El monestir de Montserrat fa més d’un segle que està pendent del cel en el sentit més literal. Més enllà de l’espiritualitat, la comunitat benedictina ha tingut tradicionalment un gran interès en la meteorologia pròpia i, tot i que recull dades de final del segle XIX, la primera estació es va instal·lar l’any 1901. Actualment, a Montserrat, hi coexisteixen tres estacions meteorològiques, dues de relacionades amb el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) i una tercera de l’Instituto Nacional de Meteorologia.

El responsable de l’estació meteorològica de Montserrat durant dues dècades, el germà Ramon Oranias, recorda que «a final del segle XIX Barcelona ja es va interessar a posar un termòmetre de màxima i mínima a Sant Jeroni i es van tenir les primeres dades al voltant del 1870, fins que el 1901 s’estableix una estació meteorològica aquí al monestir».

L’antic responsable de la meteorologia de Montserrat també recorda que, al principi del segle XX, gràcies al mecenes Rafael Patxot, la comunitat benedictina es va dotar de nombrosos aparells per mesurar el temps, «que llavors eren molt nous», diu. Això, va permetre tenir, segons Oranias, «una aproximació molt detallada de la la situació meteorològica d’aquí a Montserrat».

Actualment, al monestir hi coexisteixen tres estacions meteorològiques: una d’automàtica, a Sant Dimas, a 920 metres d’altitud, que pertany al Meteocat i que envia dades automàticament; una segona estació semiautomàtica, situada a 720 metres a nivell del monestir, que pertany a l’Instituto Nacional de Meteorologia, de la qual es recullen les dades cada mes i, finalment, al costat de l’anterior, una tercera estació integrada a la xarxa d’observadors meteorològics del Meteocat, formada per una cinquantena d’estacions repartides per tot el territori i que, a partir de la introducció de les dades obtingudes, permet elaborar prediccions meteorològiques.

L’actual responsable del servei de meteorologia del monestir és el germà Frederic Fosalba. Entre els aparells dels quals disposa la comunitat per controlar el temps hi ha l’heliògraf, que fa un registre diari de les hores d’insolació. «És una bola de vidre plena d’aigua que concentra els rajos solars i crema el paper a mesura que el sol va fent el recorregut», explica Fosalba. També hi ha dos termòmetres i un termohigrògraf, un aparell semiautomàtic que mesura la temperatura i la humitat relativa de l’aire durant tota la setmana. D’altra banda, es disposa d’un pluviògraf, que registra la quantitat de pluja. Segons el responsable de l’estació, «l’aparell té una superfície cilíndrica a la part superior per on entra l’aigua que plou i a partir d’aquí fa pujar una agulla que ens deixa el registre de la quantitat de litres ploguts per minut».

Dues estacions els anys 80

El monestir disposa de les dades meteorològiques que es van recollir fins a l’any 1936, quan els monjos van haver de marxar del monestir per la guerra civil. En aquell moment el Servei Meteorològic de Catalunya va desaparèixer, i quan es va reprendre la vida al monestir, les dades s’havien d’enviar cap a Madrid. Amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya es donarà la casuística de tenir dues estacions meteorològiques a Montserrat, la catalana i l’espanyola. «Així vam continuar fins al 2 de gener del 2003, que va ser quan el servei meteorològic català va instal·lar una estació especial només a dalt a Sant Dimas, que és la que podem consultar via Internet», assegura Oranias.

Espiritualitat i ciència

El responsable del servei de meteorologia durant dues dècades reflexiona que «pot suposar una certa estranyesa que en un món centrat molt en l’espiritualitat, la regla benedictina, els evangelis i la qüestió religiosa, ens preocupem del que ens passa a la meteorologia», però assegura que «és que una cosa va lligada amb l’altra».

En aquest sentit, Oranias afirma que «l’espiritualitat no va pel seu propi compte, sinó que també va lligada amb la ciència, i disposar dels serveis meteorològics i astronòmics ens permet, no només veure la muntanya o el cel, sinó aprendre a llegir-lo, tant el cel, les estrelles i els núvols com la muntanya, tal com ha estat concebuda i com s’ha fet, perquè espiritualitat i ciència ens donen una visió global, holística diríem ara, de la realitat d’aquest món que ens toca viure».