«Recuperar l’assistència mèdica presencial és ara una prioritat»

Ara combina la gerència de la regió amb la subdirecció de Salut Pública. Com es planteja el servei amb aquest doble barret?

La idea és que aquest doble barret permeti treballar d’una manera més coordinada amb els agents del territori per desplegar les polítiques de salut. Amb la covid ja hem treballat d’una manera molt coordinada i pràcticament amb xarxa diària. Penso que és una manera de poder integrar equips de Salut Pública amb la part de gerència del CatSalut i els nostres proveïdors. Per tant, és com clarificar un rol únic per a la necessitat de la societat de la Catalunya Central amb reptes de salut.

Per tant, és més un avantatge que no pas un inconvenient...

Sí, ho visc com un avantatge i crec que ens servirà per millorar la comunicació, que és complexa. Farem reunions de coordinació per tenir la informació al mateix moment i desplegar-ho de manera coordinada i aquest és el repte.

La regió sanitària de la Catalunya Central és molt àmplia, amb 6 comarques amb característiques molt diferents. Això fa més complexa la gestió?

La dificultat de la Catalunya Central és que no té el suport històric que tenen la resta de regions perquè vénen d’unes províncies i unes diputacions molt fortes. A la Catalunya Central tenim 3 diputacions i 3 províncies amb les quals hem d’interaccionar i això dificulta les relacions perquè la prioritat a vegades no és la mateixa. Per tant, cal potenciar les vegueries, la Catalunya Central i la regió sanitària com a vegueria potent i ben marcada.

Durant el darrer any i mig han hagut de centrar la majoria d’esforços en la covid. Ara es deuen haver de ressituar.

Portem 18 mesos de pandèmia i ara amb un entorn covid controlat ens hem fixat poder facilitar la presencialitat a la universitat i mantenir la capacitat d’escolaritzar. L’altra gran prioritat és poder recuperar la presencialitat a nivell assistencial. S’ha de promoure la reobertura de les àrees bàsiques i que tinguem una presencialitat de l’atenció mèdica per tractar les patologies cròniques, els diagnòstics que queden pendents o la patologia que tingui la població.

La covid ha evidenciat que cal reforçar l’atenció primària.

Exacte, ja s’ha reforçat amb un pla de reforç que vol revisar circuits i processos per agilitzar tot allò que és atenció al pacient directe, que la part de burocratització no prengui temps i, per una altra banda, amb suports professionals. L’atenció primària sabem que és la primera porta d’entrada de la població i hem de facilitar que hi hagi obertura, horari i presencialitat. L’altre gran repte és la salut mental. Sabem que tenim uns problemes de salut mental a la població derivats de la covid i s’haurà d’actuar. Per això, s’han prioritzat equips de psicòlegs clínics que puguin atendre des de la primària les necessitats de la població.

Un dels problemes amb el qual es troben alguns municipis a l’estiu és amb el tancament o la reducció dels horaris dels consultoris locals, com ha passat a l’Alt Berguedà.

Els consultoris s’han de tornar a obrir. El que s’ha fet aquest estiu és reordenar recursos perquè els professionals sanitaris han de fer vacances. A l’Alt Berguedà va succeir que hi havia dues baixes professionals per covid i teníem un buit i s’havien de fer uns torns per permetre vacances i l’assistència. Va ser un moment d’estrès, però s’ha mantingut l’assistència. L’estiu sempre és complex, però el servei s’han prestat i ara tornarem a reobrir allò que s’havia reorganitzat.

Per tant, els costa trobar professionals?

La veritat és que tenim una manca de professionals que es complica quan tens una baixa, que amb la covid s’ha agreujat, i també a la nostra zona tenim professionals amb unes edats que s’estan jubilant i ens costa molt cobrir aquestes jubilacions i també l’especialització. Hem de buscar algun mecanisme perquè sigui fàcil apropar professionals i que tinguin interès a quedar-se a la nostra zona d’actuació i haurem de buscar mesures que siguin atractives. Crec que és un pla de país, de govern, de pensar com es cobreix l’assistència mèdica i també quina capacitat formativa necessitem pels propers anys.

Un dels grans hàndicaps del sistema sanitari és la manca de recursos. Com ho afrontarà?

Com a país tenim un dèficit de finançament que estem arrossegant de fa molts anys. Hi ha una lluita entre el nostre govern i el central, que no té competències amb salut perquè ho té pràcticament tot traspassat a les comunitats autònomes, però no està transferint els recursos. A banda, a nivell de la Catalunya Central una de les prioritats que ens hem marcat és que el conseller atengui les necessitats de la nostra regió i tenir un finançament adequat perquè la població ha de tenir la mateixa prestació i amb equitat hem de lluitar perquè això es mantingui i sigui sostenible en el temps.

Quines són aquestes necessitats que té la Catalunya Central?

Infraestructures, segurament tenim alguns CAP que s’han de revisar perquè es dissenyen d’una manera i la població evoluciona i té unes altres necessitats. Per tant, haurem de revisar quines àrees bàsiques tenen un compromís quant a espai i atenció i aquest espai com està conformat. A nivell hospitalari també hem de revisar quina cartera de serveis tenen els nostres hospitals, quina capacitat tenim de donar resposta a l’especialitzada i com fem un engranatge amb els altres hospitals que ens han de donar suport a la resta de Catalunya.

Quina és ara la situació epidemiològica a la Catalunya Central?

Estem a la fase final d’aquesta cinquena onada i voldríem mantenir aquestes dades que són relativament bones. Per això, és important el rastreig, la responsabilitat social i la vacunació. Hem d’insistir amb la vacunació. Ens preocupa la franja dels 40 anys en avall, que és una franja que ingressa a l’UCI i necessitem que porti la pauta completa de vacunació. També, al voltant dels 20 anys, una edat que ens preocupa perquè s’incorporen amb un entorn universitari. Ara és el moment de vacunar-nos, abans d’entrar en un escenari de tardor que podria complicar la pandèmia amb els virus respiratoris i no sabem què pot passar en un mes i mig.