Jaume Ros Junyent, que va ser alcalde de Súria entre els anys 1991 i 1995 i, abans i després de ser-ne el batlle, regidor del municipi al govern i a l'oposició (1974-1979, 1979-1999 i 2003-2007), ha mort als 83 anys a causa de l'Alzheimer que patia.

El funeral pel surienc tindrà lloc aquest dilluns, a les 12 del migdia, a l'església de Sant Cristòfol de Súria i la vetlla es farà demà.

Ros va ser fundador del patronat impulsor i de la residència d'avis del municipi Bell Repòs. Com a alcalde, va impulsar la urbanització de la plaça de Sant Joan i del centre del poble, que estava partit i amb la urbanització d’aquesta zona es va poder unir, i com a regidor, va ser el responsable de la construcció del pont que uneix el poble amb el barri de Salipota i de l'institut de secundària, que es va fer en contra del Ministeri d’Educació perquè encara no s'havia realitzat la transferència de competències en aquesta matèria.

Ros, que deixa esposa i un fill i dues filles, tenia una empresa de mecanització que "havia començat de zero", recordava avui el seu fill Josep. Ha explicat que era una persona amb un gran esperit de servei i molt persistent i treballadora. Gràcies a aquest tarannà, va poder aixecar la residència d'avis Bell Repòs, que "va començar amb una mà al davant i una al darrere i gràcies a la col·laboració de molta i gent, i a la seva empenta". Abans de fer-la, ja va ser president del patronat per tirar-la endavant i després va presidir la fundació sense ànim de lucre per dirigir-la.

Ros era independent, políticament parlant. No es va afiliar mai a cap partit. El seu fill recordava a tall d'anècdota que en una convocatòria d'eleccions, el va trucar l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol per demanar-li que es presentés a la llista de Convergència a Súria i que ell s'hi va negar i Pujol, finalment, es va avenir a què hi entrés com a independent. "No estava massa content amb els partits; deia que 'jo miro pel poble'", constatava el seu fill.

"Si hagués de definir-lo en un parell de paraules, diria que era un pencaire que no parlava massa però que s'arremangava les mànigues i feia molt. A nivell d’entitats i municipal, i també a casa. Era una persona que feia més que no pas xerrava".

Molt apassionat del cant coral, de jove havia estat futbolista i havia mantingut amb els anys l'afició per aquest esport.