El creixement en continuïtat amb l’actual runam del Fusteret és l’alternativa que, ara com ara, tindria més opcions de prosperar per donar solució a la falta d’espai que tindrà Iberpotash per continuar abocant residus salins a Súria, després que la capacitat de la muntanya actual es preveu que s’esgoti abans del previst pel retard amb què s’estan executant infraestructures que haurien de reduir aquests abocaments, com el desdoblament del col·lector de salmorres. Una àrea de creixement temporal, que es calcula que haurà de donar sortida a uns 5,5 milions de tones de material. La proposta que va guanyant punts, però, no agrada a col·lectius ecologistes com ara la plataforma Montsalat, que ja ha traslladat la seva valoració a la Generalitat, que és qui està treballant les diferents alternatives.

Segons consta en un document d’avaluació ambiental elaborat per la Generalitat, el que obté una ponderació ambiental més ajustada, des del punt de vista de l’impacte, seria el d’ampliar el runam actual. Les altres opcions, que en aquest cas tindrien menys possibilitats, serien les de crear un dipòsit totalment nou impermeabilitzat, separat de l’actual (se cita la zona del torrent de Bogadella), i la de simplement no buscar cap espai alternatiu, la qual cosa podria comportar una aturada o reducció temporal de la producció en el moment que el Fusteret estigui ple.

Precisament, en un escrit que han adreçat a la subdirecció general d’Avaluació Ambiental, Montsalat es mostra molt crític amb com s’ha fet aquesta ponderació, que considera esbiaixada cap a una de les opcions que es plantegen. D’una banda, perquè en el quadre de valoració l’opció de no fer cap pas i deixar el pla director tal com està no hi apareix, per la qual cosa la plataforma entén que «no s’arriba a plantejar seriosament. La decisió de modificar el PDU significa ja descartar l’alternativa 0, la que obtindria una valoració d’impacte menor, no es quantifica, simplement s’omet». El col·lectiu ecologista ja ha manifestat en ocasions anteriors que aquesta seria la seva opció, ja que consideren injustificat que s’hagi de modificar un els paràmetres d’un pla director que tot just fa tres anys que es va aprovar, i que hauria de ser un document de molt més llarg recorregut.

Montsalat també retreu que, alhora de fer la ponderació, la subdirecció general d’avaluació ambiental fa una mitjana entre dues de les alternatives: la que planteja créixer dins del runam actual en alçada (fins a una cota màxima de 490 metres) i la que planteja créixer en superfície, analitzant tres zones possibles annexes al dipòsit existent (Cererols, Can Soler i les Guixeres). Per a la plataforma, «no hi ha cap raó per haver de considerar juntes» aquestes dues opcions.

Montsalat també aprofita per retreure que l’import dipositat en concepte de fiances per la restauració de les àrees actualment ocupades per ICL a Sallent i a Súria «és notablement inferior al cost real del control permanent de la salmorra que generen, més el del buidat dels residus que preveuen els programes de restauració aprovats i més la restauració pròpiament dita». I en aquest sentit argumenta que «augmentar la superfície de runam a Súria, ja sigui per l’ampliació del Fusteret o per un nou runam al torrent de Bogadella, requeriria una fiança de restauració d’import molt elevat per assegurar que no es traspassen aquestes obligacions de gestió de residus salins a les generacions futures».

D’altra banda, la plataforma exposa que el runam del Fusteret, amb les seves mides actuals, «ha guanyat ja molta visibilitat. Des dels barris enlairats de Manresa es veuen tant el runam del Cogulló de Sallent com el del Fusteret de Súria. Aquesta situació és molt general; cal acceptar el fet que el runam del Fusteret és ja essencialment visible al paisatge del Bages». En aquesta línia hi afegeixen que «el dipòsit ha anat creixent fins a sobresortir dels relleus que en tapaven la vista. Evidentment, un major creixement el faria més visible. Però pensar que el creixement el altura del runam del Fusteret significarà un nou gran impacte visual al paisatge del Bages és ja una quimera; aquest impacte ja hi és».

Cal recordar que, per decidir quin camí s’emprenia per resoldre la necessitat d’ICL de més espai de dipòsit, la Generalitat va posar en marxa a principi d’any un procés participatiu.