Nascuda l’any 1969 a Sant Quirze de Besora, d’on va ser alcaldessa, Rosa Vestit Villegas ha rellevat a la puig-reigenca Alba Camps com a delegada del Govern a la Catalunya Central. Llicenciada en Psicologia, també té experiència en l’àmbit municipal, com a exalcaldessa, i des del 2018 com a directora general d’Administració Local.

Fa un mes del nomenament. Ha tingut temps per habituar-se?

Encara ens estem posant al dia visitant els alcaldes de les capitals de comarca i els presidents comarcals, que ens ha anat molt bé per situar-nos i tenir una visió de cada comarca. La idea és visitar els 144 municipis de la Catalunya Central.

És un territori ampli, i amb la peculiaritat que l’Alta Anoia es gestiona des de la Catalunya Central però la resta de la comarca no. És una incongruència?

L’important és que l’Alta Anoia pugui continuar sent de la Catalunya Central. Hi hauria debat si la mateixa Alta Anoia el provoqués, però seria un debat de comarca on crec que nosaltres no hi hauríem d’entrar, a banda d’escoltar-los. Quant a gestió tampoc no ha de ser un problema.

Relleva Alba Camps, d’ERC, i vostè és de Junts. Tindrà alguna repercussió això?

No ho hauria de notar ni la ciutadania ni els ajuntaments perquè formem part del mateix govern i hi som per donar un servei. Les línies a seguir no són les del partit sinó les que ens marca aquest govern.

Exerceix des del Palau Firal de Manresa, però hi ha pendent una delegació provisional a la fàbrica del Salt fins a la definitiva als antics jutjats prevista per al 2026. Hi serà l’any que ve?

Fa uns dies que l’hem visitada i va per bon camí. Estem dintre dels terminis i intentarem tenir-la a punt com més aviat millor.

És necessari aquest trasllat?

És molt important que siguem visibles en un lloc al mig de Manresa i de fàcil accés on puguem atendre la gent amb més qualitat. I l’edifici del 2026 encara ho és més per tenir centralitzats tots els serveis. Ja hem demanat totes les llicències per als enderrocs que s’han de fer i tot està en marxa perquè el 2026 estigui a punt.

Queden serveis territorials per desplegar. Se’ls espera?

Les 14 conselleries del Govern haurien d’estar representades a la Catalunya Central, i lluitarem perquè hi hagi aquest desplegament total. Som molt conscients que la proximitat és la millor manera per donar un servei eficient.

On s’haurien d’ubicar?

Si fem un edifici com el que s’està projectant per al 2026 és per centralitzar aquests serveis a Manresa. En tot cas, haurem de buscar quina és la millor fórmula d’oferir-los a la resta del territori, per exemple, que hi puguin funcionar uns dies determinats.

En la seva presentació va parlar de posar la Catalunya Central al centre de Catalunya «també com a país». Com s’ha de fer?

Estem geogràficament situats al centre, però això no vol dir que siguem el centre del país. Primer ens ho hem de creure, i com a vegueria cal que incidim en les polítiques i econòmicament siguem un pol d’atracció. Hem de tenir clar que hi ha uns nuclis prou potents per poder-se desenvolupar, i aquí s’hi inclou Manresa o Vic. Potser falta enllaçar-los.

La Catalunya Central ha estat tradicionalment menystinguda?

S’ha donat valor a altres territoris i no prou al nostre. Tenim potencial, però ho hem d’explicar i ser atractius. Som molt potents quant a petita i mitjana empresa, sobretot en els sectors agroalimentari, metal·lúrgic i miner, i el més important és que n’hi ha que volen venir i n’hi ha d’altres d’instal·lades i que volen créixer. La nostra feina és facilitar-ho, i si cal sòl industrial, mirar de crear-lo.

Això lliga amb les comunicacions, que és un dèficit històric. Torna a ser un dels grans reptes?

Evidentment, perquè és un repte del territori. Parlem del desdoblament de la C-16 fins a Cercs i del carril reversible més amunt, de la variant de Castellgalí, de les millores dels revolts a la C-17... Hem de fer que entrin en els propers pressupostos. Tenim clar que no hi podrà ser tot, però si hi ha consens al territori en veure quines són les prioritats, haurem d’anar per aquí.

Més enllà d’això, quines necessitats us han expressat els alcaldes en aquesta primera ronda de contactes que ja heu tingut?

Que els fem costat en qüestions d’infraestructures, urbanisme i habitatge. Hem vist la necessitat que els consells comarcals comparteixin experiències perquè tenen problemàtiques semblants. Ens anirà bé per coordinar-nos i cohesionar-nos, i serà una manera de treballar junts de cara a les reivindicacions que compartim.

Ha aterrat en plena pandèmia, i això potser farà que algunes d’aquestes qüestions pendents de resoldre quedin relegades...

Ens haurem d’acostumar i aprendre a viure en pandèmia, però el país haurà de continuar avançant i els ajuntaments hauran de continuar donant serveis. Per tant, no es podran deixar de banda tots aquests temes, encara que alguns potser hauran de ser més a llarg termini. L’important és programar-ho i tenir clar el full de ruta.