Joan Josep Nuet ha canviat aquest curs l’hemicicle del Congrés dels Diputats per les aules de l’escola Paidos de Sant Fruitós de Bages. La seva inhabilitació per part del Tribunal Suprem, el maig passat, el va obligar a deixar l’escó de diputat d’ERC-Sobiranistes. Llicenciat en Geografia i Història, ha aprofitat l’estiu per reciclar-se i tornar preparat a la docència, la seva «vocació natural», que l’ha portat fins al Bages.

Després d’enviar el currículum a diferents centres concertats del país, Joan Josep Nuet, resident a Montcada i Reixac, ha començat el curs treballant a l’escola Paidos de Sant Fruitós. Ho fa amb un contracte temporal, ja que substitueix un professor que està de baixa per una operació. Des de la setmana passada, fa classes d’història i geografia a alumnes de segon, tercer i quart d’ESO i també imparteix filosofia als de tercer. En total té 176 alumnes.

Nuet no exercia de professor des de fa 25 anys, un temps durant el qual ha ocupat diferents càrrecs públics i també ha fet de comercial, el seu «altre ofici». Per encarar el seu futur professional, des de la seva inhabilitació el maig passat, que el va obligar a deixar el Congrés, Nuet ha dedicat quatre mesos «a reciclar-me en temes de català i de programació didàctica i després d’aquesta preparació he tornat amb moltes ganes», assegura. Reconeix que l’oferta del Paidos «de seguida em va agradar i em va enganxar i estic molt content».

L’exdiputat explica que «la política s’ha allargat molt en el temps, però la docència realment és la meva vocació històrica». El retorn a les aules l’ha obligat a posar-se al dia amb les noves metodologies. «Les classes són físiques però tot és virtual i pràcticament no hi ha paper», diu. Malgrat tot, «l’aterratge ha estat molt còmode i molt fàcil», gràcies al suport de l’equip docent. Els primers dies de retorn a les aules han començat amb bones sensacions i diu que «les classes m’estan funcionant, estic content i els estic ensenyant coses que a mi m’apassionen, com la Revolució Francesa, la caiguda de l’imperi Romà o també els explicaré el naixement de Catalunya».

La seva popularitat no ha passat desapercebuda entre la comunitat educativa i ha despertat la curiositat d’algunes famílies i alguns alumnes li han preguntat «si era polític o si havia anat a la presó, però jo amb ells a la classe no parlo de política». Si que puntualitza que «parlar d’història i de geografia es parlar de política en gran, però no parlo d’opcions partidistes mai a classe i a alguns que hi tenen interès ja els he dit que a fora de l’aula podem xerrar i em poden preguntar el que vulguin».

Reconeix que la política li continua agradant i no està desconnectat del tot, però que després de la intensitat amb la qual l’ha viscuda «el canvi de rol em convenia mentalment, humanament i professionalment». Per tant, s’ha pres la inhabilitació «com una oportunitat» per encarar el futur professional i, per tant, «de la política mai tanco portes a res, però d’entrada el que vull es poder tenir una sortida professional. Jo no soc de les portes giratòries en absolut, jo soc de tornar a la teva feina».

Del moment polític actual, comenta que «no em fa por» i que «les decisions que està prenent el govern les trobo correctes». Aposta per la taula de diàleg «com un dels mecanismes perquè la repressió judicial i la dreta més dura quedin aïllades». Diu també que «ens interessa la col·laboració entre la gent que se sent independentista i sobiranista perquè, en definitiva, tots volem el millor per aquest país i hem de treballar plegats aquest període que estem vivint». En aquest sentit, fa un símil amb l’escola: «aquí hi ha gent de tots els colors i treballem per un projecte educatiu amb uns objectius i això és possible també a la societat catalana que, en definitiva, és una escola en gran, no?».

Una llarga trajectòria en l’àmbit polític

Joan Josep Nuet (Reus, 1964) compta amb una llarga trajectòria en el panorama polític català. Fins al maig passat, quan el Tribunal Suprem el va condemnar a vuit mesos d’inhabilitació per a càrrec públic per un delicte de desobediència greu, era diputat al Congrés dels Diputats per ERC-Sobiranistes. També ha estat secretari general de Comunistes de Catalunya, partit en el qual va entrar el 1986 i on encara milita i va ser el coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa, fins al juny del 2019. Entre el 2015 i el 2017 va ocupar el càrrec de secretari tercer del Parlament de Catalunya.