Només Alt Urgell i Berguedà esquiven la caiguda de la natalitat a la regió central

Si bé quan t a xifres el comportament de la natalitat es va mantenir en uns termes similars a l’any passat respecte de l’anterior a la regió central, s’observen tendències evolutives molt diferents segons les comarques. El Solsonès, per exemple, l’any passat va ser la quarta comarca catalana amb el descens més acusat, només per sobre de les Garrigues, l’Aran i l’Alta Ribagorça, que va trencar els bons resultats que havia tingut el 2019, tenint en compte que aleshores va ser la comarca catalana on més havien augmentat els naixements. De fet, presenta uns números pràcticament idèntics però amb signe canviat, i si el 2019 en aquesta comarca hi va haver el 18,52% més de naixements, el 2020 aquesta xifra va caure el 18,60% (hi va haver 24 naixements menys que l’any anterior).

Les dades del Solsonès contrasten amb les de l’Alt Urgell i el Berguedà, que formen part de les nou comarques catalanes que l’any passat van mantenir una natalitat en ascens, tot i que molt lleugerament. A l’Alt Urgell tan sols van néixer 3 persones més que el 2019, però la comarca trencava la tendència negativa de l’any anterior. El Berguedà va tenir 6 naixements més que el 2019, i en aquest cas repetia l’evolució a l’alça ja experimentada en el darrer recompte, amb prop de 600 naixements totals entre els dos anys.

En termes absoluts, el Bages (amb 1376 naixements) i l’Anoia (amb 934) són les dues comarques centrals amb una natalitat més alta, si bé en tots dos casos va disminuir lleugerament l’any passat respecte al 2019. Al Bages és on ho va fer més, de 55 persones, que representen una disminució del -3,84%, després que el 2019 la natalitat en aquesta comarca ja havia caigut un -6,58% respecte a l’any anterior. A l’Anoia els descensos són més moderats, de l’ordre del -2,6% en els dos últims anys. Concretament, en aquesta comarca el 2020 van néixer 25 persones menys que l’any anterior.

Malgrat aquesta tendència negativa, tant el Bages com l’Anoia es mantenen encara amb una disminució de la natalitat menys acusada que en el conjunt de Catalunya. I el mateix passa al Moianès, que registra uns percentatges de pèrdua similars a les altres dues comarques, i amb una natalitat pràcticament estancada, que l’any passat va ser de 86 persones respecte a les 89 de l’any anterior.

La Cerdanya, com el Solsonès, va experimentar l’any passat un dels descensos de la natalitat més elevats de Catalunya. En aquest cas van néixer 21 persones menys que el 2019, en què, en canvi, la natalitat havia tingut un lleuger repunt respecte a l’any anterior.

L’efecte de la crisi sanitària

El comportament de la natalitat l’any passat a les comarques centrals és similar al del conjunt de Catalunya, on es manté la tendència de disminució del nombre de naixements iniciada el 2009, i que darrerament s’ha vist accentuada per la crisi sanitària. Una mostra és la caiguda del 20,1% que hi va haver del nombre de naixements al mes de desembre, nou mesos després de l’inici de la pandèmia. Pel que fa a l’edat de la maternitat, també ha continuat endarrerint-se, i l’any 2020, de mitjana, les dones catalanes van tenir el primer fill als 31,4 anys.

Menys mares estrangeres

Les darreres dades fetes públiques per l’Institut d’Estadística de Catalunya mostren un canvi de tendència pel que fa als naixements de mares estrangeres a Catalunya. Dels 57.889 nascuts vius que hi va haver l’any passat, 18.985 eren de mares estrangeres (el 32,8%), 832 menys que l’any anterior, que equival a un descens del 4,2%. Això contrasta amb la tendència creixent que s’observava des del 2016.

En l’àmbit de les comarques centrals el nombre de mares estrangeres és percentualment més baix que en el conjunt de Catalunya, i només estan per sobre de la mitjana catalana el Bages (amb el 33,6% de mares estrangeres), i el Solsonès (amb el 33,3%). L’Anoia, amb el 23,6%, és la quarta comarca amb el percentatge més baix de Catalunya.