L’abat de la represa cap al mil·lenari

Gasch hereta un Montserrat posat al dia en infraestructures, ja que un dels trets que n’han caracteritzat les dues últimes dècades ha estat el de la modernització del santuari i el seu entorn (cal tenir present, per exemple, que quan el seu predecessor va assumir el càrrec encara no hi havia el nou cremallera). Però també és un santuari profundament afectat per l’impacte de la covid, ja que les limitacions en la mobilitat que des de fa un any i mig ha obligat a implantar la pandèmia han deixat molt tocada la que és, de llarg, la principal font d’ingressos que el sustenta: el turisme. Un atzucac que es resumeix en xifres. L’any 2019, l’últim prepandèmia, Montserrat va assolir el seu rècord de visitants amb un total de 2.750.000. Els dos primers mesos del 2020, les xifres se situaven (comparades amb el gener i febrer anteriors) fins i tot per sobre. Però l’arribada de ple de la pandèmia, el març de l’any passat, ho va tallar d’arrel. El santuari va tancar el 2020 amb un balanç de 723.624 visitants, el que suposava una caiguda del 73,62% en relació amb l’any anterior, més o menys equivalent en ingressos. I el primer semestre d’enguany es va saldar amb el 26% menys de turistes que l’any passat.

Així doncs, Manel Gasch (que, precisament, abans de ser escollit abat era el responsable econòmic de la comunitat benedictina), haurà de liderar el reflotament de l’abadia com a pol turístic. Un atractiu que, de fet, no ha perdut mai, ans al contrari, però que s’ha vist llastrat per les limitacions.

De fet, en el moment que s’assoleixi un escenari de normalitat, Montserrat confia a consolidar algunes de les mesures que la covid ha portat. Les limitacions en els aforaments han obligat a implantar durant els darrers mesos mesures perquè el visitant, encara que fos escàs, programés i concertés amb antelació la seva presència a Montserrat. El santuari vol aprofitar aquesta dinàmica per, quan les xifres tornin als nivells prepandèmia (que s’apropaven al límit de l’equilibri), mantenir i millorar unes eines que potenciïn una visita ordenada.

I aquesta reactivació és més urgent que mai, perquè Montserrat té ara mateix dues fites clau en l’horitzó. Si cap imprevist no ho espatlla, Manel Gasch passarà a la posteritat com l’abat del mil·lenari de l’abadia. Des de fa anys, els esforços de modernització i promoció s’enfoquen cap a aquesta commemoració, que s’escaurà el 2025. Un aniversari per al rellançament definitiu de l’abadia, si en aquell moment encara li cal, o per subratllar-ne una posició preeminent (cal tenir present que és un santuari de referència mundial) amb tots els valors que se li atribueixen: espirituals, simbòlics, culturals i naturals.

El 2022, Montserrat podrà fer un tastet previ de celebració, ja que es commemorarà el 75è aniversari de l’entronització de la Mare de Déu, que va tenir lloc l’abril de 1947.

En aquest camí, Manel Gasch tindrà també el repte de mantenir Montserrat com a referència de país. Sota l’abadiat de Josep Maria Soler, que en l’últim quart ha coincidit amb l’efervescència social i política de l’independentisme, ha perviscut la flama, amb petits pronunciaments, tot i que amb un to més aviat baix, si ho comparem amb predecessors que en van alçar la bandera amb molta implicació, com va ser el cas de l’abat Aureli Maria Escarré. En entorns eclesials, a Gasch se li atribueix un perfil progressista, pròxim a les maneres de l’abat Cassià Maria Just, que fou abat de Montserrat des de 1966 fins a 1989, considerat un dels referents en la modernització de l’església catalana. La primera visita oficial d’una autoritat que ha tingut el nou abat va ser la de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que després de la trobada va aprofitar per destacat el «compromís amb la democràcia» de l’Abadia de Montserrat i la va definir com una «figura integradora al servei de tot el país i de l’espiritualitat de tothom».

La consellera va assegurar a la sortida que en la reunió amb l’abat no s’havia tractat cap qüestió política ni tampoc s’havia parlat sobre el presumpte cas d’abusos sexuals que va sortir a la llum el mes de juliol passat. Tanmateix, aquest cas, sumat als que havien tingut lloc fa dècades però que han sortit a la llum en l’últim tram el mandat de Josep Maria Soler, farà que la dels abusos sexuals sigui una carpeta a la que el nou responsable de la comunitat benedictina haurà d’estar especialment amatent, per no tancar-la en fals. Quan la conseller de Justícia s’hi va reunir va destacar davant dels mitjans que l’actuació de l’Abadia davant d’aquests casos havia estat «ràpida» i va valorar que «l’església catalana és un exemple de com s’ha reaccionat». Tanmateix, és una carpeta que a Montserrat està a mig tancar, i que se suma als reptes del nou abat.