«Fer un voluntariat a l’estranger m’ha permès saber cap on vull encaminar-me. Durant un any, he viscut a Orleans, França, on he participat en un programa de la Creu Roja per ajudar als joves migrants que arriben sols al país. Ara, sé que vull dedicar-me a l’educació social». És la veu d’Andreu Sardans, un dels joves bagencs que el darrer any han participat en el projecte de voluntariat europeu adreçat als joves d’entre 18 i 30 anys que gestiona el Consell Comarcal del Bages. La seva és una de les moltes experiències que certifiquen l’èxit d’una iniciativa que ja té més de vint anys.

Des de l’any 2000, l’ens comarcal ofereix acompanyament i suport als joves que volen desenvolupar un programa social a l’estranger. L’organisme està vehiculat amb el Cos Europeu de Solidaritat i, des de fa dues dècades, ha enviat a una seixantena de joves a diferents països i, al mateix temps, ha acollit un centenar de persones que han escollit el Bages com a escenari per viure la seva experiència de voluntariat. El repte actual del Consell és millorar la xifra de participants en el programa, que enguany ha viscut un retrocés a causa de la pandèmia.

«L’any 2020 vam enviar tres joves en diferents països europeus. És una xifra petita, però estem contents perquè, malgrat el context pandèmic, vam tirar endavant el programa», exposa el conseller de Joventut i Habitatge del Consell Comarcal del Bages, Enric Forcada. També posa de manifest que l’any passat «la comarca va rebre dues persones de fora». Enguany el nombre de participants serà lleugerament superior, amb cinc persones que «si tot va bé viatjaran a l’estranger» i tres voluntaris que aterraran al Bages.

Forcada valora positivament la llavor social que generen els estrangers que fan un programa de voluntariat en diferents punts de la comarca, com ara la Creu Roja, el CAE, l’Ajuntament de Callús o el mateix Consell Comarcal. «Des de sempre, el Bages ha estat un gran receptor de voluntaris, però ara cal treballar per incrementar el nombre de joves que surten a veure món», destaca. En aquest sentit, afirma que, des de l’organisme, procuren fer difusió del projecte «en aquells municipis més petits que no disposen d’oficines de joventut que puguin orientar als estudiants».

«Estic convençut que la xifra de participants incrementaria si la iniciativa es conegués més arreu del territori», considera. El conseller posa en relleu que el programa és ideal per aquelles persones que acaben de sortir de l’institut i encara no saben cap a on encaminar-se o fins i tot per aquells universitaris que volen viure una experiència a l’estranger abans d’endinsar-se al món laboral. «A més», continua Forcada, «la iniciativa ofereix totes les facilitats als participants, ja que les despeses d’allotjament, vols i desplaçaments interns estan cobertes».

Una tasca social a l’estranger

«Quan vaig acabar l’institut, em sentia perdut a l’hora d’escollir el meu futur laboral», explica Andreu Sardans, de 19 anys. El seu entorn el convidava a entrar a la universitat, però sense tenir clar què estudiar, va decidir aprendre més enllà de les aules. «Quan vaig descobrir el programa de voluntariat del Consell, vaig saber que seria una bona oportunitat», recorda. La seva decisió va animar a un bon amic seu, Martí Gratacòs, de 19 anys, a considerar seriosament aquesta possibilitat. «En aquell moment, no tenia ni fava de què volia estudiar i, quan l‘Andreu em va explicar el projecte, em va semblar que era una idea genial per canviar d’aires i, alhora, fer una tasca social», comenta.

El cas de Laia Sanahuja, de 23 anys, és diferent. Ella ja havia acabat la carrera d’educació primària i, abans de començar a tirar currículums, va pensar que seria una bona aposta fer una estada a l’estranger «per ampliar els coneixements». A l’hora d’escollir el projecte on desenvolupar el voluntariat, va buscar aquelles opcions que més s‘ajustaven als seus estudis i, finalment, es va decantar per una escola situada a Kaunas, Lituània, «on m’oferien la possibilitat de donar suport en les activitats extraescolars dels infants». De fet, Gratacòs també va escollir una escola de Viena, Àustria, on fer el voluntariat, mentre que Sardans va optar per apuntar-se a la Creu Roja d’Orleans, França.

«Acompanyar als menors immigrants va ser una experiència molt gratificant. Des de l’organització, ens deixaven plena llibertat per organitzar tota classe d’activitats esportives i culturals per ells», remarca Sardans rememorant la seva experiència a la ciutat d’Orleans. Qui també recorda amb tendresa l’experiència és Gratacòs, que va compartir les seves tardes amb els infants d’un centre escolar de Viena. «L’escola era petita i l’ambient molt recollit. Això va fer que de seguida connectés amb els alumnes. Els donava el dinar, fèiem els deures o jugàvem tots junts», relata.

Una experiència similar a la que va viure Sanahuja en una escola de Kaunas. «Durant els primers mesos, donava suport a les activitats extraescolars, però, més tard, vaig ajudar una mestra a portar la classe», apunta. «Malgrat parlar en una llengua diferent, ja que la majoria d’alumnes i professors només entenien el lituà, vam crear un vincle meravellós. L’idioma no va ser una barrera», subratlla.

Amb el temps, el projecte de voluntariat serà només un record llunyà, però Sanahuja tindrà present que sovint la comunicació no verbal pot jugar un paper fonamental en una aula. Al mateix temps, Sardans pensarà que gràcies a la inspiració dels joves migrants va decidir estudiar educació social. I, per la seva banda, Gratacòs, mirarà les fotografies del viatge i s’enorgullirà de la decisió que va prendre.