’ha pronunciat sobre 21 propostes de parcs solars i 3 d’eòlics en el conjunt del territori (vegeu la infografia.

Projectes de parcs solars

Projectes de parcs solars Arxiu

L’Anoia i el Bages concentren el 80% de les peticions, bàsicament de camps fotovoltaics, la meitat de les quals han superat el primer filtre de la Ponència, si bé encara no n’hi ha cap que hagi iniciat el tràmit d’informació pública (a tot Catalunya només n’hi ha 4 que ho hagin fet, i són de parcs eòlics), en el qual es demanaran nous informes ambientals que hauran de superar abans de poder-se executar. A més, bona part de les propostes avalades ho són condicionades a alguns canvis, com és el cas de parc solar de Castellfollit, que s’ha de reduir a 106.173 panells i 75,53 hectàrees.

Projectes de parcs eòlics

Projectes de parcs eòlics Arxiu

En la majoria de les desestimacions la Ponència ha considerat que els avantprojectes presentaven incompatibilitats agrològiques «perquè es volien implantar en zones de conreu i de protecció elevada», apunta el conseller comarcal de Medi Ambient al Bages, Joan Zapata, si bé també hi ha incompatibilitats amb la protecció que el planejament urbanístic dona a aquell sòl, ja sigui per motius agrològics o per interès natural o forestal, apunta Noemí Fosas, tècnica i cap d’àrea de Territori i Medi Ambient del Consell Comarcal del Bages. I és que «en el moment en què es van fer molts d’aquests POUM encara no es preveien aquest tipus d’infraestructures, i ara generen incompatibilitats», afegeix el responsable de l’Agència de l’Energia del Consell Comarcal del Bages, Marc Rotllan.

En podrien caure més

La paralització de projectes es podria veure incrementada després de la modificació que el nou Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha anunciat recentment sobre el decret de les renovables, segons la qual a partir d’ara aquests projectes només podran iniciar la seva tramitació si tenen l’acord majoritari de la propietat dels terrenys on es volen situar, i si els promotors poden acreditar que han informat del projecte als ajuntaments afectats. A més, amb la reforma es vol evitar la concentració d’aquest tipus d’instal·lacions en una mateixa zona, i impedir la substitució massiva de camps de conreu per plaques fotovoltaiques i generadors eòlics.

El departament vol tenir aquesta norma modificada la propera tardor. Es preveu que tingui efectes també en els projectes actuals encara pendents de sortir a informació pública (o sigui, a hores d’ara, sobre tots els que hi ha en curs a les comarques centrals perquè encara no n’hi ha cap a informació pública). Això podria fer reduir el ventall de propostes, però aquesta qüestió preocupa perquè no tothom ho dona per fet, i alguns col·lectius proposen que el millor seria la derogació immediata del decret llei.

Tanmateix, i més enllà de les modificacions que es puguin derivar d’aquest decret, el fet que la Ponència hagi declarat viables en primera instància part d’aquests avantprojectes «no vol dir que acabin prosperant», apunta Zapata. I és que, un cop tenen el vistiplau de la Ponència «han d’obtenir l’informe de suficiència i idoneïtat» que dona via a l’autorització administrativa, i a partir d’aquí hi pot haver més requeriments i canvis. Que la Ponència hagi declarat viables algunes propostes «no vol dir necessàriament que acabin tot el procés o que l’acabin de la manera com l’han començat», afegeix Fosas. I és que, com ja estan fent alguns ajuntaments amb projectes que afecten el seu terme, «cada administració anirà avaluant l’encaix territorial i paisatgístic d’aquests parcs, i segurament que alguns es veuran reduïts», sosté la tècnica comarcal, que veu «difícil» l’encaix de parcs de grans dimensions en una orografia com la de la Catalunya Central, on hi ha zones planes però tampoc de grans extensions.

Suspensions sí; la moratòria, no

De fet, les suspensions temporals de llicències que estan aprovant diversos ajuntaments de les comarques centrals «són una eina» que tenen per estudiar aquest encaix i tenir un any de marge (prorrogable) per poder adaptar el seu planejament a les possibles instal·lacions energètiques que es plantegin, apunta Zapata. És el cas de Sant Fruitós i Santpedor, afegeix Marc Rotllan, que han publicat els avenços de modificació dels seus planejaments en què identifiquen quines zones són aptes «en base a la seva biodiversitat, el valor agrològic, la llunyania de nuclis urbans...» o altres criteris que considerin.

Per a Zapata, l’ideal és poder disposar d’una planificació territorial i sectorial que ho endreci, feta des de la Generalitat i amb la participació del territori, i apunta que s’hi està treballant. El que no considera oportú és la moratòria o la derogació del decret com proposen alguns sectors «perquè suposaria que aquestes infraestructures passarien a la llei estatal», on no existeix la figura de la Ponència, de manera que «sense aquest pas previ encara seria més fàcil implantar segons què».

Els tècnics comarcals sostenen que hi haurà d’haver canvis, i en aquest sentit diuen que «no ens hauríem de mirar el sistema energètic des d’un punt de vista només local», i alerten que hi pot haver municipis que hagin de fer esforços per altres. Rotllan admet que «és un equilibri complicat», i d’aquí ve la importància que els tècnics donen a una bona regulació territorial. De fet, «l’actuació dels propers deu anys serà clau per a la magnitud dels impactes climàtics», afegeix Fosas. «No podem pas posar totes les plaques en teulades, i si no fem res i la temperatura va pujant, també tindrem una destrucció de conreus, la desaparició de la vinya i de fauna i espècies silvícoles, a banda de l’afectació en els recursos hídrics». Diuen que l’impacte de no fer res o de fer-ho malament encara podria ser més negatiu.