Com a metge especialista en les malalties del cor, Valentí Fuster és el principal artífex del programa Healthy Communities, un projecte científic per a la millora de la salut cardiovascular que es posarà en marxa aquest setembre a Cardona i Sallent a través de la Fundació SHE-La Caixa, liderada pel mateix Fuster. L’objectiu és validar com la intervenció amb comportaments saludables en una comunitat impacta de manera positiva en els seus hàbits i en la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Per això es demanarà la implicació de prop de 3.000 persones d’edats diverses de Cardona i Sallent triades a l’atzar a qui es farà un seguiment de les variables de salut per etapes durant deu anys, en base a diversos programes i pautes de vida saludable.
Per què s’ha escollit Cardona i Sallent?
Són dos municipis bastant semblants des de tots els punts de vista. A més, estan dins d’una mateixa zona geogràfica, tenen una població similar, i parlant amb els alcaldes hem vist que la seva gent està interessada a participar en el projecte.
Es tracta que s’hi involucrin unes 3.000 persones aleatòriament a parts iguals i d’edats diverses entre els dos municipis. S’aconseguiran?
Hi estem treballant. A Cardona ja fa deu anys que hi som, sabem qui és qui i com atraure la gent, i a Sallent també confiem que ho tindrem. Aquest aspecte no ens fa patir en absolut.
A què se sotmetran aquestes persones?
Se’ls explicarà que hi ha nou factors de risc que poden provocar malalties cardiovasculars. N’hi ha de físics, com l’obesitat o la pressió arterial; de químics, com la diabetis i el colesterol; i altres que són més de conducta, com el tabaquisme, una dieta inapropiada, o la falta d’exercici. I després, la genètica i l’edat. Amb aquests estudis ho mirarem tot. Se’ls analitzaran aquests paràmetres i es farà un programa educatiu que els ensenyi què poden fer per canviar aquestes situacions de risc que puguin tenir. Però ho treballarem amb projectes diferents. D’una banda, amb nens de 3 a 6 anys, i els farem un seguiment fins als 12, en base a uns estudis que en aquest mateix sentit ja hem estat fent als Estats Units o a Colòmbia. I també realitzarem programes de cara a gent més gran, amb sistemes educacionals individuals combinats amb teràpia de grup que, per exemple, posin en contacte una persona obesa i una que és fumadora per poder-se ajudar entre ells, perquè són programes que poden combinar factors. Es faran amb grups d’edat diferents, que començaran al mateix temps i l’interessant és fer-los un seguiment per fases durant deu anys i amb una supervisió diferent en cada una. En una primera fase hi haurà molta educació, valoració i ajuda, en la segona aquesta supervisió només hi serà en part, i en la tercera encara n’hi haurà menys, perquè la idea ja és deixar la gent lliure. La nostra hipòtesi és que cada vegada que es repeteix una conducta, la persona està més involucrada. Per exemple, un pot deixar de fumar durant un temps però és fàcil que hi torni, i creiem que el segon intent per deixar-ho és més definitiu que el primer. Amb els nostres projectes intentem que davant la repetició, la segona vegada tingui més efecte que la primera, i la tercera més que la segona.
En definitiva, què n’espera d’aquest estudi?
Creiem que podem canviar la salut d’un poble, i això té molta importància també des d’un punt de vista cultural, o sigui, aconseguir que hi hagi una cultura de la salut. I és que, a la malaltia s’hi arriba molt tard i amb el risc enorme que si has tingut un infart, per exemple, en tinguis un altre. Amb això vull dir que és molt més car tractar una persona que ja té una malaltia que no pas fer prevenció. I aquest és el gran canvi que s’està portant a terme en la medicina: passar de la malaltia a la salut. Per això, amb els nostres projectes volem treballar en totes aquestes edats, i mirar d’educar ja des de petits. Volem demostrar que la persona, independentment de l’edat i amb deu anys de seguiment, pot canviar les seves regles de salut. Aquest és el punt fonamental.
Fins a quin nivell això pot tenir repercussions més enllà de Sallent i Cardona?
Segur que en tindrà. Té una importància cultural molt gran, i com tots els assajos clínics i projectes d’aquest tipus, pot expandir-se, perquè encara que l’estudi parteixi d’un grup reduït de població, els resultats es porten a terme a un conjunt més gran.
Fa anys que vostè es dedica a investigar sobre qüestions de salut. Cap on hem evolucionat socialment en aquest aspecte?
Cada vegada hi ha més consciència, però això no vol dir que haguem canviat. Han disminuït el tabaquisme i la hipertensió arterial, amb més tractament, però han augmentat moltíssim la diabetis i l’obesitat. Tot són factors que influeixen en les malalties cardiovasculars, que són la primera causa de mortalitat al món i la tercera en disminució de la qualitat de vida després de la depressió i les malalties cròniques del malalt que ja és gran i que, per exemple, té afectades les articulacions. La mortalitat per malalties cardiovascular està pujant. Parlem d’infarts de miocardi i d’infarts cerebrals, i és important actuar abans i no esperar.
Més enllà del tabac o de l’alcohol, potser estan sorgint nous enemics dels hàbits saludables, com les begudes energètiques o altres productes ensucrats?
És tot, el fet de menjar molts més productes barats, hidrats de carboni, molta grassa... És la societat de consum i del menjar ràpid en què estem, i per això els factors són múltiples. Ens trobem davant d’un problema d’obesitat que porta a la diabetis, a la pressió arterial alta i l’alteració del colesterol.
Diu que hi ha més obesitat, quan sembla que es fa cada vegada més esport, ja sigui al gimnàs o caminant o corrent a l’aire lliure... És una falsa sensació?
Hi ha gent més preocupada per la salut que abans, però el problema de l’obesitat supera de tant tot això altre que no hi ha proporció. Potser veiem molta gent corrent, però també hi ha molta més gent obesa. El pes ha augmentat moltíssim, i això també es veu amb els nens.
Fins a quin punt s’ha de compaginar l’esport i la bona alimentació perquè hi hagi un bon hàbit de vida saludable?
La clau és la conducta. S’ha de tenir en compte l’esport, l’alimentació, i factors com el tabaquisme... Són tres pilars fonamentals. I també hi ha la necessitat de tractar-se bé un mateix, perquè si no ens importa tenir un colesterol alt o si algú que ha tingut un infart després no es pren la medicació, no se’n treu res. Tots aquests comportaments van lligats perquè tots els factors de risc es poden canviar, tret de l’edat i la genètica, i això depèn molt de la conducta que un adopti.
Ja fa un temps que estem en plena pandèmia i encara no ens n’hem ensortit. Com a metge, què pensa que s’ha fet bé i malament en la manera d’afrontar la covid?
Ja vam prevenir que hi hauria una pandèmia, i ho tenim escrit en un document de l’any 2017 que havíem de presentar al president dels Estats Units. En un altre punt advertíem que els virus i els bacteris canvien la genètica i actualment no hi ha una preparació per afrontar-ho. O sigui, que tot plegat era previsible però no es va parar prou atenció. Es veia a venir.
Es podia haver evitat?
Això no es pot saber perquè ni tan sols se sap com va començar, però com a mínim hauríem estat preparats per combatre-la. Nosaltres ara estem fent un estudi internacional sobre la pandèmia per estudiar com es pot reduir la seva mortalitat.
N’haurem après alguna cosa?
Crec que si, que estem en un món molt vulnerable. Hi ha la vulnerabilitat de les guerres, però també la vulnerabilitat de la natura, i suposo que haurem après que això que l’home domina el món és una fal·làcia. Nosaltres no dominem el món, i aquesta vinguda d’humilitat és fonamental, també en el món científic. És bo que la gent baixi a terra i pensi que s’ha de començar de nou. Hi ha hagut un problema de gran envergadura com és l’econòmic, i en aquest sentit crec que a la llarga s‘hauran après moltes coses relacionades amb aspectes d’igualtat que no hi havia... El que no sé és quant de temps durarà perquè la raça humana és molt de pujar i baixar, però crec que hi haurà una consciència molt més àmplia de qui som i del fet que realment no hi ha grans diferències entre nosaltres encara que abans haguéssim pensat que sí que hi eren, i això pot ser positiu.
Vostè és Fill Adoptiu de Cardona, i a través de la Fundació SHE hi ha impulsat un camp de vida activa, un auditori per a convencions de salut o de temàtica diversa, i ara aquest estudi... Té més projectes pendents?
Tinc molts projectes per Cardona, la qüestió és si els podrem fer, i això ja és més complex.
Per exemple?
Des del punt de vista cultural i esportiu, Cardona pot ser un centre magnètic, però hi ha d’haver un sistema que permeti que això vagi endavant. No parlo de diners, sinó d’un sistema mental i de voluntat de millora de la qualitat de vida de la gent.
Com valora el que ja s’ha fet fins ara?
S’ha fet molt. Estem muntant tota una infraestructura, però no és suficient si no hi ha un moviment dinàmic.
Biografia
Valentí Fuster (Barcelona, 1943), destaca per una dilatada trajectòria com a cardiòleg de reconegut prestigi mundial. Llicenciat en Medicina per la UB, ha desenvolupat bona part de la seva carrera als EUA, coma professor a l’Escola Mèdica Mayo de Minnesota o a la de Medicina de l’Hospital Mount Sinai de Nova York, del qual va ser nomenat director mèdic de l’Institut Cardiovascular, càrrec que compagina amb la direcció general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars de Madrid. També ha estat catedràtic de l’Escola Mèdica Harvard de Boston, i és doctor honoris causa de més d’una trentena d’universitats. Així mateix, la seva recerca en l’àmbit cardiovascular li ha valgut nombrosos premis i distincions, com el Príncep d’Astúries d’Investigació (1996), la Creu de Sant Jordi (2001), el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica (2012), o el Premi Nacional d’Investigació que el 2019 li va atorgar el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. A nivell més local, el 1991 fou nomenat Fill Adoptiu de Cardona, d’on és la seva dona.
Part de l'equip del programa Healthy communities
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Carles Peyra, administrador general de la Fundació SHE-Fundació La Caixa; Domènec Haro, coordinador de la implementació del projecte; Isabel Carvajal, patrona de mèrit de la Fundació i directora pedagògica de l’entitat; Valentí Fuster, patró fundador i president de la Fundació; i la Dra. Gloria Santos, directora científica de la Fundació i del projecte.
