El Consell Comarcal del Bages preveu haver d’afrontar a la tardor la revàlida del segell Unesco del Parc Geològic de la Catalunya Central. El Geoparc té aquest reconeixement des del novembre del 2015, però periòdicament la Unesco en fa una revisió i actualització de la llista per constatar-ne l’evolució i que segueixen sent un actiu que reuneix els requisits que el fan mereixedor del distintiu. De fet, aquesta revàlida ja estava prevista per a final de l’any passat, però la situació d’excepcionalitat a nivell mundial causada per la pandèmia ho han endarrerit.

El conseller comarcal de Turisme, Agustí Comas, ha explicat que, «segons se’ns ha dit des de la Unesco, aquesta tardor hem de buscar data perquè es pugui fer la revalidació. De fet, ja ens han nomenat dos possibles avaluadors europeus perquè puguin venir a fer la visita. Generalment venia un dels dos de fora d’Europa, però per la situació encara incerta de la pandèmia de moment n’han assignat dos de més propers».

Comas ha concretat que la previsió és que la visita es pugui fer a l’octubre, i ha manifestat que «estem molt confiats perquè en aquests anys hem avançat molt bastint el projecte». En aquest sentit, s’ha referit al centre explicatiu que s’ha habilitat a l’edifici de l’antic CAT de Sallent, «que esperem que ja estigui en funcionament per a la revàlida», i que es mostra convençut que serà un dels punts forts, «ja que era una de les mancances que teníem, la de tenir un punt de referència, de rebuda del visitant, on poder-li donar una visió general i la informació necessària».

A aquest espai, encara inactiu, s’hi afegeix l’exposició explicativa que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va obrir la primavera de l’any passat a l’edifici de l’estació superior del funicular de Sant Joan de Montserrat. El conseller comarcal de Turisme reitera que «s’ha fet molta feina en la senyalització del geoparc, que ja és ben visible, i en promoció, que estem acabant d’enllestir, i aquest és un pilar fonamental».

Agustí Comas posa també en el plat de balança dels punts forts de cara a aquesta revàlida que «s’estan fent realitat, alguns ja ho són, projectes turístics de la comarca realitzats amb els ajuts europeus Feder, que per nosaltres van de la mà, o en paral·lel, al Geoparc de la Catalunya Central, perquè el projecte era el geoturisme», hi posa com a exemple el centre d’enoturisme obert a l’antic escorxador de Navàs, la rehabilitació que s’està duent a terme des de fa temps del conjunt de Castellet, a Sant Vicenç, o la de la casa Torres Amat a Sallent, a més d’altres iniciatives com la Ruta del vi de la DO Pla de Bages o el projecte Camins de la Sèquia. «Creiem que tot això suma molt de cara a aquesta revàlida i que des que ens van concedir per primer cop el segell Unesco s’ha fet un salt molt gran», afirma Comas.

29 municipis i 3 comarques

El Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central el formen 29 municipis del Bages, 5 municipis del Moianès (Moià, Calders, l’Estany, Monistrol de Calders i Santa Maria d’Oló), més el municipi de Collbató, al Baix Llobregat. A grans números la superfície del Geoparc és d’uns 1.250 km2 i té una població d’uns 190.000 habitants.

L’orografia és força variada i ve condicionada en gran part per l’erosió diferencial. Sobretot al centre del Geoparc es poden distingir les superfícies planes, més o menys extenses, corresponents amb les conques excavades pels rius que drenen el territori (Llobregat i Cardener, la riera de la Gavarresa i la de Calders i els seus principals afluents), essent la més important el Pla de Bages.

Les altres àrees del territori les caracteritzen l’important conjunt de terres elevades, que arriben fàcilment a elevacions de més de 500 m. Aquestes poden presentar-se com plans suaument inclinats, relleus tabulars poc deformats concentrats a la meitat meridional. En canvi, a la meitat septentrional la deformació tectònica és qui domina, caracteritzada per una successió d’anticlinals amb una tendència sud-oest nord-est com la serra de Castelltallat. El modelat més característic, però, és el montserratí, que és propi dels relleus més importants del territori que són Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Montserrat, on hi ha el punt més alt (Sant Jeroni, 1.236 metres), situats al sud. Al sector nord-est hi ha l’altiplà del Moianès amb elevacions entre 600 i 700 metres. Les cavitats, algunes molt importants, són ben representades al Geoparc.