«El Geoparc de la Catalunya Central ha fet un esforç significatiu de gestió i interpretació del paisatge». Aquesta és una de les principals consideracions dels avaluadors Nikolaos Zouros i Egidio Calabrese, que la setmana passada van visitar la regió per veure in situ els avenços que s’han dut a terme d’ençà que el territori va ser reconegut com a Geoparc l’any 2015. Enguany, el Consell Comarcal del Bages afronta la revàlida d’aquest distintiu, en què els avaluadors juguen un paper important, ja que hauran d’elaborar un informe que determinarà el veredicte final de la Unesco.
Els avaluadors, que en tot moment van mantenir discreció a l’hora de parlar de les possibilitats de revàlida, van ressaltar el potencial paisatgístic de la zona, en el marc de la seva visita al centre d’acollida de visitants del Geoparc ubicat a l’antic CAT de Sallent, a la Botjosa. De la mà de diversos membres del Consell Comarcal, l’Ajuntament de Sallent, l’empresa minera ICL i l’operador sallentí Tot Turisme, van conèixer la història geològica del territori. Des del mar que fa milions d’anys cobria la zona, passant per la seva evaporació i les restes salines, fins a l’actual influència del Cardener i el Llobregat a l’hora de modelar el relleu de les muntanyes.
«Som davant d’una terra bella amb paisatges espectaculars», destacava Calabrese, que és un dels membres de l’oficina del Geoparc de Pollino, ubicat al sud d’Itàlia. Al seu costat, Zouros, president de Global Geoparks Network, explicava que, al llarg de quatre jornades, no només van tenir l’oportunitat de descobrir els punts d’interès geològic més rellevants, sinó els elements arquitectònics, culturals i gastronòmics que «són resultat d’un paisatge concret». També posava en relleu que «el paisatge reuneix perfectament les condicions per ostentar el títol de Geoparc», però remarcava que l’avaluació «se centra en com s’han gestionat els recursos per difondre el seu potencial».
Sobre l’evolució que ha experimentat el projecte en els darrers sis anys, manifestava que «no hi ha dubte que hi ha hagut un progrés significatiu respecte al primer any». En aquest sentit, apuntava: «Al llarg d’aquests dies, hem tingut l’oportunitat de veure noves intervencions interessants, com ara aquest centre d’acollida de Sallent on ens trobem». En l’informe final que redactaran, es recolliran informacions com aquestes per fer-les arribar a la comissió tècnica que haurà de traslladar-les al ple de la Unesco perquè en faci el pronunciament definitiu. «La nostra tasca no és emetre un judici, sinó trepitjar el territori per reportar els canvis més significatius», assenyalava Zouros. I Calabrese hi afegia: «En tot moment hem procurat acostar-nos al paisatge amb una mirada holística, veure la fotografia completa».
Des del Consell Comarcal, afronten la revalidació amb optimisme i confiança. «La feina feta al llarg d’aquest temps ens fa pensar en positiu», feia notar el conseller comarcal de Turisme, Agustí Comas, en el transcurs de la visita al centre d’acollida de visitants del Geoparc. De fet, posava d’exemple aquest espai sallentí juntament amb el centre explicatiu que s’ha obert a l’estació superior del funicular de Sant Joan «com dos punts cabdals per a la interpretació del territori». Alhora, també feia constar que s’han treballat aspectes com la senyalització, la formació de guies i altres projectes turístics amb ajuts europeus FEDER.
Una mirada holística
Durant quatre jornades, els avaluadors no només van poder veure els avenços del projecte, sinó també alguns dels punts turístics clau. El conjunt arquitectònic de Castellet a Sant Vicenç, la Casa Museu Torres-Amat de Sallent, les tines dels Manxons de Callús i la muntanya de Montserrat són alguns dels espais per on van passejar. «Sens dubte, la silueta de Montserrat és l’skyline de la regió central i una magnífica porta d’entrada al Geoparc», considerava Calabrese. Si bé observaven el potencial turístic de Montserrat, també precisaven que encara hi ha algunes zones que «es mantenen amagades als ulls dels turistes».
En aquesta línia, Calabrese comentava que «és fonamental utilitzar el reconeixement per fer més visible la bellesa del paisatge, els seus atributs ecològics, les tradicions locals...». Al seu torn, Zouros subratllava que és imprescindible que la gent del territori sàpiga que viuen en un paisatge «excepcional i únic». «Estic segur que hi ha altres llocs del món amb unes característiques geològiques molt similars a les de la Catalunya Central, però el que fa únic cada Geoparc és l’ànima de les persones que l’habiten. El paisatge no només el formen les roques, sinó cadascuna de les interaccions entre la terra i la comunitat», concloïa.
