Ara fa 25 anys, la cabra salvatge va tornar a enfilar-se per les roques de Montserrat. Un paratge que del que ja n’havia estat pobladora, però del que n’havia desaparegut sengles enrere, per diverses causes. La reaparició va començar amb menys de deu exemplars de la mà d’un pla de reintroducció progressiu, calculat i amb uns objectius molt clars. Un quart de segle després, és una espècie totalment consolidada, que es deixa veure molt sovint a ulls dels excursionistes, que ha esdevingut un símbol afegit del massís i que ha tingut tan bon arrelament que, fins i tot, des de ja fa uns anys se’n fa un control a través d’una caça limitada per evitar que arribi a una proliferació que es considera li seria contraproduent.

El pla de reintroducció va començar el 13 d’abril de 1995 quan se’n va alliberar un únic exemplar, una femella, i els dos dies posteriors tres més. El 1996 vuit més, i altres vuit el 1997, i sis el 1999. En total 26, totes procedents dels Ports de Tortosa. Actualment, la cabana que hi ha al massís es mou a l’entorn dels 250 exemplars.

La reintroducció que es va promoure ara fa un quart de segle va tenir un triple motiu, segons detalla Jordi Ruiz, subdirector general d’Activitats Cinegètiques de la Generalitat de Catalunya: de recuperació d’un valor, de conservació de l’espècie a Catalunya i d’element de prevenció. Ruiz subratlla, en relació al primer, que la cabra és una espècie autòctona del massís de Montserrat. «hi ha gravats dels monjos a l’edat mitjana amb les cabres. Això es va valorar perquè era recuperar biodiversitat i recuperar història». El de la conservació va ser un dels pilars de la iniciativa. I és que a principi de la dècada dels 90 va aparèixer la sarna a la serra de Cazorla, entre Andalusia i Múrcia, que va fer que en molt poc temps morís més del 95% de les cabres en aquella zona, i que aviat va saltar al sector dels ports de Tortosa Besseit, on també va tenir afectació. Davant d’aquesta situació, explica Jordi Ruiz, es va decidir crear un altre nucli reproductor separat d’aquest àmbit per motius de conservació. «En el moment de seleccionar el lloc, com que el massís de Montserrat era zona de caça controlada, parc natural de la Generalitat i teníem constància històrica de la presència de la cabra salvatge, es va considerar que era un lloc idoni per crear aquest nucli amb cabres de l’estirp dels ports de Tortosa Besseit que van sobreviure».

I hi havia un tercer factor ecològic, «perquè feia pocs anys que s’havien produït un dels grans incendis que van afectar Montserrat, i en aquell moment es va pensar que com que al massís s’havia perdut la ramaderia, i un angulat salvatge propi d’aquest paisatge, com és la cabra, ajudaria a disminuir la combustibilitat del bosc».

25 anys després de l’alliberament dels primers exemplars, el subdirector general d’Activitats Cinegètiques valora que, «des del punt de vista estrictament biològic, la reintroducció de la cabra salvatge a Montserrat ha estat un èxit: s’hi ha establert, es reprodueix amb facilitat i la població es multiplicaria molt si no és controlés. Aporta una situació a un retorn natural i un recurs de primer ordre d’ús públic i de gaudi dels visitants, perquè molta gent que visita el massís és una de les coses que més valora».

Per contra, diu que el que no s’ha acabat d’assolir és la capacitat de control de l’espai, «perquè es produeix la paradoxa que a la cabra se li demana la capacitat de controlar el creixement vegetal, i en molts llocs del país la té, però alhora, en un lloc que és un parc natural, hi ha el problema que pugui posar en perill alguna espècie de la flora».

El departament ha determinat que la població de cabres es mantingui estable al voltant d’uns 250 exemplars, i actualment, per a aquest control, una part es caça i una altra es destina «a recuperar o millorar poblacions de cabra en altres llocs de Catalunya», detalla Ruiz, que hi afegeix que, «de fet, aquest era un dels objectius pels quals es va crear el nucli de Montserrat. I un d’aquests nuclis és precisament els Ports de Tortosa, perquè la sarna hi va entrar i es va perdre població». Ruiz exposa que «si deixéssim créixer més la població, quan és excessiva comencen a alimentar-se més deficientment, comencen a créixer menys, a ser més volubles i més propícies a l’aparició de malalties. Això ho hem vist a altres llocs».