Les comarques de la Catalunya Central disposaran el curs que ve de tretze grups més de Formació Professional (FP) dels que hi havia previstos inicialment, pràcticament la meitat dels quals al Bages. És la mesura que ahir va presentar la conselleria d’Educació de la Generalitat per donar resposta a l’alta demanda que hi ha hagut en el període d’inscripció per a aquests cicles de formatius postobligatoris, que el departament ha qualificat d’«excepcional».

En concret, al Bages hi haurà cinc grups nous més a Manresa i un a Sant Vicenç. A la capital bagenca es distribuiran entre l’institut Guillem Catà, que en tindrà dos, (l’un per al cicle d’Activitats Comercials, l’altre per al d’Atenció a Persones en Situació de Dependència), i l’institut Lacetània, que en tindrà tres més (per al cicle de Gestió Administrativa, per al de Sistemes Microinformàtics i Xarxes, i per al d’Electromecànica de Vehicles Automòbils). El sisè grup que es crea de nou en aquesta comarca és per al cicle de Sistemes Microinformàtics i Xarxes de l’institut Castellet de Sant Vicenç.

L’altra comarca clarament beneficiada per aquesta ampliació és l’Anoia, que tindrà el curs que ve quatre grups més de Formació Professional dels inicialment previstos, concentrats majoritàriament a l’institut Milà i Fontanals d’Igualada, distribuïts entre els cicles de Gestió Administrativa, de Guia en el Medi Natural i de Temps de Lleure, i d’Activitats comercials. El quart és per al de Sistemes Microinformàtics i Xarxes que s’imparteix a l’institut Guinovarda de Piera. Els altres tres grups, del total de tretze que s’han adjudicat a les comarques de la Catalunya Central, són per a tres cicles de l’institut de Vic.

En conjunt, el Departament d'Educació crearà 4.215 noves places d'FP de grau mitjà per fer front a l'increment de la demanda que s'ha registrat per al curs vinent. La tendència dels darrers anys era d'un augment d'entre un 1,5 i un 2% pel que fa les sol·licituds però enguany ha estat d'un 23%. Això ha fet que al voltant d'uns 10.000 estudiants es quedessin sense plaça en la seva primera opció, xifra però que ha canviat ja que part d'ells també havien fet sol·licitud de plaça a batxillerat i es poden haver decantat per aquesta opció. Per donar-hi resposta, Educació crearà 60 nous grups i n'augmentarà la capacitat en 433 més. Hi haurà també uns 150 professors més dedicats a la formació professional.

El conseller d'Educació, Josep González-Cambray, ha valorat que la situació viscuda és "excepcional" i per això s'ha treballat una resposta també excepcional. El conseller hi veu la confluència de diversos motius en l'explicació. D'una banda, hi ha entre un 25 i un 30% d'alumnes que no provenen de 4t d'ESO. Són persones majoritàriament amb més de 20 anys i que decideixen tornar a la formació postobligatòria. Cambray ha afegit que la situació econòmica i laboral també és una de les explicacions, ja que molts joves veuen que és bon moment per formar-se. A més, el curs vinent es produirà el pic en quant a estudiants en edat de cursar aquests estudis i, per últim, el conseller hi veu el resultat de les campanyes de prestigi de l'FP que s'han fet en els darrers anys.

Del total de 68 cicles formatius de grau mitjà, 35 han tingut més demanda que oferta i 33 han tingut vacants

La relació amb la situació del mercat laboral i la pandèmia també s'observa en la tipologia d'estudis més demanats. Entre aquests hi ha majoritàriament els relacionats amb el món sanitari, mentre que entre els que han tingut vacants són d'àmbits com l'oci o el turisme.

Del total de 68 cicles formatius de grau mitjà, 35 han tingut més demanda que oferta i 33 han tingut vacants. El conseller ha destacat que ja s'havia fet un increment de l'oferta, amb 26 nous grups de cicles de grau mitjà i un total de 141 en el conjunt de l'FP. De les 4.215 noves places, 1.800 corresponen a la creació dels nous grups i 2.415 a l'increment dels existents.

Cambray ha explicat que la decisió s'ha pres un cop es tenien les dades de matrícula i aquells alumnes que també havien fet sol·licitud a batxillerat han decidit què volen cursar. Pel que fa als graus superiors, ha reconegut que també hi ha hagut un increment de la demanda però no es prendrà una decisió sobre què fer fins que no es disposi de les dades de matriculació universitàries. En tot cas, tant Cambray com el director general de Formació Professional, Àngel L. Miguel, han apuntat que la resposta serà diferent perquè són estudis i etapes diferents.

Resposta per territoris i instituts

Tots dos han detallat que la resposta s'ha fet en base a un estudi molt precís de la situació de cada comarca, municipi i institut. En aquest sentit, han apuntat que grups on havien quedat fora pocs alumnes no donen per crear un nou grup. A més, s'ha hagut de tenir en compte les disponibilitats d'espai i horari dels centres.

Per cicles, s'incrementen en 12 els grups a Cures d'auxiliar d'infermeria, 10 a Sistemes microinformàtics i xarxes, sis de Gestió Administrativa; cinc d'Electromecància de Vehicles Automòbils; cinc d'Atenció a persones en situació de dependència; quatre en Activitats Comercials; quatre en Emergències sanitàries i tres en Guia del medi natural i de temps de lleure.

També s'han incrementat en tres grups els estudis en Farmàcia i parafarmàcia i Auxiliar en imatge personal: perruqueria i estètica. Per últim, ha estat d'un l'augment en Instal·lacions elèctriques i automàtiques: Forneria, Pastisseria i Confiteria: Estètica i Bellesa; Vídeo Discjòquei i So i Guia, Informació i Assistència Turístiques.

El conseller ha assegurat que aquesta oferta donarà resposta "pràcticament a la gran majoria" de sol·licituds i absorbirà una "quantitat important" dels estudiants que havien quedat fora. A més, ha indicat que són grups que passaran a ser estructurals.

Per últim, Cambray ha destacat la importància d'aprofundir en l'orientació i de dissenyar una FP "més flexible" que permeti donar resposta a les necessitats i inquietuds dels estudiants però també a la realitat del mercat laboral i social.