Una de les imatges més icòniques de Montserrat, el popular funicular aeri, ha celebrat aquest divendres el seu 90 aniversari. De fet, són 91 ja els anys que fa que funciona (va fer els seus primers viatges amb usuaris el 17 de maig de 1930), però l’efemèride es va escaure en ple confinament per la pandèmia. Tanmateix, no s’ha volgut deixar passar una data tan assenyalada, i aquest divendres, disset mesos després, ha tingut lloc una celebració que ha comptat amb la presència del vicepresident del Govern de la Generalitat, Jordi Puigneró, del director de l'aeri, Hector Garcia, i del nou abat de Montserrat, Manel Gasch, que presidia així un dels seus primers actes públics. En aquestes 9 dècades es calcula que les icòniques cistelles han transportat més de 17 milions de viatgers.
Durant l'acte, també s'ha fet un recorregut teatralitzat per la història de Montserrat i de l'aeri.
La història de l’aeri de Montserrat, indret històric de pelegrinatge, arrenca a principi de la dècada dels 20 del segle passat, quan la companyia Ferrocarrils Catalans va obrir el tram fins a Monistrol, camí de Manresa. Va ser llavors quan un grup d’empresaris catalans va proposar la construcció d’un sistema més ràpid i segur per l’accés al Monestir de Montserrat, paral·lel al tren cremallera que ja prestava servei anys enrere.
Es va transformar doncs la idea en projecte. L’elecció del mitjà de transport del telefèric per portar-la a terme, no només va ser per l’economia del projecte en si, si no també a la novetat que per llavors representava al país el transport de passatgers per cable.
Durant l'acte d'aquest matí, també s'ha fet un recorregut teatralitzat per la història de Montserrat i de l'aeri.
Una obra d'enginyeria avançada
El 1926 es va executar el projecte inicial del telefèric, encarregat a l’enginyer Ricardo López en combinació amb l’empresa alemanya “Adolf Bleichert & Co” i l’enginyer Hans Gründel, especialitzada a l’època en la construcció de telefèrics de va i ve, amb una tecnologia molt avantguardista i segura. El projecte inicial incloïa dos baixadors més: un a la torre que es situa just al costat del camí de la Santa Cova i l’altre a una estació que es trobava a la mateixa carretera que actualment enllaça Olesa de Montserrat i Monistrol. Finalment, cap dels dos baixadors es va construir.
Al juny de l’any 1928 es va atorgar a Josep Marsans Claramunt, la concessió del telefèric com a ferrocarril secundari per Reial Ordre. I va ser uns mesos després, el 29 de desembre de 1928, quan es va constituir la Societat que, encara avui administra el telefèric: Funicular Aeri de Montserrat, S.A.
A l’octubre de 1928, tot just després d’haver obtingut la concessió, s’inicien les obres de construcció. El contractista principal va ser l’empresa d'Estanislao Llobet.
Al llarg de l’any 1929 es realitzen diverses gestions amb la companyia de Ferrocarrils Catalans per la construcció d’un baixador de la recent línia Barcelona-Manresa just al costat de l’estació inferior de l’Aeri de Montserrat.
Tot i les dificultats pròpies de la construcció d’una instal·lació com la del telefèric, el 23 de desembre de 1929 es va posar en marxa, en proves, la infraestructura.
El 17 de maig de 1930 es va obrir, després dels corresponents permisos, autoritzacions, revisions i comprovacions, el servei de l’Aeri de Montserrat al públic. Al llarg de tot l’any el servei funcionava plenament, i va tenir una molt bona acollida entre les diferents persones que s’apropaven fins l’Aeri per viure l’experiència.
No va ser fins l’agost de 1931 quan es va obrir al públic l’ús del pont sobre el riu Llobregat. Per tant, l’Aeri va funcionar al llarg d’una mica més d’un any amb l’accés limitat als camins vora el riu i el baixador del ferrocarril.
Des de l'estació situada a peu de carretera i del riu Llobregat fins a la que hi ha situada sota el santuari, el funicular aeri de Montserrat salva un desnivell de 544 metres en un viatge de cinc minuts i d'uns 1.300 metres de recorregut.
