«Per tu, pels teus, per Sallent, digues sí». És el lema que es va anar repetint ahir en la presentació a Sallent del projecte científic liderat pel cardiòleg Valentí Fuster a través de la Fundació SHE-Fundació la Caixa, per observar l’impacte que pot tenir la implantació de determinats hàbits de vida en la salut cardiovascular d’una comunitat. Es tracta del programa Healthy Communities, que a partir del setembre es començarà a implementar entre uns 3.000 sallentins i cardonins d’entre 12 i 85 anys seleccionats a l’atzar, com a mostra representativa d’una investigació científica que durarà deu anys, i que «segur que tindrà una repercussió internacional i posarà Sallent i Cardona al mapa», segons va apuntar ahir el mateix Fuster.

El missatge del lema, que durant la presentació d’ahir transmetien per vídeo personatges populars i reconeguts de la vida sallentina, és extrapolable a Cardona, que dimecres vinent acollirà una presentació similar abans que es posi en marxa el programa i que els aproximadament 1.500 veïns de cada un dels dos municipis que haurà escollit l’atzar rebin una carta convidant-los a participar en la iniciativa.

De fet, aquests actes de presentació són per animar-los a ser protagonistes d’un estudi que vol ser una eina «per aprendre què hem de fer per viure més, millor, i amb bona salut», apuntava el doctor Jaume Marrugat, col·laborador de la Fundació SHE. En definitiva, «es tracta d’analitzar com mengem, quant exercici fem, d’abandonar hàbits nocius, i controlar el pes o la pressió arterial», afegia el doctor.

Marrugat, juntament amb la doctora Glòria Santos i Isabel Carvajal, també de la Fundació SHE, i el mateix Fuster, van ser els encarregats d’explicar al públic els detalls del projecte. Es desenvoluparan diversos programes paral·lels, amb nens i amb adults, i en aquest cas, a grans trets es tracta de prendre diversos mesuraments sobre paràmetres saludables per valorar quina és la seva condició cardiovascular, i donar-los recomanacions per millorar els seus hàbits. La intenció és anar repetint aquests mesuraments el 2023, el 2025 i el 2030 per veure quina evolució hi ha hagut.

Per altra banda, el projecte també preveu programes amb incidència en els nens. A partir dels 3 anys, «que és quan tenen una major plasticitat cerebral» per a l’aprenentatge, apuntava la patrona de la Fundació SHE, Isabel Carvajal. De petit, «el nen ha d’aprendre a nodrir-se, a menjar de forma variada i equilibrada, i a conèixer el seu cos i el seu cor», i tot plegat lligat a l’activitat física per prevenir el sobrepès. També va apuntar la necessitat que aprenguin a gestionar les emocions «com a mecanisme de prevenció de futures addiccions».

De la carta a l’informe

El projecte, que es portarà a terme en coordinació amb els respectius CAP, es posarà en marxa a partir del setembre, en què els veïns escollits rebran una carta convidant-los a participar (i possiblement es reforçarà la invitació amb una trucada), i si accepten (donant la seva autorització signada), se’ls donarà cita amb un equip sanitari que els prendrà mostres de pes i alçada, mostres de sang per veure el nivell de colesterol o de glucosa, i se’ls mesurarà la pressió, o el percentatge de greix i de múscul, entre altres. També se’ls demanarà quins hàbits tenen. Se’ls donarà un informe amb els resultats, que podran compartir amb el metge de capçalera i que ha de servir de base per millorar els hàbits i la salut. Aquestes mostres es repetiran tres cops més en deu anys.

Al seu torn, Valentí Fuster va defensar la importància d’estudis com aquest i altres de paral·lels que la Fundació està fent en altres parts del món. Va parlar de les malalties cardiovasculars (infarts de miocardi i cerebrals) com la primera causa de mortalitat al món i tercera en disminució de la qualitat de vida.

El cardiòleg va advertir dels factors de risc que acaben derivant en el que va anomenar «una malaltia silenciosa», tenint en compte que «són allà encara que no ens n’adonem». Obesitat, pressió arterial, colesterol, diabetis, tabac, falta d’exercici i dieta pobre..., són causa d’aquests mals «però es poden canviar. La decisió és nostra», va reblar.